Un grup d’investigació de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre mixt de la Universitat de València i el CSIC, i del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació ha fet una macroenquesta al Museu CosmoCaixa de Barcelona per conèixer quina és l’acceptació de la societat sobre la biotecnologia i altres subdisciplines, i quina és la percepció de gènere en la ciència. L’enquesta ha revelat que la població és més favorable als termes biotecnologia o enginyeria genètica que al de biología sintètica. Les disciplines associades amb investigadores també han obtingut millor valoració que aquelles associades amb homes. L’enquesta ha comptat amb una mostra de 38.113 persones.
Manel Porcar i Esther Molina, de l’I2SysBio, Martí Domínguez, del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la UV, i Adriel Latorre, del Darwin Bioprospecting Excellence han fet l’enquesta per a comprovar quina és l’opinió actual al voltant de l’enginyeria genètica, la biologia sintètica i la biotecnologia, tres disciplines que, d’acord amb l’estudi mateix, tendeixen a crear controvèrsia, preocupació i certa reticència entre la societat. Aquesta ha tingut lloc a una exhibició centrada en la biologia sintètica exposada al Museu CosmoCaixa de Barcelona.
Biotecnologia, enginyeria genètica i biologia sintètica són termes que estan molt interrelacionats i amb fronteres molt borroses entre elles. La biotecnologia és la disciplina de la ciència que utilitza organismes vius, cèl·lules o components cel·lulars per a confeccionar productes per a l’agricultura, la medicina o la industria. És una pràctica molt antiga que ara es fa al laboratori però que l’ésser humà ha portat a terme, fins i tot de manera involuntària, al llarg de la història. D’altra banda, l’enginyeria genètica és una subdisciplina d’aquesta i la seua pràctica consisteix en la manipulació del codi genètic dels organismes. Aquestes dues disciplines empren normalment organismes provinents de la natura. En canvi, la biologia sintètica consisteix a dissenyar i manipular sistemes artificials creats als laboratoris i que també pot ser vista com un nou vessant de l’enginyeria genètica. Segons el grup de recerca, aquests termes són sistemàticament relacionats amb organismes modificats genèticament (genetically modified organisms, GMOs). I açò, sumat a la percepció crítica que es té d’aquest tipus d’organismes, ha generat una resposta negativa cap a la biotecnologia.
La mostra total ha estat de 38.113 persones, una xifra que garanteix uns resultats sòlids al respecte. Les persones participants s’han dividit en 6 grups generacionals en funció de la seua data de naixement. El primer grup ha estat format per les persones nascudes entre 1920 i 1945, l’anomenada “Generació silenciosa”. El segon grup, els baby boomers, nascuts entre 1946 i 1964. El tercer, la Generació X, entre 1965 i 1980. La generació Y, més coneguda com a mil·lennistes, són el quart grup generacional en el qual han dividit a les persones participants en l’enquesta. El cinquè, els centennistes, persones nascudes entre 1997 i 2010. Finalment, la Generació Alpha, persones nascudes després de 2011.
L’enquesta, realitzada en castellà, català i anglès, preguntava als participants per la seua edat, gènere i formació acadèmica. La resposta consistia a valorar del 0 (poc favorable) al 10 (molt favorable) una imatge amb la pregunta “Com valoraries el següent camp científic?”. L’enquesta anava mostrant de manera aleatòria una imatge d’entre sis combinacions aleatòries diferents (és a dir, tres dones científiques, cadascuna d’elles amb una disciplina, i tres homes científics).
Els resultats mostren que els termes biotecnologia i enginyeria genètica tenen millor acceptació que biologia sintètica –un resultat inesperat, ja que l’enquesta s’emmarcava dins d’una exposició centrada en la biologia sintètica, cosa que demostra que l’exposició no ha aconseguit canviar la percepció de la gent. En paraules de Manuel Porcar, “és sorprenent com el terme biologia sintètica és fins i tot pitjor valorat que enginyeria genètica. Les connotacions negatives del terme artificial són molt fortes, i sembla que la combinació amb el terme biologia ho empitjora més encara. Això ens condueix a un dilema interessant: si volem aprofitar el potencial d’aquesta tecnologia i fer-la acceptable per part de la societat, hem d’explicar millor què és la biologia sintètica o, simplement, hem de canviar-li el nom?”.
Respecte al gènere, la imatge de la dona científica ha estat millor valorada que la imatge de l’home. Un dels motius que dóna el grup de recerca és que la majoria de dones que han acudit a l’exposició, interessades en qüestions científiques, han valorat positivament les dones de les imatges, la qual cosa significa que s’ha millorat la percepció general sobre la dona, però que no ha tingut cap efecte sobre la imatge de l’home. També suggereixen que, donat que la majoria de visitants de l’exposició pertanyen a la generació centennista, la millor percepció de la figura de la dona és causada pel fet que la promoció de la figura de la dona científica durant els últims anys ha tingut efecte.
Pel que fa al nivell acadèmic, els resultats han mostrat que les persones amb un major grau educatiu tenien més acceptació cap a les tres disciplines que les persones amb un baix nivell d’estudis. També, la gent amb més formació ha mostrat menys desigualtat pel que fa a la percepció d’homes i dones. I pel que fa a l’edat, els resultats mostren que els grups generacionals més joves (centennistes i Generació Alpha) i els més majors (Generació silenciosa i Baby Boomers) són els que pitjors avaluacions donen, mentre que aquelles persones que pertanyen a la generació X són les que han mostrat una actitud més positiva cap a aquestes disciplines.
Sistemes biològics complexos
L’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre mixt de la Universitat de València i del Consell Superior d’Investigacions Científiques, es dedica a l’estudi de sistemes biològics complexos, sobretot microorganismes, amb aplicacions principalment en biomedicina i biotecnologia. El centre funciona mitjançant un innovador model de recerca publicoprivada i està situat al Parc Científic de la Universitat de València, al campus de Burjassot-Paterna.
