El projecte es desenvoluparà durant els pròxims quatre anys amb 24 organitzacions de 6 països europeus i 3 països no europeus
L’objectiu del projecte és trobar solucions enfront del HLB, malaltia que està amenaçant la citricultura a nivell mundial, i l’entrada del qual a Europa posaria en greu risc a la indústria citrícola
L’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP), centre mixt de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) coordina el projecte europeu Pre-HLB que finança el Programa Marco Horizonte 2020.
L’objectiu de Pre-HLB és evitar l’entrada de la malaltia del Huanglongbing (HLB) a Europa i, en cas de produir-se, preparar els mecanismes necessaris per al seu control eficaç en el curt, mitjà i llarg termini. El projecte es desenvoluparà durant els pròxims quatre anys amb 24 organitzacions de 6 països europeus i 3 països no europeus.
L’investigador del IBMCP Leandro Peña, que lidera el projecte, explica que “el HLB és considerada la més devastadora de les malalties dels cítrics. Això es deu a la seua ràpida dispersió, l’agressivitat dels seus símptomes, les elevades pèrdues econòmiques que ocasiona, la dificultat de previndre noves infeccions i l’absència de mecanismes de control durador. El HLB afecta a totes les varietats i patrons de cítrics, sense que s’haja trobat fins hui cap genotip resistent”.
La malaltia del Huanglongbing, originària del sud-est asiàtic, s’ha expandit en poc més d’una dècada a quasi totes les regions citrícoles del món. la Xina, Florida (els EUA) i el Brasil, els majors productors mundials de cítrics, es troben afectats per HLB i pateixen importants pèrdues econòmiques. El HLB és causat per tres espècies de bacteris del gènere Candidatus Liberibacter, transmeses pels insectes Trioza erytreae i Diaphorina citri. Tots dos insectes han sigut detectats a les illes Açores, a Canàries i en la península ibèrica. Encara que els bacteris causants del HLB encara no s’han detectat a la Unió Europea, el risc d’entrada és elevat, a causa de l’enorme circulació de béns i persones, així com a les importacions il·legals de material vegetal de varietats ornamentals de cítrics.
“L’experiència en altres regions indica que, una vegada present algun insecte dispersiu del HLB, quan es produeix l’entrada del bacteri causant, la propagació de la malaltia és imparable. Per tant, és urgent prendre les mesures necessàries per a evitar la introducció del HLB a Europa i perquè, en cas que es produïsca, detectar-la i eradicar-la ràpidament” afig Leandro Peña.
Les primeres mesures proposades en el projecte Pre-HLB són informatives, per a conscienciar de l’existència del HLB i de la seua agressivitat, així com per a formar als citricultores en la identificació dels símptomes. Paral·lelament, s’intentarà evitar l’arribada del bacteri identificant i inspeccionant els punts crítics d’entrada, i es monitorarà la presència i dispersió dels vectors. En una segona etapa s’establiran models de dispersió de Trioza erytreae en diferents àrees de la UE per a preveure el seu moviment, així com models de gestió de les explotacions per a lluitar contra el HLB. Es desenvoluparan noves eines de control dels insectes, així com tècniques de diagnòstic precoç.
“Esperem així limitar la propagació del HLB si es produeix la fase inicial de l’epidèmia. A llarg termini, Pre-HLB pretén implementar noves estratègies sostenibles per a limitar l’impacte del HLB, com l’ús de biopesticidas i productes antimicrobians o varietats i patrons que siguen resistents a la malaltia. Així mateix, suposa una fita per a la citricultura perquè és la primera iniciativa sobre aquesta malaltia en la qual col·laboren Europa, Amèrica i Àsia. Un aspecte essencial d’aquesta col·laboració és que, a més de comptar amb socis amb àmplia experiència en el maneig de la malaltia, ofereix la possibilitat d’assajar els desenvolupaments que es realitzen a Europa en condicions de camp en països on el HLB ja està present”, conclou Leandro Peña.
Pre-HLB està format per un consorci multidisciplinari liderat pel IBMCP (CSIC-UPV, Espanya). Els altres socis són: l’Institut Politècnic de Bragança (IPB, Portugal), l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA, CSIC, Espanya), l’Institut de Ciències Agràries (ICA, CSIC, Espanya), el Consiglio per la Ricerca in Agricoltura e l’Analisi dell’Economia Agrària (CREA, Itàlia), el Consiglio Nazionale delle Ricerche (CNR, Itàlia), el Centre de Coopération Internationale en Recherche Agronomique pour le Développement (CIRAD, França), l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA, Espanya), l’Empresa Brasileira de Perquisició Agropecuária (EMBRAPA, el Brasil), The Chancellor Masters and Scholars of the University of Cambridge (UCAM, Regne Unit), la Universiteit van Amsterdam (UVA, Països Baixos), la University of Durham (DUR, Regne Unit), la Hunan Agricultural University (HUN, la Xina), la Universitat de Girona (UdG, Espanya), Koppert España S.L. (Espanya), Martinavarro S.L. (Espanya), la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural (AGROAMBIENT, GVA, Espanya), el Funde de Defesa dóna Citricultura (FUNDECITRUS, el Brasil), l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA, Espanya), Zabala Innovation Consulting, S.A. – (Espanya), la Università degli Studi di Catania (UNICT, Itàlia), la Universitat Politècnica de València (UPV, Espanya), Valgenetics S.L. (Espanya), la Universidade do Algarve (UALG, Portugal), Fruites Sotavent Algarve Llic. (Frusoal, Portugal), i The Agricultural Research Organisation of Israel (The Volcani Centre, Israel). Compte a més amb la participació dels EUA i els serveis de protecció vegetal de diferents països europeus a través de comités externs d’agents implicats.
