Jordi Torrent guanya el Ciutat d’Alzira de Novel·la amb Els fantasmes i madame Levy

Joaquim Espinós guanya en Assaig, Carme Rufino en Poesia i Álvaro Martínez en Divulgació Científica

L’escriptor català Jordi Torrent és el guanyador del XXXII Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb Els fantasmes i madame Levy. El XXVI Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General ha sigut per a Álvaro Martínez per Lo común y lo extraordinario. El oxígeno: historia íntima de una molécula corriente; el XXII Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, l’ha guanyat Joaquim Espinós per El bosc i la casa, i el XV Premi de Poesia Ibn Hafaja ha distingit Carme Rufino per La gerra d’Hècabe. Tal com ja es va fer públic, la guardonada amb el XV Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca ha sigut Marta Barceló per Anar a Saturn i tornar; Joanjo Garcia ha merescut el XXV Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil per Els adeus del Jaguar; Francesc Puigpelat, autor de Cançons llunàtiques, ha estat guardonat amb el XXV Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre i, per últim, el V Premi Internacional d’Àlbum Il·lustrat Enric Solbes Consorci Ribera i Valldigna ha estat per a l’il·lustrador Subi, amb La sopa de Tomàs

Els guanyadors de les diverses modalitats van rebre la nit del divendres 13 de novembre el trofeu dissenyat per Manuel Boix d’una manera molt original: a través d’una gala de lliurament de premis online en forma de programa audiovisual. L’acte va ser conduït per l’actriu valenciana Iolanda Muñoz i va comptar amb la participació de representants de les huit entitats patrocinadores del certamen –la UNED, la Fundació Bancaixa, la Fundación Aguas de Valencia, el Consorci Ribera i Valldigna, la Mancomunitat de la Ribera Alta, la Universitat de València, l’Ajuntament d’Alzira i Edicions Bromera–, així com amb la intervenció del conseller d’Educació, Vicent Marzà, i del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig. Aquesta edició ha tingut un rècord de participació, amb 340 originals presentats, que optaven a una dotació global de 61.000 €

El XXXII Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, que l’ajuntament d’aquesta localitat dota amb 16.000 €, ha sigut per a Els fantasmes i madame Levy, de Jordi Torrent. En clau d’humor, Els fantasmes i madame Levy narra com, arran d’un fet luctuós ocorregut a Barcelona l’any 1956, es desencadenen un seguit de situacions insòlites i desgavells metapsíquics que propicien una història d’amor molt peculiar entre dos personatges entranyables que, a força de voluntat, aconseguiran tornar les coses al lloc que els pertocava. 

Jordi Torrent Escala va nàixer a Barcelona però resideix a Formentera des del 1981. És artista plàstic i soci fundador del grup artístic Drap Art d’art i reciclatge i d’ARI Formentera, d’art integrat. Va començar a exposar el 1987 i, des d’aleshores, els seus treballs s’han exposat a les Illes Balears, Catalunya, França, Itàlia, Alemanya i Israel. Periodista musical i escriptor, des del 2008 fins al 2010 va ser director del Festival Posidònia d’art, ciència i turisme sostenible. Com a escriptor, ha publicat dues novel·les, El huérfano de los Boisanzón (Ediciones Àltera) i El llibre de les coses (Pagès Editors). 

El jurat del XXII Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta –que aquesta entitat dota amb 8.000 €– ha distingit El bosc i la casa, de Joaquim Espinós. El bosc i la casa és un diari literari que, mitjançant una sèrie de recursos com l’aforisme, la crònica de viatges o la confessió, deixa constància de la mirada de l’autor en un espai i un temps concrets: la ciutat d’Alacant i el poble de Benilloba durant les dues primeres dècades del segle XXI. La primera part del text pren com a fil conductor l’escriptura de la novel·la La presó del cel; la segona, orbita al voltant de la pandèmia provocada per la COVID-19. 

Joaquim Espinós Felipe (Benilloba, 1962) és professor titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant i el seu àmbit d’estudi és la literatura contemporània. Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades i de divulgació, i els llibres La poètica de l’imaginari i Estat crític. Apunts sobre la literatura del nou mil·lenni, entre molts altres. En el camp de la creació literària, s’inicià en el gènere poètic, però finalment es decantà per la narrativa, dins de la qual trobem el relat infantil Joan de l’Iris i el rossinyol (Premi Empar de Lanuza) i les novel·les La devastació violeta (Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil), Ombres en el riu, El cervell de la serp (Premi Antoni Bru), Material fotogràfic (Premi Ciutat de Sagunt) i La presó del cel

Lo común y lo extraordinario. El oxígeno: historia íntima de una molécula corriente, de Álvaro Martínez, és l’obra guanyadora del XXVI Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, dotat amb 12.000 € per la Universitat de València. L’obra exposa que, encara que tots sabem què és l’oxigen, sovint desconeixem fins a quin punt aquest compost exerceix un paper fonamental en el desenvolupament de malalties de caràcter neurodegeneratiu com l’alzhèimer o el pàrkinson, com ha donat forma a figures mitològiques com els vampirs, o de quina manera el podem emprar per a eliminar tumors amb una precisió microscòpica. Així, el text ens permet reflexionar, entre d’altres, sobre la fal·làcia que tot allò natural és positiu i tot allò químic és negatiu. 

Álvaro Martínez Camarena (València, 1992) és graduat en Ciències Químiques i doctor en Nanociència i Nanotecnologia per la Universitat de València, matèria sobre la qual també ha realitzat un màster, així com en Periodisme i Comunicació Científica per la UNED. L’any 2014 va rebre el Premi Extraordinari de Grau i, el 2018, el Premi Internacional Fernando Pulidori. Actualment, treballa com a investigador postdoctoral a la Universitat de València i a la Universitat París-Saclay. La seua àrea de recerca està centrada en el disseny de nous sistemes moleculars amb activitat antioxidant, especialment destinats al tractament de malalties neurodegeneratives com l’alzhèimer o el pàrkinson. 

