La pandèmia COVID-19 té molts vessants. I cap, o quasi cap, és bona. Caldria salvar les onades de solidaritat que han recorregut el planeta, o les mostres d’altruisme d’aquelles persones que han compartit els seus mèrits a canvi de res. La Casa de Cultura de Xirivella ha emés a través del seu perfil en xarxes socials un total de 61 vídeos casolans aportats per particulars i col·lectius del municipi vinculats a l’univers creatiu. Amb la declaració de l’estat d’alarma i la suspensió de les activitats presencials, la institució es va proposar mantindre “un fil de vida cultural” mentre durara el confinament. Es va contactar amb persones de l’àmbit musical, la dansa, el teatre, la pintura, la fotografia o el món ‘clown’, en el qual Xirivella destaca cada any amb el seu Mostra Internacional de Pallasses i Pallassos.
“La resposta ha sigut impressionant i exemplifica la capacitat que tenen l’art i la creativitat per a generar sentiment de pertinença a la comunitat local”, declara Roberto Romero, regidor de Cultura. En aquests dos mesos de confinament s’ha rebut tot tipus de material audiovisual produït en l’àmbit domèstic: concerts individuals o familiars, danses, interpretacions humorístiques, recitals… Les aportacions cobren especial valor si es considera el buit en el qual queden moltes i molts dels professionals després de la suspensió de la seua agenda d’actes, la seua via última de manteniment.
«Fa dos mesos que no veig a la meua dona i la meua filla»
El guitarrista Rafael Serrallet, el músic xiriveller més internacional que viu a cavall entre València i Malàisia, ha sigut un dels quals ha aportat desinteressadament els seus tresors musicals. Des de la seua casa en la Plaça de Sant Esteve, des de la qual ha oferit diversos directes en xarxes socials, atén el telèfon. «M’han suspés una vintena de concerts des de l’inici de la pandèmia, però el que pitjor porte és la separació familiar; el confinament va sorprendre la meua dona i la meua filla de dos anys a Malàisia i a mi, ací», ens compta. Serrallet, que en aquests dos mesos aprofundeix en noves formes d’expressió mitjançant els formats digitals, reflexiona sobre les conseqüències de la COVID-19 en el món de les arts escèniques: «La incerteza és enorme ara mateix, toca reinventar-se, els espanyols estem estigmatitzats per l’impacte del virus al nostre país, cal aguantar a pulmó». Serrallet ha sigut notícia recentment per uns duos de guitarra i violoncel interpretats des del balcó al costat del seu veí chelista de l’Orquestra del Palau de les Arts.
«La gravetat també pot ser còmica»
Jesús Jara és co-director de l’Escola de Clown Fills i Filles d’Augusto, una institució clau en el desenvolupament i consolidació de la Mostra Internacional de Pallasses i Pallassos de Xirivella. «Em tem que la 27 edició de la Mostra està en l’aire ara mateix», argumenta, «però davant l’adversitat cal presumir de riure». La frase no és erma: la seua escola ha proporcionat unes 20 creacions durant el confinament en les quals es parodiaven les mesures de l’estat d’alarma i s’emportaven al límit les contradiccions emocionals. «La nostra obligació com a pallassos és imaginar somriures i superar la tristesa, virar el greu cap al còmic i demostrar-li al món que en situacions extremes la cultura i l’humor són més necessaris que mai», afirma Jara.
«La cancel·lació de les festes locals, un colp dur»
Aquesta frase, que podria subscriure tota Xirivella, la pronuncia Martín García, president del Cercle *Instructiu Musical (CIM), la banda del poble. El que va començar sent un experiment de sincronització a distància, ha acabat convertint-se en un nou estil musical: els festivals de balcó. Fins a 45 vídeos han realitzat els intèrprets del CIM. «Estàvem preocupats pel distanciament i la pèrdua de disciplina que podia comportar el confinament, però ens equivoquem; la reclusió ha sigut motivadora per a intèrprets, famílies i professors, que han trobat en l’instrument una arma d’evasió i resistència», exposa. Martín sap que les limitacions d’aforament i les distàncies interpersonals són el major enemic de la música popular. De fet, les clavaries han comunicat ja la suspensió de diversos actes programats amb la consegüent pèrdua econòmica. «Ens queda el carrer com a esperança, els espais oberts i l’entusiasme popular», conclou.
«La cultura renaixerà amb força»
És inevitable que, davant tanta incertesa, les mirades es dirigisquen interrogants cap a les institucions públiques. Amb els teatres, els auditoris i els escenaris de carrer tancats, poques respostes es poden donar a un sector angoixat pel futur immediat. L’alcalde, Michel Montaner, agraeix l’«esforç desinteressat de totes les persones que han aportat la seua creativitat per a fer més suportable el confinament» i convida a reflexionar sobre el futur immediat: «Sabíem que la creativitat i les arts escèniques necessiten públic per a sobreviure; ara també sabem que el púbic necessita creació i escena per a continuar vivint. Vull pensar que, després de la pandèmia, la cultura renaixerà amb força i que Xirivella sabrà premiar als seus artistes amb el suport que mereixen. Aqueix seria, sens dubte, un acte de justícia.»
