Investigadores de la Universitat analitzen el cas del Cabanyal com a exemple de lluita veïnal i creació d’una identitat col·lectiva

Eva Mompó

Un article de Beatriz Santamarina i Eva Mompó, professores del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, conclou que la lluita pel barri del Cabanyal-Canyamelar de les últimes dècades ha enfortit la identitat del barri i ha esdevingut un fenomen social internacional. L’estudi, publicat en Revista de Antropología Social, mostra els diferents interessos que han marcat el barri, en una situació que encara continua.

Les autores analitzen la història recent del barri, el qual ha sigut escenari de lluites i protestes en contra de la degradació i de les propostes dels diferents consistoris. Aquests han iniciat plans de renovació que haurien eliminat gran part de l’essència del Cabanyal, sostenen Santamarina i Mompó.

Els conflictes van fer que el barri s’organitzara, i sorgiren tot tipus d’associacions veïnals, projectes culturals i socials. Centres socials en locals abandonats, murals o cartells als balcons van modificar la geografia urbana, en resposta a l’abandonament i el procés de degradació de zones que l’ajuntament pretenia enderrocar.

Beatriz Santamarina

Aquests moviments van cridar l’atenció a escala internacional, com el cas de mitjans com The Guardian o The New York Times, que recomanaven visitar el barri “abans de que siga massa tard”. El Cabanyal, asseguren les investigadores, ha sigut, per tant, un tema predominant que ha marcat els discursos polítics dels diferents governs locals.

L’article cobreix un llarg període, començant pels plans del ajuntament en 1998, com la prolongació de l’avinguda Blasco Ibáñez, acompanyada del pla especial de protecció i reforma interior, dels quals molts dels veïns del barri i de la resta de la ciutat es van declarar en contra.

El projecte hauria eliminat més de 1.500 habitatges i hauria dividit el barri en dos. A pesar de les pressions del veïnat, es va poder aprovar gràcies a les majories absolutes del PP, però van ser paralitzats per una ordre judicial del Tribunal Constitucional, que prohibia els enderrocaments per espoli del patrimoni. Aquesta decisió, però, va portar a una situació d’estancament i d’abandonament del barri.

Amb l’arribada d’un nou govern local en 2015, els plans programats per al Cabanyal van ser definitivament eliminats. Es va crear un nou pla de renovació del barri, el Pla Especial del Cabanyal-Canyamelar (PEC) que va incloure algunes demandes dels veïns, tot i que també va contradir altres. Per això, una part del veïnat es va organitzar per a presentar al·legacions al PEC. L’escenari ha canviat a un de lluita contra la gentrificació, que amenaça la població del barri, aquesta vegada per expulsar-los a causa de la pujada dels lloguers, la pressió turística i un nou model urbanístic del qual l’administració actual no els protegeix, s’explica a l’article.

El Cabanyal està marcat per la seua història. En paraules de les autores: “en recórrer l’entramat urbà del Cabanyal podem llegir la història de les polítiques municipals de distint signe que en ell s’han desplegat, així com de les resistències que cadascuna d’elles ha suscitat”. 

Deixa el teu comentari