Joan Ribó reclama els grans temes de la ciutat: l’impuls a les infraestructures ferroviàries, les reivindicacions fiscals i la gestió metropolitana

Durant el Debat sobre l’estat de la ciutat, l’alcalde ha reclamat a la Generalitat la posada en marxa de la taxa turística i ha demanat al Govern una aposta decidida pel Corredor Mediterrani i invertir per dignificar les rodalies

L’alcalde de València, Joan Ribó, ha llançat hui, en el marc del Debat sobre l’estat de la ciutat de 2021, les grans reivindicacions del municipi davant les administracions estatal i autonòmica, unes reivindicacions, ha subratllat Ribó, “que estem impulsant des del Govern local per a millorar el finançament i els servicis de la ciutat”. L’alcalde ha centrat les reclamacions de l’equip de govern en la gestió en les inversions en infraestructures ferroviàries, en l’àmbit de la política fiscal, i en les polítiques de caràcter metropolità.

Ribó s’ha fet ressò de les reclamacions sobre el Corredor Mediterrani, que porta 25 anys parat, com diu una gran pancarta instal·lada en el centre de Madrid, i ha lamentat que “el mateix podríem dir de la situació ferroviària de València”. En 2003, ha recordat, es va signar un acord amb el Ministeri de Foment per a desenvolupar els infraestructures ferroviàries de la ciutat “unes infraestructures que, a més de ser fonamentals per a desenvolupar un sistema de rodalia adequat, són claus per al Corredor Mediterrani; de no fer-se, el pas de trens per València suposa un autèntic semàfor, només comparable al “semàfor d’Europa” que vam patir anys arrere”, ha afirmat l’alcalde, qui ha reclamat al Ministeri que els projectes del Canal d’accés, “que sembla avançar a velocitat raonable, i del Túnel passant avancen a la màxima velocitat, sense oblidar l’estació subterrània que en principi no està inclosa en l’estudi informatiu recentment plantejat”.

En l’àmbit dels temes de caràcter fiscal, l’alcalde ha realitzat dos reclamacions sobre dos aspectes fiscals actualment en projecte, i vinculats a decisions legislatives de la Generalitat: l’IBI i la taxa turística. En el primer cas, es tracta del recàrrec del 30% en l’IBI dels grans propietaris de pisos buits i sense llogar, “una mesura que està restringida a uns pocs centenars de grans propietaris de pisos buits amb un objectiu clar i evident: que estos més de 12.000 pisos isquen al mercat immobiliari i ajuden a estabilitzar-lo”, i que està ja inclosa en els normes fiscals des de 2019. L’alcalde ha recordat que en estos moments, el mercat immobiliari “està fortament tensionat per l’augment de preus, la qual cosa impedeix que molts joves puguen emancipar-se en unes condicions mínimament dignes o que moltes famílies hagen de dedicar una part exagerada dels seus recursos a pagar un pis de lloguer”.

En segon lloc, Ribó s’ha referit a la taxa turística que, ha recordat, es recull en el punt 26 de l’‘Acord de govern del Rialto’. Evidentment, ha subratllat l’alcalde, “la taxa turística no la paguem els valencians ni les empreses turístiques de la ciutat, sinó els qui disfruten de la nostra ciutat fent turisme i utilitzen els nostres servicis”. Joan Ribó ha assegurat que des del Govern municipal “treballarem perquè la Generalitat pose en marxa esta taxa com més prompte, millor”.

Finalment, l’alcalde s’ha fet ressò de la recent sentència del Tribunal Constitucional sobre les Plusvàlues, “després de quatre anys en què els tribunals ens venien avisant de les irregularitats en el càlcul d’este impost”. Ribó ha afirmat que el Decret llei aprovat esta setmana, aparegut en el BOE abans que la sentència del Tribunal Constitucional, “sembla donar garanties respecte a este tribut, el segon en importància dels ajuntaments”, i ha anunciat que, “l’Ajuntament de València presentarà el més prompte possible les modificacions a l’ordenança fiscal que requereix la seua aplicació passats sis mesos”.

La política metropolitana també ha centrat les reivindicacions plantejades per l’alcalde. Ribó ha lamentat que “durant el període en el qual el Partit Popular va governar Ajuntament i Generalitat es va desmantellar la majoria d’instàncies de caràcter metropolità (el Consell Metropolità de l’Horta, o l’Autoritat Metropolitana de Transport), la qual cosa va suposar, “a més d’impedir la demanda de moltes ajudes a la Unió Europea, la pèrdua fins i tot d’ajudes de l’Estat al sistema de mobilitat metropolitana. Algunes d’estes manques s’han començat a superar però queda molt per a fer”, ha afirmat.

Per això, l’alcalde ha assegurat que a València “tenim una assignatura pendent en mobilitat: la gestió de la mobilitat motoritzada en els àmbits metropolità i suprametropolità, que diàriament satura les entrades i eixides de València”. Per això, ha defensat la necessitat de millorar “tant la xarxa de rodalies de Renfe, com el Metro i els autobusos metropolitans, així com impulsar els carrils VAO en l’entrada de la ciutat per autobusos i vehicles d’alta ocupació”.

A estes manques en política metropolitana se sumen la necessitat d’impulsar accions també de caire supramunicipal en projectes com la renaturalització del nou llit del Túria, les instal·lacions per a acollir animals abandonats o la mateixa Llei de capitalitat. Per això, ha conclòs, “demanem a la Generalitat que el projecte de llei d’Àrees Metropolitanes es concrete el més prompte possible”.

Deixa el teu comentari