Els tècnics d’Alzira expliquen les actuacions per a gestionar les alertes hidrològiques i garantir la protecció de la població enfront de les inundacions

L’Ajuntament ultima el Pla d’Actuació Municipal enfront el Risc d’Inundacions, que s’aprovarà en breu

Les III Jornades de l’Aigua continuen demà amb més ponències sobre la gestió de subministrament i xarxeS

. L’alcalde d’Alzira, Diego Gómez, ha obert les III Jornades de l’Aigua, que se celebren hui i demà a l’auditori de la Casa de la Cultura. En el seu parlament de benvinguda, Gómez ha volgut destacar que l’aigua és un recurs de vida i que és la «carta reina» amb la qual comptem per al present i per al futur. A les jornades, explica Gómez, es parlarà de canvi climàtic, d’estalvi energètic, de resiliència, del control de residus, d’abocaments, termes que són ja quotidians i formen part del dia a dia de les persones, perquè «la gent comença a tindre consciència ecològica i mediambiental, i açò és una ajuda per a fer un món més sostenible. Són conceptes i terminologies de present, però també de futur».

Elías Colom, director de màrqueting de Global Omnium, entitat organitzadora de les jornades, juntament amb l’Ajuntament d’Alzira i Tus Noticias de la Ribera, ha continuat amb el símil de l’aigua com a font de vida i ha dit que a estes jornades es parlarà «de les artèries, de l’aigua que discorre per les canalitzacions de subministrament, de les entranyes, la xarxa de sanejament i de l’aigua quan arriba al medi natural, que procurem que ho faça amb qualitat suficient perquè siga bona per a la natura i puga garantir el manteniment de la vida».

La Consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural Medi Ambient, Mireia Mollà, no ha pogut assistir a la inauguració de les jornades, perquè està present a la Cimera del Clima a Glasgow. En el seu lloc ha participat la secretària autonòmica, Paula Tuzón, que ha fet referència a la cimera de Glasgow, on «un dels eixos principals és precisament la relació que té l’ésser humà amb els recursos naturals, i com això deriva en una major protecció de nosaltres mateixos i de la natura, i ens fa més resilients de cara a situacions d’estrés, com és el canvi climàtic i, per a això, el recurs d’aigua és fonamental». 

Els tècnics de l’Ajuntament d’Alzira han protagonitzat la primera part de les jornades. En primer lloc, el tècnic de Medi Ambient, Sergi Abril, ha parlat sobre el Pla d’Actuació Municipal enfront el Risc d’Inundacions d’Alzira, PAMRI, un document en fase de preparació i que està previst que s’aprove entre desembre de 2021 i gener de 2022 i que permet organitzar la resposta municipal davant de situacions d’alerta per inundacions. Abril ha incidit en la major periodicitat dels episodis d’inundacions: «A Alzira hi ha dos grans factors a tindre en compte. L’escenari de canvi climàtic ha augmentat la incidència de les alertes: entre 2018 i 2020 hem viscut quatre episodis de grans pluges; fins ara, no eren tan freqüents, quatre episodis amb molta afectació a habitatges i a gran part del terme; el sud-est està molt afectat, i és que el nucli urbà s’ha desenvolupat en zones d’elevada inundabilitat». Ha recordat que, d’acord amb la normativa, la protecció civil és un servei públic i els ajuntaments tenen l’obligació de garantir-la. En este sentit, el PAMRI ajudarà a garantir la protecció de la població d’Alzira enfront dels futurs episodis d’alerta hidrològica. El document té en compte tots els factors que afecten Alzira i que fan que «tot el terme es veu compromés per risc d’inundació: horta i nucli urbà». A més a més, el Pla Municipal preveu la creació de l’estructura i organització dels recursos i efectius i permetrà constituir un Centre de Coordinació d’Emergències Municipal. Tot plegat suposa «un document de referència perquè atorga autonomia, capacitat i eficiència al municipi per a poder gestionar i resoldre l’emergència, sent conscient de la capacitat de resposta front a la magnitud de la inundació», va concloure.

La cap de Serveis Públics de l’Ajuntament d’Alzira, Xelo Bisbal, i l’enginyera de Global Omnium, Marta Lloret, explicaren la importància dels models matemàtics en l’anàlisi de la xarxa de sanejament i drenatge urbà enfront d’inundacions, en el cas d’Alzira, que han permés coordinar amb antelació i organitzar les actuacions per a reduir l’efecte de les avingudes. Els models matemàtics permeten reproduir el comportament de l’aigua, tant a les xarxes de desaigüe com les conques externes. Este pla director, en marxa des de 2017, va millorant-se any rere any amb la instal·lació de sensors en punts de risc, pous, etc., o, com va avançar ahir l’alcalde, amb la instal·lació d’estacions meteorològiques que permeten conéixer l’evolució de les condicions meteorològiques i acurtar el temps de resposta. Estes actuacions han permés millorar el protocol d’actuació, ha explicat Xelo Bisbal, mobilitzar a menys gent en la detecció d’avingudes, ja que l’arribada de cabal està monitorada i es pot fer el seguiment des del departament municipal, i mobilitzar al personal necessari per a preparar la ciutat per a l’arribada de les aigües, per pluja, pels barrancs o pel riu, obrint els albellons, netejant les zones d’arbrat i informant de cada canvi a la població a través del Departament de Comunicació municipal.

María Peña, enginyera de la depuradora de l’Alcúdia-Benimodo, ha explicat els sistemes de neteja de les aigües residuals a través d’aiguamolls artificials, que per mitjà de substrats permeten aprofitar de nou eixa aigua i tornar-la a la naturalesa. Les estacions de depuració d’aigües residuals «juguen un paper fonamental possibilitant la reutilització de les aigües», sobretot als pobles menuts. D’acord amb l’experiència que estan realitzant han comprovat que els aiguamolls artificials «tenen bons rendiments de depuració, baixos costos i consum energètic, i bona integració paisatgística». El seu rendiment quan complementen els tractaments a les EDAR són d’una reducció de fins al 40 % de la matèria a l’aigua i fins a un 50 % de la presència d’amoni, i una reducció de 25 % dels residus, entre altres resultats positius.

El president d’Interpreta Natura, Fede Llorca, ha aprofitat les jornades per a presentar la guia «Ciutats connectades amb la natura». Esta associació sense ànim de lucre i radicada a Alzira fa cinc anys i mig que treballa per la sensibilització amb la població escolar, sobretot, i en la interpretació del patrimoni, per a fer «ciutats connectades a la natura, amb uns ambaixadors com són els xiquets, que demanaran als pares millores en la governança». Segons ha explicat, el 90 % dels xiquets viuen a ciutats i són elements clau per millorar-les: «Les ciutats o són més verdes o no seran habitables». El medi rural, com el que envolta Alzira, és una «oportunitat d’estar connectat amb la natura» i creu que estes actuacions adreçades als xiquets són una «estratègia de futur, que permetrà pintar les ciutats de verd, de la natura, i de blau, amb aigües de qualitat». 

Per últim, els tècnics de Control de Vertido Industrial (CVI) han parlat de la digitalització de les dades per a serveis públics d’aigua i del monitoratge remot d’operacions en temps incerts que han explicat que són sistemes que permeten  «connectar a les persones i les dades» i «humanitzar la tecnologia, amb uns resultats excel·lents».

Les jornades han pogut seguir-se en streaming a través del canal de YouTube de l’Ajuntament d’Alzira. Demà continuen les ponències. 

Deixa el teu comentari