Finalitzen les IV Jornades de Memòria Històrica de Paiporta

A l’acte s’han presentat les darreres entrevistes orals realitzades per a l’arxiu de la memòria de la localitat, a més del llibre de Cristina Escrivà i l’exposició sobre l’educació a la República als instituts obrers

El Museu de la Rajoleria ha acollit aquest dimecres, 11 de novembre, les darreres activitats de la programació de les IV Jornades de Memòria Històrica de Paiporta. L’acte ha començat amb la presentació del llibre de l’escriptora Cristina Escrivà, ‘La Residencia de señoritas 1936-1939. La etapa valenciana del Grupo Femenino de la Residencia de Estudiantes’.

Aquesta institució es va traslladar a Paiporta després del setge de les tropes franquistes sobre Madrid en 1937, i va quedar establerta a la localitat fins al 1939. Cristina Escrivà ha realitzat un minuciós treball d’investigació gràcies al qual hem pogut conéixer una realitat esdevinguda a Paiporta de la qual no es tenia referència. L’educació que s’oferia a les dones en aquella institució fou en clau obrera en aquells últims anys. A diferència del que havia succeït en els temps del grup femení a Madrid, a l’Hort de les Palmes s’instal·laren dones d’extracció obrera, arribades de fàbriques i tallers, a les quals se’ls oferia la possibilitat d’estudiar en un ambient culturalment enriquidor. Totes elles comptaven amb beques de l’Estat.

Seguidament s’ha inaugurat l’exposició ‘Educar en temps de guerra (1936-1939)’  de la Asociación Cultural Instituto Obrero de Valencia. En 1936 el Govern de la República va crear per decret el funcionament d’uns instituts per a joves disposats a realitzar un batxiller concentrat de set a dos anys. Volien crear obrers universitaris per reconstruir Espanya després de la fi de la guerra, una elit d’obrers intel·ligents. Per les seues aules passaren  els millors professors d’aquesta època, al costat d’intel·lectuals de la talla de Machado, Jacinto Benavente o  Josep Renau.

Les Jornades de Memòria Històrica són, en paraules de l’alcaldessa, Isabel Martín, “la contribució que fem des de Paiporta per a la recuperació del relat d’una època silenciada”, i “amb exposicions com la de l’Associació Cultural Institut Obrer de València, l’Arxiu de la Memòria i treballs com el de Cristina Escrivà, posem en valor els canvis i progressos que la II República va comportar”. Per a la dirigent paiportina, “era fonamental mantindre l’aposta per aquesta activitat des de l’Ajuntament, tot i les restriccions derivades de la pandèmia, ja que suposa una contribució bàsica per reconéixer a les persones que varen viure la brutalitat i la repressió de la guerra i la dictadura, i que per fi poden explicar les seues vivències”.

“El treball d’investigació de Cristina és molt interessant, ja que els projectes educatius de La Residència a L’Hort de les Palmes i dels instituts obrers estan molt vinculats. Els dos foren iniciatives d’avantguarda en un moment on l’educació va fer un gran salt i pas endavant en tot el territori”, ha explicat la vicealcaldessa i regidora de Cultura, Maribel Albalat.

Finalment, s’han presentat les darreres entrevistes orals realitzades per a l’Arxiu de la Memòria Històrica de Paiporta. Aquest projecte, que s’iniciava fa cinc anys, en 2016, porta fetes 25 entrevistes i més de 25 hores de gravació. Les narracions de Joaquín Juan Baviera, Enrique Gil Folgado, Josefa Marí Marí, Carmen Armengol, Manuel Juan Soler i Carmen Romeu Carles han estat les darreres a sumar-se aquest arxiu. A l’acte protagonistes i familiars en representació han rebut un merescut reconeixement per la seua contribució a la memòria viva col·lectiva de Paiporta. Totes les entrevistes i informació del projecte es poden consultar al web https://memoriahistorica.paiporta.es/web/main_home

“Les seues són històries molt importants per a Paiporta. Són històries de superació, fortalesa, vivències complicades però també històries d’empoderament de les dones en uns temps molt difícils i al mateix temps molt emocionants per al nostre poble”, ha conclòs la Albalat.

Deixa el teu comentari