Intersindical Valenciana qualifica d’excloent l’acord per la recuperació

Intersindical Valenciana considera que després de la COVID-19 la implicació en l’eixida de la pandèmia és una obligació i un dret de totes les organitzacions de la societat civil valenciana. Per això, la nova convocatoria de Diàleg Social per la Recuperació de la Comunitat Valenciana és excloent en deixar fora desenes d’organitzacions valencianes, ja que només en formen part dos sindicats i la patronal valenciana. Uns agents que, segons la Intersindical Valenciana, no representen el conjunt de les organitzacions socials, sindicals, ecologistes, culturals… que tenen implantació al País Valencià i que treballen de valent per combatre els efectes sanitaris, laborals, socials i econòmics en el conjunt del món del treball i, en especial, en sectors que tenen molt a aportar com el sanitari, l’ensenyament, els serveis públics…

El camí que torna a transitar la Generalitat Valenciana és vell. Un camí que, anys rere any, ha fracassat totalment en no aportar canvis significatius. L’anomenat “diàleg social” ha estat una de les causes de l’empobriment de les valencianes i valencians, de les rendes salarials i pensions baixes, d’una ocupació temporal, precaritzada i de baixa qualitat, de la situació d’infrafinançament i d’un model productiu ineficient i basat en els serveis. El “diàleg social” que ha practicat des de fa dècades, i amb diferents partits governants, sota els noms AVOF, PAVACE, Mesa de Diàleg Social… només ha servit per intentar apuntalar el bisindicalisme i salvar la patronal de la fallida econòmica; però, en cap cas, per millorar el nivell de vida de les valencianes i valencians. La realitat és la mateixa i no s’ha avançat significativament per acabar amb les desigualtats socials i territorials internes al País Valencià o respecte a altres territoris de l’estat espanyol, on la situació és més sagnant si cal. Així doncs, la realitat és que hem retrocedit. Totes les dades ens són desfavorables: malgrat eixe “diàleg social” i els reiterats acords d’ocupació i formació ens situem per sota de la mitjana estatal en molts indicadors. N’és especialment gràfica l’evolució de la renda familiar, que ha passat d’estar un 4% per damunt de la mitjana estatal en 1985, a ser d’un 12% per sota de d’aquesta en 2019.

Es tracta d’un “diàleg social” fortament subvencionat per la Generalitat Valenciana i que paguem totes les valencianes i valencians. El passat divendres, el Ple del Consell va aprovar avançar el 50% de les partides de la participació institucional que reben exclusivament CCOO, UGT i CEV. 739.936 euros per a la Confederació Empresarial Valenciana (CEV) i 800.000 a repartir entre UGT i CCOO. Uns diners que, a judici de la Intersindical Valenciana, no serveixen per a millorar la vida de les valencianes i valencians i que es podrien haver destinat a programes socials. Intersindical Valenciana recorda que ha cedit la seua subvenció per representativitat sindical, uns 67.000 euros perquè el Consell els destine a programes d’assistència sanitària o d’ajuda a col·lectius vulnerables.

Per a Intersindical Valenciana, un altre exemple del fracàs del “diàleg social” és l’assumpte del finançament just. Els mateixos actors que ara formen part d’Alcem-nos (nom d’aquest pacte) són els que han dirigit el full de ruta per posar fi a l’infrafinançament però que no han aconseguit realment exigir l’acabament de l’espoli fiscal que pateix el poble valencià. És una estratègia erràtica que no ha servit per a forçar el govern espanyol a modificar el sistema de finançament que tanta falta ens fa i que hagués servit per a encarar millor l’actual crisi sanitària, social, laboral i econòmica. Aquests actors que, també de manera excloent, van dissenyar una campanya fallida per un finançament just són els que tornen a muntar una comissió excloent de recuperació econòmica.

Intersindical Valenciana creu que en lloc de seguir el model fracassat del diàleg social, caldria seguir el del Pacte Valencià contra la Violència Masclista, que va agrupar sense cap exclusió totes les entitats que tenien interés a participar-hi. Eixe és el model que nosaltres defensem, un model que permeta sumar, una entesa per millorar la vida de les valencianes i valencians després de la COVID-19 i que no supose una tornada a un model caracteritzat per les desigualtats socials, la precarietat, la temporalitat i l’ocupació de baixa qualitat. És per això que tampoc entenem quin paper juga en aquesta “reconstrucció” una patronal que s’oposa a la derogació de les reformes laborals i de les pensions, a l’Ingrés Mínim Vital o a la Renda Bàsica Universal, que qüestiona el paper dels serveis públics, de titularitat pública o que és responsable de situacions de precarietat, com les que travessen les kellys, els riders, així com milers de treballadores i treballadors.

Finalment, Intersindical Valenciana reclama al Consell i als partits polítics que hi formen part, que apliquen les propostes que figuren en els seus programes electorals i en el pacte de govern per atacar la crisi actual i evitar així deixar cap persona enrere. Que prioritzen mesures que beneficien a les treballadores i treballadors, els sectors socials més vulnerables i el 99% de la població valenciana. En eixe sentit, segurament calen menys comissions burocratitzades i més aplicacions de compromisos amb la societat valenciana que ja hi és “alçada” combatent la crisi als hospitals i centres de salut, als barris i pobles, als centres de treball i als seus habitatges. No hem d’alçar-nos ara, estem alçades i alçats des de fa mesos per fer front a la pandèmia sanitària i a la pandèmia neoliberal.

Comenta la notícia

This site uses User Verification plugin to reduce spam. See how your comment data is processed.