1 de novembre: Dia de Tots els Sants
Els xiquets han de tenir l’oportunitat d’assistir a la vetla, funeral o enterrament per a ajudar-li a comprendre què és la mort i a iniciar el duel
Especialistes en Salut Mental del Departament de Salut de la Ribera, recomanen no mentir a l’hora de comunicar la defunció d’un ser estimat a un menor d’edat. En eixos casos els experts aconsellen ser completament honests amb el xiquet i no apartar-li de la realitat que s’està vivint.
Segons els psicòlegs infantils, el duel per la pèrdua d’un familiar és diferent en els xiquets. Enfront de la tristesa i abatiment dels adults, els menors solen presentar alteracions en el caràcter, canvis d’humor, baix rendiment escolar o alteracions en la son i l’alimentació.
A més, s’ha de parar atenció a possibles manifestacions en els menors d’edat com a ira o violència, emprenyament cap a altres membres de la família, malsons, irritabilitat, desig d’anar-se amb la persona morta o sentiment de culpa per la pèrdua.
En paraules del Cap de la Unitat de Salut Mental del Departament de la Ribera, José Enrique Romeu, “en algunes ocasions, hi ha menors que pateixen un retorn a etapes anteriors del desenvolupament; és a dir, actuen de manera més infantil (exigeixen més menjar, parlen com un bebé) per a reclamar més atenció o més afecte. Estos casos no han de preocupar, ja que solen ser processos passatgers”.
Comunicar una defunció
A l’hora de comunicar una defunció a un menor, és recomanable informar-li al més prompte possible de l’ocorregut encara que resulte dolorós i difícil. Per a açò, és convenient cercar un moment i un lloc adequats per a explicar-li-ho amb paraules senzilles.
Segons Romeu, “mai hem de recórrer a frases com ‘l’avi s’ha anat de viatge’ o ‘l’àvia ja no tornarà’. És millor utilitzar poques paraules i sinceres per a explicar com va ocórrer la defunció: ‘la malaltia li ha causat la mort’, ‘les persones es moren quan estan molt malaltes’.
Una vegada comunicada la pèrdua, els adults han de permetre que el menor participe en els ritus funeraris i donar-li l’oportunitat que assistisca a la vetla, funeral o enterrament. Prendre part en eixos actes pot ajudar-li a comprendre què és la mort i a iniciar el duel. És aconsellable explicar-li abans quines escenes veurà, què escoltarà i el perquè de tot.
Quant als sentiments, la família ha d’animar al menor a expressar-los lliurement ja que l’ajudarà a viure de manera més adequada la separació. “Dir-li al xiquet -apunta Romeu- frases com ‘no plores’ ‘has de ser fort’, ‘no estigues trist’ poden tallar la lliure expressió de les emocions i impedir que s’esplaie”.
Els primers dies després de la defunció és important mantenir-se física i emocionalment prop del xiquet (asseure’s al seu costat, agafar-ho en braços, plorar amb ell, dormir prop d’ell), així com transmetre-li que, malgrat l’ocorregut, la vida quotidiana continua. Segons els experts, una de les principals ajudes per als xiquets enfront de les pèrdues és recuperar el ritme diari de les seues activitats: col·legi, amics, esport, etc.
El duel en els adults
Per la seua banda, el duel en els adults permet restablir l’equilibri personal i familiar després d’una mort. La intensitat i durada seran proporcionals al significat de la pèrdua, encara que cada persona té el seu propi ritme i necessita un temps diferent. En este sentit, la referència que el duel ha acabat és quan la persona és capaç de pensar en el mort sense dolor.
Al principi, la imatge del mort ocupa per complet la ment, però amb el pas del temps estos moments de record dolorós s’alterna amb la reorganització de la vida. Progressivament, van espaiant-se els records amargs per a donar pas als més preuats.
Després d’una defunció, és important que els adults cerquen el suport de familiars i amics per a sentir-se acompanyats, alhora que es recupera gradualment el ritme de vida anterior, sobretot amb les activitats d’oci que resulten més plaents.
Així mateix, no convé prendre decisions importants de forma precipitada en situacions de duel (per exemple, vendre la casa); en eixos casos, és millor consultar-ho amb persones que puguen ajudar.
A més, per a eixos casos de pèrdua, pot ser útil crear un espai de records (un àlbum o caixa) que permeta reviure determinats moments o situacions, per la qual cosa no convé desfer-se precipitadament d’objectes que pertanyien al mort.
“És normal que hi haja períodes de recrudescència del dolor en dates assenyalades com a nadal o aniversari, però en general no solen suposar cap ruptura de la normalitat que s’ha recuperat amb el temps”, conclou Romeu.