El XV Premi de Poesia Ibn Hafaja –patrocinat amb 5.000 € per la UNED– ha recaigut en Carme Rufino i Bey per La gerra d’Hècabe. L’obra tracta del silenci de la poetessa enfrontada a la seua realitat individual i col·lectiva. En la darrera part del poemari, els mots es desborden del poema i cerquen la redempció en la creació artística. 

Carme Rufino i Bey (Borriana, 1960) estudià Filologia Hispànica a la Universitat de València i també és llicenciada en Lingüística Valenciana. Actualment, és secretària del tribunal de la Junta Qualificadora de Borriana i professora de valencià de l’IES Jaume I de la mateixa localitat. Amb el seu primer poemari, Arrels de sal, va guanyar el Premi Ciutat de Vila-real l’any 1996. L’any 1999, va rebre el segon premi en el Certamen Ciutat de la Vall d’Uixó, amb El tel dels instants, i la Flor Natural dels Jocs Florals de Nules amb L’infinit diàfan de la teva cara. Més endavant, el 2002, va guanyar el XXII Premi de Poesia 25 d’Abril de la Vila de Benissa amb el poemari Psalms d’Heber

Teatre i narrativa juvenil i infantil 

D’altra banda, durant el programa audiovisual també s’han entregat els premis de les quatre categories dels Ciutat d’Alzira 2020 que es van donar a conéixer fa uns dies. L’autora teatral Marta Barceló ha guanyat el XV Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca, amb una dotació de 6.000 €, per Anar a Saturn i tornar, una reflexió sobre què significa estar malalt de càncer i què significa sobreviure-hi, i aborda el tema amb tendresa i humor. 

Marta Barceló (Mallorca, 1973) és llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona i BTEC National Diploma in Performing Arts a l’escola The Circus Space. La seua trajectòria professional està molt lligada a la de la seua productora, Res de Res & En Blanc, on ha treballat com a creadora, actriu, codirectora i dramaturga durant vint anys, amb espectacles de creació pròpia de teatre gestual i circ. Paral·lelament, treballa a diferents productores de les Illes Balears en sèries de ficció d’IB3 com Pep o Treufoc. Les seues obres han estat guardonades amb premis com el Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears, el Suspiria Fest o el Total Theatre Award. Actualment, és codirectora del C.IN.E (Centre d’Investigació Escènica de Sineu). 

Els adeus del Jaguar, de Joanjo Garcia, ha obtingut el guardó del XXV Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil, que aquesta entitat dota amb 5.000 €. Es tracta d’una obra que pretén desestigmatitzar les malalties mentals i obrir un debat al voltant del silenci com a mesura ineficaç contra els casos de suïcidi i de l’atenció als familiars i amics que s’hi veuen afectats. 

Joanjo Garcia (València, 1977) és escriptor i col·laborador de diversos mitjans d’informació. Els adeus del Jaguar és la seua desena novel·la des que va debutar amb Quan caminàrem la nit, publicada a Bromera el 2013. Al llarg de la seua trajectòria ha guanyat diversos premis com l’Enric Valor de la Diputació d’Alacant, l’Antoni Bru d’Elx, el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira o l’Alfons el Magnànim de la Diputació de València. També s’ha acostat a la novel·la juvenil amb obres com Aquell agost amb punt final o Quan s’apague la llum. D’altra banda, ha col·laborat com a lletrista amb cantants com ara Borja Penalba o Tomàs de los Santos. 

D’altra banda, Francesc Puigpelat ha obtingut el XXV Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, que Edicions Bromera dota amb 3.000 €. L’obra, Cançons llunàtiques, es proposa traure a la llum el tema dels xiquets i xiquetes que acudeixen al psicòleg i oferir un espai de reflexió i debat als més menuts. 

Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és escriptor i periodista. Ha publicat més de quaranta llibres, entre els quals destaquen El retorn de Macbeth (Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira), Els últims dies del general Prim, La pista d’una morta (Premi Gregal), L’amant de Rebis (Premi Ciutat de Palma) i El dia que Josep Pla va bufetejar Adolf Hitler (Premi Ferran Canyameres). Pel que fa a la literatura infantil i juvenil, és autor de novel·les com El nen que va xatejar amb Jack Sparrow (Premi Vicent Silvestre), La Liliana al país de les coses perdudes (Premi Carmesina) i La nedadora (Premi Carlemany). 

Per últim, el V Premi Internacional Enric Solbes d’Àlbum Il·lustrat Consorci Ribera i Valldigna –dotat amb 6.000 €– ha estat per a Subi per La sopa de Tomàs, un àlbum en el qual el respecte als animals, el treball cooperatiu i l’alimentació saludable estant presents. En definitiva, es tracta d’una història tendra que posa en valor el paper dels nostres majors en l’educació dels més menuts

Joan Subirana, Subi (Manresa, 1969) ha estudiat dibuix, còmic, disseny gràfic i pintura. El 1999 va guanyar el Premi d’Àlbum Il·lustrat Tombatossals i, des d’aleshores, es dedica a la il·lustració infantil. Ha publicat més d’un centenar de llibres, molts dels quals  han estat editats a l’estranger. A Bromera ha publicat prèviament l’àlbum il·lustrat Per què hi ha estreles al cel? Llibre dels oficis curiosos.


Deixa el teu comentari