L’escassa formació que reben les persones amb diabetis tipus 2 sobre la patologia augmenta les complicacions i la despesa sanitària
L’educació diabetológica pot arribar a reduir anualment fins a un 62% els costos en tractaments farmacològics
La falta d’educació diabetológica augmenta la morbiditat i mortalitat de les quasi 6 milions de persones amb diabetis tipus 2 que hi ha a Espanya i multiplica la despesa sanitària. Així ho han advertit la Federació Espanyola de Diabetis (FEDE) i la Societat Espanyola de Diabetis (SET) en la presentació de la campanya No dónes l’esquena a la diabetis i de l’informe Estimacions socioeconòmiques de la falta d’atenció dels pacients amb diabetis tipus 2. Per això, des de FEDE es denuncia l’absència de programes educatius dirigits a malaltia que ajuden els pacients a manejar la seua malaltia de manera individualitzada, la qual cosa provoca complicacions, morts i ingressos en urgències. “A Espanya moren prop de 25.000 persones a l’any de diabetis i les seues complicacions. D’elles, entre el 50% i el 80% es deu a cardiopaties i accidents cardiovasculars; al que se suma que el 80% dels casos podrien evitar-se fomentant un estil de vida saludable, del qual la meitat dels pacients diagnosticats no rep cap informació. De fet, 9 de cada 10 persones amb diabetis tipus 2 pateixen sobrepés o obesitat”, explica Juan Francisco Perán, president de FEDE.
En la mateixa línia s’expressa el doctor Antonio Pérez, president de la SET, qui assegura que “la falta de formació en el pacient és clau. És important que participe en l’automaneig i la presa de decisions sobre la seua malaltia. La diabetis tipus 2 requereix control dia a dia, a pesar que s’acudisca al professional sanitari només unes vegades a l’any”. L’especialista també assenyala que falta informació sobre la relació entre la diabetis tipus 2 i les complicacions cardiovasculars. “La relació entre la diabetis tipus 2 amb les conseqüències renals i oculars ha calat, però les cardiovasculars ha costat més i aquestes complicacions són les que redueixen l’esperança de vida de la persona amb diabetis”, comenta. A més, el doctor Pérez adverteix que és una malaltia “incòmoda” en la qual és complicat mantindre l’adherència terapèutica. “L’adherència és un dels grans problemes als quals ens enfrontem. El 50% dels pacients no compleix la prescripció de medicaments. Si això ho traslladem a canvis en l’estil de vida, tan importants per a aquests pacients, l’adherència és encara més baixa. Aquest element és clau. Els professionals no li hem donat importància i hi ha marge de millora”, apunta.
D’altra banda, la càrrega econòmica de la diabetis correspon al 8,2% del total del pressupost sanitari, la qual cosa implica 5.809 milions d’euros anuals, dels quals 2.143 milions són deguts a les complicacions de la malaltia, segons la Guia metodològica per a estimar costos associats de la diabetis. No obstant això, diversos estudis indiquen que l’educació diabetológica pot arribar a reduir anualment fins a un 62% els costos en tractaments farmacològics. “El 59% de les persones amb diabetis asseguren haver rebut educació sobre la malaltia. Cosa que significa que quasi la meitat no havien rebut aquesta formació i es queden exposades a les greus conseqüències d’una diabetis mal controlada. L’educació diabetológica ha de ser personalitzada, individualitzada i també per als familiars. Les persones amb diabetis tipus 2 no tenen recursos per al bon control de la seua malaltia”, precisa el president de FEDE.
Campanya en xarxes socials
La periodista i presentadora de televisió, Sonsoles Ónega, protagonitza l’espot central de la campanya ‘No dónes l’esquena a la diabetis’, una iniciativa que inclou activitats de conscienciació en les xarxes socials i en entitats públiques i empreses privades, així com trobades amb representants polítics i socials. Amb aquesta campanya, la Federació Espanyola de Diabetis (FEDE) vol fer visible la situació d’abandó en la qual viuen a Espanya quasi 6 milions de persones amb diabetis tipus 2 i reclamar a l’Administració Pública que invertisca els recursos necessaris perquè els pacients puguen comptar amb qualitat de vida i evitar complicacions per un mal control de la seua patologia.
Mare d’un xiquet amb diabetis tipus 1, Ónega reconeix que no tenia informació suficient sobre aquesta malaltia abans que el seu fill debutara amb 4 anys. “El seu diagnòstic va ser un xoc, jo ni tan sols sabia que podia afectar un xiquet xicotet. La diabetis és una malaltia molt desconeguda. Sembla que és només la malaltia dels avis i cada vegada afecta a més ciutadans que no saben res d’ella i, a vegades, no reben l’atenció mèdica i hospitalària que requereix aquesta malaltia crònica”, comenta la periodista.
A més del suport de la SET, la campanya No dónes l’esquena a la diabetis compta amb la col·laboració de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN); la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI); la Fundació redGDPS; el Consell General de Col·legis Oficials d’Infermeria (CGCOE); la Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària (FENIN); i la Fundació Tecnologia i Salut.
