Es tracta d’un nou tractament combinat d’un inductor de senescència i una nanopartícula senolítica
En l’estudi, publicat en el Journal of Controlled Release, participen també el CIBER-BBN i el Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona
Els resultats ofereixen noves aproximacions terapèutiques per a avançar en fases posteriors i assajos clínics i permeten abordar diferents tipus de tumor
Investigadors i investigadores del Centre d’Investigació Príncep Felip (CIPF), la Universitat Politècnica de València (UPV), el CIBER-BBN i el Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona aconsegueixen inhibir el creixement tumoral, reduir la metàstasi i disminuir la toxicitat del fàrmac antitumoral Navitoclax en models animals preclínicos de càncer de mama triple negatiu (TNBC).
Aquest tipus de tumors TNBC no expressen cap dels tres receptors involucrats en la majoria de càncers de mama (estrogen, progesterona i HER2), de manera que els tractaments més comuns com a teràpia hormonal no són viables en aquestes pacients.
Aquest nou estudi, liderat per Mar Orzáez, investigadora principal del Laboratori de Pèptids i Proteïnes del CIPF i Ramón Martínez Máñez, membre de la Unitat Mixta CIPF-UPV en Mecanismes de malaltia i Nanomedicina i investigador de l’Institut Interuniversitari d’Investigació de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM) en la UPV i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Bioingeniería, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN), demostra que un tractament combinat d’un inductor de senescència i una nanopartícula senolítica, elimina selectivament les cèl·lules senescentes, retarda el creixement tumoral i redueix les metàstasis en un model de ratolí de càncer de mama agressiu.
Fins ara, l’aplicació d’inductors de senescència representa una estratègia de tractament reeixida en pacients amb càncer de mama, encara que l’acumulació de cèl·lules senescentes en el cos pot promoure a vegades la recurrència del tumor.
La senescència o envelliment cel·lular té lloc tant en situacions fisiològiques i patològiques. Quan una cèl·lula entra en senescència, deixa de dividir-se i allibera substàncies que causen inflamació.
Quan es produeix una acumulació no controlada d’aquestes cèl·lules senescentes, l’excés de factors inflamatoris pot acabar danyant cèl·lules sanes, contribuint amb això a l’envelliment, l’aparició de patologies com la diabetis, malalties neurodegeneratives o afavorint el desenvolupament de tumors i promovent metàstasis.
Amb aquest nou enfocament, després de la inducció de senescència, les cèl·lules s’eliminen mitjançant el tractament amb una nanopartícula senolítica, i s’obri una nova oportunitat terapèutica per a millorar els resultats en pacients amb càncer de mama i es planteja un nou tractament combinat que pot ser rellevant per a altres fàrmacs quimioterapéuticos inductors de senescència.
Els resultats, publicats en la revista Journal of Controlled Release (JCR), ofereixen noves aproximacions terapèutiques per a avançar en fases posteriors i assajos clínics i permeten abordar diferents tipus de tumor.
Orzáez i Máñez han assenyalat que “la inducció de senescència en els tumors representa un avanç en el tractament del càncer, que pot ser encara major en combinació amb aquesta mena de tractaments senolíticos que eliminen les cèl·lules senescentes i ajuda a reduir les metàstasis”.
En l’estudi ha col·laborat també Manuel Serrano del Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona.
