Gràcies a la col·laboració de l’Institut Cartogràfic Valencià i la Direcció General de Política Territorial i Paisatge s’ha adherit una nova capa denominada “Pendents (regulació territorial)”
Aquesta informació serà especialment útil per a orientar en la presa de decisions urbanístiques i per a altres activitats que impliquen edificació
L’Institut Cartogràfic Valencià amb la col·laboració de la Direcció General de Política Territorial i Paisatge ha incorporat en el visor cartogràfic una nova capa denominada “Pendents (regulació territorial)”.
Amb aquesta nova capa, la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat vol fer més immediata i accessible la informació de manera que qualsevol ciutadà i ciutadana puga conéixer amb total transparència certes limitacions que, des de la legislació o la planificació vigent, s’apliquen en el territori restringint amb criteris objectius, la transformació de determinades zones o la implantació d’activitats.
Amb aquest objectiu, l’Institut Cartogràfic Valencià ha calculat els pendents topogràfics mitjans del terreny a partir dels Models Digitals del Terreny, MDTs, existents en la Comunitat Valenciana i els ha classificats i representat gràficament segons els rangs sol·licitats per la Direcció General de Política Territorial.
Actualment aqueixes limitacions s’apliquen, amb caràcter general, per a evitar la urbanització de sòls amb pendents mitjanes superiors al 50%, per a adequar les actuacions a la morfologia del territori i el paisatge, segons recull la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana (Lotup).
Així mateix, en l’àmbit Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral i el Catàleg de Platges de la Comunitat Valenciana (Pativel), es contempla no urbanitzar ni edificar en pendents superiors al 25% dels sòls no urbanitzables de protecció, de reforç o comuns del litoral.
Únicament en sòls comuns del litoral, per a sectors amb tipologia d’habitatges aïllats, es flexibilitza aquesta limitació fins a pendents del 30%.
D’altra banda, els esborranys dels plans d’acció territorial que s’estan elaborant en les àrees funcionals d’Alacant-Elx, i les àrees metropolitanes de Castelló o València, també es proposa incorporar a la infraestructura verda els sòls amb pendents superiors a 25%, sent igualment autoritzable l’habitatge aïllat i integrat en el paisatge, en el rang de pendents 25% – 30%.
Des de la Conselleria de Territori es considera que aquesta informació pot ser molt útil per a orientar la presa de decisions de futures iniciatives urbanístiques i per a implantar altres activitats en el territori que impliquen edificació. Lògicament no seriosa d’aplicació en ampliacions de poblacions que, precisament, han crescut històricament amb un patró característic d’adaptació a la morfologia abrupta del seu territori.
