Ha recopilat els noms de les dones dedicades a tasques tipogràfiques des del segle XV fins al XIX
La Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu ha elaborat una guia de recursos sobre les dones impressores des del segle XV fins al XIX que reconeix el treball realitzat per les dones, encara que els seus noms apareixen en comptades ocasions ja que queden ocults sota les firmes comercials de “viuda” o “filla” dels seus marits o pares.
Des de l’aparició de la impremta, les dones van treballar en tasques tipogràfiques, encara que sempre dins de l’àmbit domèstic. Aprenien l’ofici que compatibilitzaven amb la família i només es feien càrrec del negoci quan l’heretaven en quedar-se viudes.
Algunes continuaven al capdavant del taller familiar amb l’ajuda de nous matrimonis i altres assumien en solitari la direcció de la impremta fins a la majoria d’edat dels seus fills o nomenant en algunes ocasions un administrador o regent.
Quant a les filles, futures hereues, solien casar-se amb impressors per a garantir la continuïtat professional en la família i perquè el seu cònjuge es convertira en el successor de la impremta.
Només coneixem el nom d’algunes dones impressores, ja que solen figurar en els peus d’impremta i colofons amb l’expressió “viuda de” o “filla de” i, en alguns casos, amb el seu nom de pila i el cognom del marit.
Bona part de les obres més rellevants de la història del llibre valencià van veure la llum gràcies a elles. Jerònima Galés, Margarita Veo, Josefa Avinent, Antonia Gómez, Isabel Juan Vilagrasa… i les altres dones invisibles de la impremta valenciana, van contribuir amb el seu treball a la difusió de les idees i la cultura de la seua època.
La Biblioteca Valenciana ha recopilat els noms i una breu ressenya biogràfica de cada una que es pot consultar en el web consultar ací.
Nòmina de dones impressores
Del període incunable, es coneix Francisca López, viuda de l’impressor Lope Roca, i Leonor Eiximenis, que va ajudar a finançar la impremta del seu marit, Lambert Palmart, però no hi ha constància que participara activament en el taller.
En el segle XVI, Jerònima Galés, casada amb l’impressor d’origen flamenc Joan Mey i mare dels també impressors Felip i Pere Patrici, és una de les figures femenines més interessants del segle XVI i una peça fonamental en la història de la impremta.
Dona molt culta, va aprendre i dominar l’ofici tipogràfic, i va arribar a imprimir al llarg de la seua vida més de dues-centes setanta obres de tot tipus: llibres doctrinals, manuals universitaris, textos clàssics, cròniques… alguns d’aquests, tipogràficament excel·lents. Un dels seus treballs, la ‘Chronica, o commentari del gloriosissim i invictissim Rey en Iacme’ (1557), és per al bibliòfil Salvá y Mallén “el model més perfecte i magnífic de la tipografia espanyola del segle XVI”.
En el segle XVII, la presència de dones al capdavant de tallers tipogràfics va experimentar un cert creixement, encara que no per això van millorar ni les seues condicions de treball ni les seues oportunitats per a practicar-lo.
Entre les dones d’aquest període hi ha: Àngela Rull (1613), viuda de Jeroni Cortés; viuda de Joan Crisostom Garriz (1629-1640); Isabel Ana Sebastián (1647-1650), viuda de José Gasch i viuda de Lucas Fuster; viuda de Silvestre Esparsa (1660-1665); viuda de Bernart Nogués (1662-1664); Isabel Juan Vilagrasa (1675-1710), viuda de Francesc Mestre; i Josefa Avinent (1677-1686), viuda de Benet Macé.
Durant el segle XVIII la impremta valenciana va assolir el seu màxim desenvolupament gràcies al progrés tècnic, bones enquadernacions, tipus elegants, paper de qualitat extraordinària i gravats calcogràfics excel·lents.
Les dones, normalment viudes, havien de tindre els coneixements tècnics necessaris per a realitzar el seu treball i, tot i que van participar activament en els tallers tipogràfics, van continuar ocultant el seu nom a favor del marit, probablement per qüestions comercials o de prestigi. És el cas de Margarita Veo (1744-1759), viuda d’Antonio Bordazar; Antonia Gómez (1757-1771), viuda de José Jaime de Orga; i Vicenta Devís (1779-1819), viuda d’Agustín Laborda y Campo.
En el segle XIX els mètodes artesans van ser mecanitzats i el paper de la dona va anar disminuint i les seues funcions es van reduir a tasques d’enquadernació o venda de llibres. És difícil trobar noms d’aquesta època, encara que s’ha localitzat María Teresa Laborda (filla d’Agustín Laborda), Josefa Ros (viuda de José María Ayoldi), Ramona Andreu (viuda de Salvador Amargós) i la seua filla Concepció Amargós, la viuda de Rafael Mariana i la viuda de José Carratalá, entre altres.
