Intersindical Valenciana insta el Govern i el Consell a prioritzar l’ocupació com a eix de la recuperació econòmica

És tan evident com cert que la crisi econòmica derivada de la pandèmia per la covid-19 ha causat un profund impacte negatiu sobre l’ocupació en elevar les taxes d’atur de forma alarmant; tot i que la política en matèria d’expedients de regulació temporal de l’ocupació està fent de barrera de contenció, perquè aquestes xifres no siguen més escandaloses.

Així les coses: segons les dades del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), les persones desocupades inscrites a l’Estat arriben a prop dels quatre milions, desprès que al mes de gener s’incrementaren en 76.216 persones; és a dir, un 1’96% més. Una tònica que ve repetint-se amb alts i baixos des del mes de març de 2020 i que dibuixa un escenari en què a més de la crisi sanitària i econòmica se suma una crisi social greu.

En aquest context, pren gran importància l’Instrument Europeu de Recuperació que preveu l’entrada de 140.000 milions d’euros a l’Estat espanyol en forma de transferències i préstecs. Una ingent quantitat de recursos que “accelerarà la recuperació del nivell d’ocupació i activitat econòmica i també resultarà clau per a la transformació del model econòmic espanyol, per a que eixa recuperació siga verda, digital, inclusiva i social”, segons resa l’exposició de motius del Reial Decret Llei per a la distribució dels fons europeus aprovat pel Congrés.

El problema és que de la lectura del Reial Decret no es desprenen garanties que vagen a assolir-se els objectius descrits i, per altra part, si hem de fer cas dels missatges, més o menys vetlats, que des de diferents sectors econòmics es fan als mitjans de comunicació, sembla que, una vegada més, les grans corporacions industrials i financeres seran les beneficiàries dels fons europeus, en quedar per a les pimes, els autònoms i la classe treballadora les engrunes.

Si no hi ha una intervenció seriosa dels poders públics, de nou s’aplicaran les fórmules neoliberals de 2008 per eixir de la crisi econòmica, deixant més desigualtat i exclusió social entre la classe treballadora; aquella a què es pretén protegir i que menys resiliència ofereix a les situacions de crisi. És per això que des de la Intersindical Valenciana exigim al Govern que la distribució dels fons europeus es faça atenent a la transició ecològica i digital i, especialment, amb criteris de justícia social; és a dir, garantint que la nova normalitat facilite la redistribució de la riquesa i per això, res millor que assegurar el treball a tothom i, a més, un treball de qualitat.

Ara bé, en aquest escenari tampoc està exempt de responsabilitat el Consell, perquè, atenent de nou a les dades del SEPE, al País Valencià el mes de gener deixa unes dades d’ocupació més preocupants si cal. En un mes la xifra de demandants de treball al servei públic d’ocupació s’ha incrementat en 10.094 persones, un 2,31%, més que la mitjana de l’Estat, del total de persones demandants de treball el 70% corresponen al sector serveis i, per últim, del total de contractes formalitzats més del 90% són temporals. Un panorama laboral amb més atur i precarietat que a la resta de l’Estat, que necessita, urgentment, un canvi de model productiu, substituint progressivament sector serveis, amb altes taxes de precarietat i temporalitat laboral, per altres industrials, basats en la innovació, amb un alt valor afegit, que puguen garantir treballs qualificats i de qualitat.

En definitiva, l’activitat econòmica i el mercat laboral al País Valencià tenen, lamentablement, una idiosincràsia particular que els fa més sensibles a les crisis econòmiques i, en conseqüència, susceptibles de rebre un atenció especial dels fons europeus tant quantitativament com pels objectius a aconseguir. Unes peculiaritats que aconsellen una gestió directa d’aquests fons per part del Consell, propera al nostre sistema productiu i coneixedora de les seues deficiències. El problema, però, és que com diu el Reial Decret Llei, es dicta a l’empara de la competència exclusiva de l’Estat en matèria de bases i coordinació de la planificació general de l’activitat econòmica, Hisenda i Deute de l’Estat; foment i coordinació general de l’activitat de la investigació científica i tècnica, etc; i, per tant, el Consell serà, una vegada més, ostatge de les decisions del Govern.

Deixa el teu comentari