Europa impulsarà la Intel·ligència Artificial enfront del Canvi Climàtic, amb la Mediterrània en el punt de mira

Europa aposta per la Intel·ligència Artificial de la Universitat com a resposta al Canvi Climàtic a la Mediterrània

La Comissió Europea (CE) ha resolt finançar el projecte DeepCube destinat a abordar, mitjançant Intel·ligència Artificial i Teledetecció, problemes urgents originats pel canvi climàtic a Europa i la Mediterrània. Coordinat per l’Observatori Nacional d’Atenes, el projecte parteix d’un consorci format per 12 equips d’investigació de diferents centres públics i privats europeus, entre ells l’Image Processing Lab (IPL) de la Universitat de València.

Un projecte amb participació rellevant de la Universitat de València acaba de ser seleccionat pel programa marc europeu H2020. DeepCube –així es denomina– tractarà de proporcionar solucions ambicioses a problemes que impliquen un alt impacte ambiental i social, des de la detecció primerenca de sequeres, incendis o erupcions volcàniques fins a la monitorització de migracions per a l’estudi de les seues causes, entre d’altres; i contribuirà a millorar la comprensió dels processos que pateix la Terra en el context actual de canvi climàtic. Els avanços en Intel·ligència Artificial (IA) i web semàntica (web 3.0) permetran als investigadors explotar el gran volum de dades de teledetecció que desprèn el programa Copernicus (CE-ESA) d’observació i monitorització de la Terra.

“El canvi climàtic ens està conduint a una acumulació i intensificació de diversos extrems climàtics i la Mediterrània n’és un clar exemple, amb importants sequeres, onades de calor i l’aparició dels anomenats medicanes, un tipus de cicló extratropical, semblant a l’huracà , que es presenta cada vegada més virulent a la zona mediterrània. Els efectes que produeixen aquests canvis són substancials i afecten, per exemple, l’agricultura, les vies navegables interiors i en conseqüència la nutrició i el subministrament d’energia”, comenta Maria Piles, experta en teledetecció i telecomunicacions i membre de l’equip de la Universitat de València. “Volem portar nous algoritmes d’IA i dades de Copernicus a una dimensió pràctica per tractar d’anticipar sequeres i millorar les mesures de mitigació i adaptació a futurs episodis extrems”, afegeix la investigadora.

DeepCube utilitzarà tecnologies TIC avançades, com Earth System Data Cube, Semantic Cube, la plataforma Hopsworks deep learning i una eina de visualització d’última generació adaptada per a dades vinculades de Copernicus, que s’extrauran valor del gran volum de dades d’aquest sistema europeu d’observació de la Terra. “La tecnologia d’IA està madura en l’actualitat, però cal un salt decisiu per a la seua posada en pràctica davant els problemes reals que pateixen Europa i la Mediterrània: sequeres, migracions, extrems climàtics o les enormes pressions que estem exercint sobre un entorn tan vulnerable i que tenen importants implicacions socioeconòmiques”, assenyala Jordi Muñoz, investigador al grup Image and Signal Processing (ISP) de l’IPL.

Els algoritmes que cal desenvolupar en DeepCube, en gran mesura responsabilitat del grup ISP de la Universitat de València, extrapolaran els algoritmes estàndard en diverses direccions, com la creació de noves xarxes neuronals versàtils, interpretables i compatibles amb tot tipus de dades i procedències; qüestions totes de les quals l’equip de la Universitat porta diversos anys desprenent resultats a través de diferents projectes europeus. Es mostraran les capacitats en cinc casos reals d’estudi i en camps que van des del turisme al medi ambient o l’ajuda humanitària, entre d’altres.

El projecte H2020 DeepCube, que la UE ha decidit finançar amb 4 milions d’euros, ha obtingut la millor puntuació dels 28 subvencionats en aquesta convocatòria H2020-SPACE-2020, Activity DT-SPACE-25-EO-2020.

El consorci establert per a aquest projecte està format per 12 equips de cinc països –Grècia, Alemanya, Itàlia, Espanya i Suècia. Els investigadors pertanyen al Max Planck Institute de Biogeoquímica (Jena, Alemanya), la Universitat d’Atenes, la Universitat de València, l’Observatori Nacional d’Atenes –coordinador del projecte– i les empreses Logical Clocks, TRE ALTAMIRA i MURMURATION, entre d’altres. El grup valencià desenvoluparà algoritmes d’aprenentatge i comprensió transversals als diferents casos d’estudi.

“El projecte no és només una prova conceptual del que es pot aconseguir en combinar machine learning i teledetecció. En aquest projecte volem anar més lluny i posar la IA en el context Europeu amb aplicacions rellevants, com la detecció de sequeres i onades de calor, les migracions causades pel canvi climàtic, o com optimitzar processos i recursos per a un creixement i turisme sostenible, per exemple”, conclou Gustau Camps-Valls, catedràtic d’enginyeria electrònica i titular de dues beques ERC, una Consolidator i una Synergy grant per a l’avanç de la IA en l’observació de la Terra i el Clima.

Deixa el teu comentari