Un treball comunitari que es veurà al Teatre Principal
La coreògrafa Mey-Ling Bisogno, nascuda a Veneçuela, amb ascendència xinesa i italiana i resident a Espanya, s’ha inspirat en les protestes estudiantils contra Nicolás Maduro per a la seua investigació ‘Peepbox 350º’, un projecte coreogràfic per etapes que des de 2012 ha indagat en els diferents moviments col·lectius.
‘Peepbox 350º, los soldados de franela’, arriba demà 13 de novembre a les 21.30 hores al Teatre Principal de València, un muntatge de set ballarins professionals als quals se suma el suport comunitari de huit estudiants del Conservatori Professional de Dansa de València.
Els ‘soldados de franela (samarreta a Veneçuela)’ es refereix als joves manifestants veneçolans. Aquests apareixen retratats en el muntatge escènic amb els seus tiradors emblemàtics. Bisogno no ha volgut al·ludir directament a aquest conflicte que li va inspirar aquest treball. “No volia posar una bandera ni centrar-me en Veneçuela sinó en la idea que en els conflictes socials extrems els estudiants sempre són la carn del canó” apunta la coreògrafa.
A través del llenguatge de la dansa, el moviment i la gestualitat, ‘Peepbox 350º, los soldados de franela’ no intenta fer apologia a la violència ni una declaració o posicionament polític. Simplement busca plasmar ‘la poètica que emana d’aquests joves, que a pesar de constatar que el passat no compta i el futur no trau el cap, aconsegueixen trobar la seua energia en el caos’ afirma Bisogno.
Altres emergències coreogràfiques
A més, demà en Dansa València, es podran veure també els treballs de dues companyies emergents en el panorama de la dansa contemporània. La companyia valenciana Columpiant la Dansa, presenta, a la Sala Matilde Salvador, un extracte del seu treball ‘I+G’.
D’altra banda, la creadora Lucía Jaén, posa en escena, a l’Espai Inestable, ‘Genealogía del deseo’, un treball coreogràfic sobre la concepció política de la intimitat. A Lucía Jaén li interessa desenvolupar el seu llenguatge de dansa a través del diàleg interdisciplinari i generar pràctiques que activen la mirada poètica del cos.–
