Els efectes de l’estrès en ratolins, una eina per a avaluar si les persones són més propenses al consum de drogues en edats adultes

La Unitat d’Investigació de Psicobiologia de les Drogodependències de la Universitat de València, en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, ha analitzat el perfil de susceptibilitat neuroinflamatòria i conductual de ratolins exposats a estrès social, i com aquests han reaccionat davant dels efectes de la cocaïna. L’estudi presenta una innovadora tècnica de classificació en funció de si els ratolins són susceptibles o resilients a l’estrès, denominada SWR. A més, els resultats es podrien avaluar en persones en investigacions clíniques posteriors.

Tot el plantejament d’aquest estudi preclínic està pensat perquè la psicologia clínica –encarregada de la salut mental i la conducta adaptativa de les persones– reculla els resultats i intente confirmar si li pot passar a una persona el mateix que li passa al ratolí. “Alguns articles ja indiquen que aquest paral·lelisme existeix, però ara és la investigació clínica la que ha d’estudiar aquests resultats concrets”, explica Raúl Ballestín, investigador del Departament de Psicobiologia i primer firmant de l’article.

Per a això, l’estudi, publicat a la revista Progress in Neuro-Psychopharmacology & Biological Psychiatry, té diverses fases d’investigació. D’una banda, ha dividit els ratolins experimentals en dos grups, en funció de si són resilients o susceptibles a l’estrès, a través d’una nova tècnica en aquest àmbit: el SWR (ràtio de retirada social). En estudis anteriors, en aquest tipus d’anàlisi es gravaven en vídeo els comportaments dels animals perquè posteriorment els avaluara l’investigador o la investigadora.

“Nosaltres hem utilitzat el vídeo per poder comparar els grups, però a més hem utilitzat el SWR, que consisteix a posar en una caixa un ratolí i, al costat, hi ha un compartiment que pot estar buit o pot haver-hi un altre ratolí mascle paregut a un que prèviament l’havia agredit, per veure si són resilients o no a aquest estrès”, explica l’autor. Aquest mètode el fa l’ordinador i, per tant, és més precís, per evitar així el biaix de l’investigador o la investigadora. Com ho defineix Ballestín, “és un mètode de doble check”.

L’autor explica que, quan el ratolí intenta defensar el seu espai i posen a un altre ratolí perquè el vença psicològicament, observen si és susceptible a l’estrès perquè s’arraconarà angoixat. “A la fi és el que li passa a un xiquet que pateix bullying, per exemple, i quan arriba a casa es continua sentint acorralat”, compara l’investigador.

D’altra banda, l’article s’ha centrat en les conseqüències d’aquestes experiències en l’edat adulta. Per a això, s’han observat quins canvis hi ha al sistema immune del cervell de l’animal i veure si d’ací a un temps té una propensió a caure en el consum d’addiccions com la cocaïna. En aquest sentit, han conclòs que els ratolins susceptibles a l’estrès van mostrar un augment dels efectes gratificants de la cocaïna. L’investigador apunta que podrien haver analitzat els efectes d’una altra droga, “no necessàriament la cocaïna, perquè a la fi allò interessant és estudiar l’addicció”.

És més, segons l’autor, “normalment qui ha patit estrès en l’edat adolescent, a més de tindre els efectes pejoratius per se, també té una major propensió al consum de drogues”.

Els dos paradigmes de l’estudi

Per estudiar els efectes de la cocaïna en ratolins, ja que es tracta de ciència bàsica amb animals i no poden comunicar-se de la mateixa manera que les persones, els autors i les autores han utilitzat dos paradigmes. D’una banda, se’ls ha fet una petita cirurgia als ratolins per observar si, després d’un petit entrenament, el ratolí està prou motivat i li donarà a una palanca per rebre una dosi de cocaïna. Així han comprovat si hi ha diferències entre els resilients i susceptibles a l’hora de consumir.

D’altra banda, s’ha utilitzat el condicionament de preferència de lloc, que consisteix a posar dues caixes de diferent color, injectar 1,5 mg de cocaïna i posar al ratolí en una caixa concreta. Si al ratolí el deixes solt i torna a aquesta caixa, és perquè associa l’efecte plaent de la cocaïna a la caixa, de la mateixa manera que podrien fer els humans.

Comenta la notícia

This site uses User Verification plugin to reduce spam. See how your comment data is processed.