Els dossers religiosos de Tous tornaran en 2021 amb la seua espectacularitat per duplicat

La Setmana Santa de Tous és diferent. És única. És inconfusible. Des de fa més de vint anys, els veïns i veïnes van començar a dissenyar durant mesos i a mostrar després els seus dossers a casa dels seus confrares majors. Hui dia compta amb sis imatges que cada any se superen quant a vistositat i imaginació amb els seus arranjaments (com són coneguts popularment), que suposen escenes religioses de gran valor artístic i cultural. Un treball de gran mèrit que serveix per a viure la fe amb passió. Segons els seus confrares, la inversió és mínima, sent en alguns quasi nul·la ja que ells mateixos s’encarreguen en les seues estones lliures de dissenyar i confeccionar el decorat.

Un valor afegit per a la Setmana Santa de Tous que mobilitza a desenes de famílies en un treball que fortifica la relació social i la cohesió com a poble. Enguany no es poden gaudir per l’efecte de la pandèmia del Covid-19, deixant algunes obres sense poder mostrar-les malgrat estar pràcticament acabades.

I és que la Setmana Santa de Tous té en els dossers una dels seus senyals d’identitat i centenars de persones de municipis de l’entorn s’acosten davant l’espectacularitat i disseny d’aquestes representacions. Suposen una mescladissa perfecta entre la senzillesa clàssica i la modernitat dels nous estils. En origen (fa desenes d’anys, potser centenars), els clavaris ornamentaban una determinada imatge religiosa amb els millors draps de la casa i arranjaments florals.

La Junta Central de Confraries de Tous es va fundar en 1981 i a l’any següent ja es van muntar els dossers de tres confraries, com van ser la del Crist de la Bona Mort, La Dolorosa i Sant Sepulcre. En 1984 es va incorporar Jesús en la Columna i en 1990 es va formar la de Jesús Nazareno, com recorda Antonio Mateu Carbó, el president de la Junta Central de Confraries de Tous.

La Junta de Confraries de Tous pertany a la Junta de Germanors de la Setmana Santa de la Diòcesi de València. Els Confrares Majors es trien després de la celebració de l’Eucaristia de Pasqua i encara que al principi es feia per sorteig, en l’actualitat es pacta.

Quan es va produir el trasllat al poble nou es van introduir algunes modificacions en la celebració, ja que antigament s’encarregava de l’organització la parròquia i ara és la Junta Central de Confraries. En aquells dies solament existien dos dossers: la Dolorosa i el Sepulcre i la celebració començava el Diumenge de Rams i el dimarts tenia lloc el Dia de la Sarpasa, quan el capellà (amb el sagristà) beneiran totes les cases del poble i els més joves tocaven la matraca.

Existia una agenda de conferències, en les quals van brillar alguns insignes veïns i visitants com Jaime Olmos, que era franciscà. Era costum l’abstinència culinària.

Les confraries de Tous potencien cada any l’art amb la recreació d’escenes de la Passió de Crist. Art efímer que provoquen admiració i enforteixen la fe. Enguany es viu una Setmana Santa diferent i l’Ajuntament que dirigeix Cristóbal García ha volgut recordar imatges històriques a través de les xarxes socials. Però no per això s’ha restat interés. L’any que ve es tornarà amb el doble de qualitat en el muntatge i també el doble d’expectació.

Deixa el teu comentari