El sector agrari reclama abordar la crisi de cebes i creïlles amb la distribució i els consumidors

Les organitzacions agràries que formen part del Consell de l’Horta –l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA), LA UNIO de Llauradors i Ramaders, la Coordinadora Llauradora del País Valencià (CCPV-COAG) i la Unió de Xicotets Agricultors del País Valencià (UPA-PV)– al costat del moviment social Per l’Horta han posat en comú una sèrie de mesures i reivindicacions a fi de revertir la crítica situació que travessen els productors de cebes i creïlles en l’horta valenciana.

Aquestes entitats han acordat promoure, dins del Consell de l’Horta, la convocatòria de reunions amb les principals organitzacions representatives de la distribució alimentària –l’Associació de Supermercats de la Comunitat Valenciana (ASUCOVA) i l’Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (ANGED)– a fi d’abordar respostes urgents als greus problemes de comercialització de les cebes i les creïlles locals. Denuncien que les cadenes de distribució estan prevalent en els seus lineals les importacions foranes, procedents d’altres països tan llunyans com Nova Zelanda o el Perú, mentre en l’horta les compres estan pràcticament paralitzades i quan els comerços ofereixen preus als agricultors són ruïnosos i fins i tot en molts casos no compensen ni les despeses de recol·lecció: en el cas de la ceba la cotització s’ha desplomat fins als 8 cèntims d’euros per quilo (€/kg) i en el de la creïlla fins als 14 cèntims de €/kg, generalment un 50% per davall dels costos de producció.

El sector agrari també pretén conscienciar sobre la desastrosa marxa de la campanya i recaptar la col·laboració dels representants dels consumidors –l’Associació Valenciana de Consumidors i Usuaris (AVACU), la Va unir de Consumidors de la Comunitat Valenciana (UCE) i l’Associació de Mestresses de casa i Consumidors Tyrius– posant l’accent en la importància a l’hora de comprar de triar productes de l’horta que garanteixen els millors estàndards del món en frescor, artesania, seguretat alimentària i respecte al medi ambient.

Les organitzacions agràries i Per l’Horta també han decidit, en el marc del Consell de l’Horta, sol·licitar a la consellera d’Agricultura, Mireia Mollà, que determine, a través d’un estudi a càrrec de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) o d’un altre organisme públic que estime oportú, els costos de producció dels cultius més importants en l’Horta de València que estan patint problemes de mercat o tenen risc d’això: ceba, creïlla, carxofa, tomaca, carabassa i meló. Una vegada establits aqueixos costos de producció, les associacions anuncien que presentaran denúncies a l’Agència d’Informació i Control Alimentaris (AICA), òrgan dependent del Ministeri d’Agricultura, perquè investigue les operacions de compravenda posades en coneixement que s’hagen tancat amb preus per davall de costos.

A més, ja sense el paraigua del Consell de l’Horta, les esmentades entitats agràries i socials sol·liciten a l’Ajuntament de València l’organització d’un mercat extraordinari a la ciutat dedicat exclusivament a la venda directa al consumidor de cebes i creïlles per part dels productors de l’horta valenciana. La data proposada seria un matí del diumenge 13 o 20 de juny en un espai cèntric de la capital del Túria, amb bon accés per a facilitar la càrrega i descàrrega dels productes. Les organitzacions agràries i Per l’Horta són conscients que aquesta iniciativa no és la solució definitiva, perquè són milers de tones de cebes i creïlles les que estan a l’espera de comercialitzar-se en els mercats, però almenys contribueix a conscienciar als ciutadans sobre els avantatges de consumir productes de proximitat. En aquest sentit, les organitzacions reiteren la demanda que aquesta venda directa es realitze en un temps no gaire llarg sota una marca de qualitat de productes de l’Horta de València.

El col·lectiu Per l’Horta, les organitzacions agràries i ecologistes van presentar a l’abril el manifest ‘Llaura, preus justos a l’horta’ per a reclamar mesures a les administracions per a garantir una viabilitat econòmica als agricultors. La Llei de l’Horta de València, impulsada per la Conselleria de Territori i Habitatge, ha suposat una millora en la protecció del paisatge de l’horta a costa d’imposar majors limitacions, restriccions i obligacions als titulars de les explotacions agràries que poden afectar la seua rendibilitat. És per això que sindicats agraris i col·lectius agraristas i ecologistes coincideixen a reclamar mesures compensatòries i de protecció per a les persones que mantenen el paisatge d’aquest territori.”

Comenta la notícia

This site uses User Verification plugin to reduce spam. See how your comment data is processed.