Després de la infructífera reunió amb l’alcalde, Jesús Ros, les úniques quatre empreses que resisteixen demanden un pla d’activitats per a reactivar el sector, “Hi ha setmanes que no entra ningú, ni facturem res. Haurem de tancar.”
La cancel·lació de les falles de 2020, la incertesa de les pròximes festes i la prohibició de tota mena d’acte faller, per xicotet i controlat que siga, al llarg d’aquests mesos a Torrent posen al sector de la indumentària tradicional en una situació més que crítica. De les 9 botigues o autònoms dedicats a la confecció d’indumentària tradicional a Torrent, 5 ja han tancat o s’han donat de baixa com a autònom, tan sols resisteixen quatre. Són els últims de Filipines: Sergio Esteve, A l’Antiga (Noelia Maroto), 25 Agulles (Carmen Quijano), i Sendra (Sandra Meseguer). Hi ha setmanes que no entra ningú a les seues botigues, ni facturen res. Davant esta situació es van reunir fa uns dies amb l’alcalde de la ciutat, Jesús Ros, i amb el regidor de Festes, Pascual Martínez, els qui no van oferir cap mena d’alternativa.
“No venim a demanar diners, només volem que es realitzen actes controlats”
Les empreses afectades van remarcar en l’entrevista amb el màxim edil la seua preocupació per la pandèmia: “Som conscients de la gravetat sanitària, no venim a demanar diners, tan sols volem que es realitzen actes fallers amb totes les mesures de seguretat, com: passarel·les de moda, exposicions, etc. que moguen el mercat local. D’igual manera que fa Junta Central Fallera de València, o altres Juntes Locals de municipis, que s’han mogut i han promogut actes com a imposicions de banda, desfilades, etc. Això suposaria que s’arreglen vestits, que la gent mantinga la il·lusió i es passen per les botigues a arreglar-se vestits, o a veure les nostres rebaixes”- comenta Sergio Esteve, gerent de l’empresa degana a Torrent. “Tenim teles rebaixades a més de la mitat. Este exercici no volem guanyar, si no, no perdre diners. El desinterés i bloqueig de la situació fa molt complicada la nostra continuïtat. L’alcalde ens va dir que la situació és dura per a tots i amb això ens quedem. Res més. Si seguim així haurem de tirar el tancament”.
Per la seua part Sandra Meseguer, gerent de Sendra, és la més jove de tots i s’ha hagut de buscar un treball de dependenta en la campanya de Nadal per a poder pagar despeses i mantindre la botiga: “El 17 de gener s’acaba el meu contracte, no sé què serà del futur de la botiga. El que guanye ara s’ho mengen les despeses de mantindre el negoci. No sé fins quan podré resistir. Hi ha setmanes en les quals no entra ningú.”- es lamenta.
“De les 13 reserves que tenia, només li queden dos”
Noelia Maroto, de l’Antiga, lamenta que des d’octubre fins hui sol ha facturat 500 euros “en aquest temps he confeccionat tres arranjaments de fallera major infantil de Torrent, un altre per a València, algunes coses per a clients d’un grup de ball tradicional i amics que es van fer una cosa nova per a tirar una mà. De les 13 reserves que tenia, només li queden dos.” La cancel·lació de la festa de l’aniversari de Patrimoni prevista per a novembre i la inactivitat i prohibició d’actes fallers a Torrent han fet que la situació vaja a pitjor.
Una altra empresa s’ha hagut de reconvertir i dedicar-se a la confecció de màscares, ja que la confecció de qualsevol vestit de festa com a moros i cristians, clavaries, etc. està igual d’aturat. Este és el cas de Carmen Quijano, gerent de 25 Agulles, que lamenta que “des d’estiu sol hem venut tres coses. Hem hagut de vendre màscares per a mantindre el negoci. Tinc 5 treballadors i resistir sense anar a l’ERTE és tota una proesa. La situació es fa molt dura i més sense tindre cap acte a Torrent. Només demanem que deixen a les falles fer actes controlats i poder sobreviure”.
L’exercici pròxim es planteja encara més complicat, ja que al no haver-hi nous representants el volum de confecció baixarà encara més. Al que cal sumar els rumors d’endarreriment de les falles a estiu, “si és així l’agonia s’allargarà i ens menjarem tres exercicis seguits sense ingressos.”- comenta Esteve qui, a nivell personal explica que hi ha setmanes que no fan gens de caixa- “si he venut alguna cosa és per Internet a altres localitats i gràcies a les rebaixes”. Aquesta crisi no afecte sol a aquest xicotet comerç i als seus treballadors, sinó també a proveïdors com a telers, orfebres, etc. les expectatives de recuperació dels quals són per a dos anys.
