Els ajuntaments valencians van contractar 135 professionals durant la COVID-19 amb els fons derivats per Igualtat

Els consistoris van ser declarats serveis essencials i van rebre 11,5 milions d’euros per a reforçar els equips i les ajudes


La directora general d’Atenció Primària ha destacat la implicació dels serveis socials de base durant la pandèmia

Els ajuntaments valencians van contractar durant la declaració de l’estat d’alarma per la COVID-19 a 135 professionals de diferents àmbits per a reforçar els equips socials municipals d’atenció primària, gràcies als 11,5 milions d’euros transferits per la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives.

Així ho ha explicat la directora general d’Atenció Primària i Autonomia Personal, Mercé Martínez i Llopis, qui ha destacat el treball dels i les professionals dels equips municipals que van ser declarats serveis essencials a l’inici de la pandèmia i que en la majoria dels casos van continuar atenent “una allau de persones”.

En aquest sentit, ha recordat que la Conselleria es va comprometre amb la declaració de servei essencial, i per això va aprovar un decret pel qual es va acordar destinar 11,5 milions d’euros als ajuntaments per al reforç dels equips de proximitat de caràcter domiciliari així com l’increment de fons per a ajudes d’emergència.

“El 90 per cent dels ajuntaments de la Comunitat Valenciana han contractat personal”, ha explicat Martínez i Llopis, qui ha indicat que la major part de les contractacions van ser de persones per a la tasca d’auxiliar de llar, un total de 92 contractacions, però també es van requerir treballadors socials, tècnics d’integració social i administratius.

El servei d’ajuda a domicili municipal “ha sigut el recurs més utilitzat per a fer front a les necessitats de la ciutadania”, ha precisat la directora general, qui ha assenyalat que si bé en un primer moment la gent “tenia por i ho rebutjava”, passats els primers 15 dies la demanda “es va disparar”.

Així, en finalitzar el primer mes molts ajuntaments “es van veure en la necessitat de contractar a més personal o incrementar la jornada de les persones que ja estaven contractades fins al moment”, i ha afegit que el 70% dels consistoris “van prioritzar” aquest recurs, juntament amb les ajudes d’emergència.

Atenció a persones majors i amb diversitat funcional

Martínez i Llopis ha indicat que els programes municipals de proximitat en aquests mesos s’han centrat majoritàriament cap a les persones majors i, especialment, aquelles que vivien soles.

El seguiment d’aquestes persones s’ha fet fonamentalment telefònic i a través del programa de teleassistència, en el cas de les persones que el tenien, i acudint als domicilis en aquells casos en els quals la persona no atenia les crides.

“La majoria de les persones ateses demanaven ajuda per a realitzar la compra i per al subministrament de medicaments, encara que també requerien suport per a les tasques d’higiene personal i neteja de la llar”, ha indicat la directora general d’Atenció Primària, qui també ha volgut esmentar el treball fet per a acompanyar la soledat no desitjada.

En aquest sentit, ha assenyalat que els professionals que normalment treballen en recursos específics, com la xarxa de persones migrants Pangea o els serveis que treballen amb la infància, han creat, juntament amb els serveis d’atenció primària, “un únic equip de primera línia” impulsant iniciatives d’acompanyament.

Serveis essencials

Durant l’estat d’alarma els serveis socials van ser decretats serveis essencials, la qual cosa obligava a mantindre l’atenció a la ciutadania, “alguna cosa que ha ocorregut en més del 75 per cent dels casos”, ha assenyalat Martínez i Llopis, qui ha indicat que l’excepció “s’ha trobat en algunes mancomunitats i a la ciutat d’Alacant, on no va haver-hi aqueixa atenció”.

La majoria s’han organitzat “per torns” per a poder tindre obertes les dependències municipals i a través del teletreball, i sempre prioritzant aquelles intervencions relacionades amb abusos i maltractament infantil, violència de gènere, atenció a persones majors i aquelles amb trastorn mental.

L’atenció telefònica, ha assenyalat, també ha sigut molt important, amb al voltant de 200 crides diàries i amb un treball de seguiment, sobretot en el cas de les persones vulnerables, a les quals se’n deia cada 3 o 4 dies per a assegurar-se que estaven bé.

La directora general també ha incidit en la gran labor que s’ha fet des de la majoria dels ajuntaments valencians així com per part de l’equip de professionals de la Conselleria que va actuar coordinant i intentat resoldre els dubtes i les problemàtiques que van sorgir durant aquests mesos.

Comenta la notícia

This site uses User Verification plugin to reduce spam. See how your comment data is processed.