La patòloga Laia Bernet i el biòleg Carles Casterá assajaran una nova tècnica contra el càncer de mama

El projecte, finançat per l’Institut de Salut Carlos III, es desenvoluparà en col·laboració amb la Universitat de València i l’Institut Valencià d’Oncologia.

Dos professionals de l’Hospital de la Ribera assajaran una nova tècnica d’estudi del càncer de mama.

Es tracta de la patòloga Laia Bernet i del biòleg Carles Casterá, tots dos pertanyents al Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital d’Alzira.

El projecte, finançat per l’Institut de Salut Carlos III (ISC III), a través de la seua Plataforma en Xarxa de Proteòmica (Proteored), es durà a terme en col·laboració amb la Universitat de València (UV) i amb l’Institut Valencià d’Oncologia (IVO) i el seu objectiu és el de determinar la validesa d’una nova tècnica, basada en la espectometria de masses, a l’hora d’estudiar el tumor de mama de determinades pacients en què les tècniques d’estudi utilitzades fins al moment donen resultats que són susceptibles de millora.

Així, per part de la Universitat de València col·laborarà en el projecte d’investigació el professor Manuel Sánchez del Pino i, per part de l IVO, la doctora Ana Calatrava i el biòleg molecular José Antonio López Guerrero.

Algunes dones que presenten tumors de mama invasius (això és, que es propaguen cap al teixit mamari circumdant) tenen una major quantitat en les seues cèl·lules canceroses d’una proteïna anomenada HER 2 (Human Epidermal Growth Factor Reception 2- Receptor del factor de creixement epidèrmic 2), que és la responsable que estes cèl·lules creixen i es propaguen més ràpidament que en un altre tipus de càncers.

Per este motiu, l’estudi de l’HER2 en càncer de mama és fonamental per al diagnòstic i tractament de la malaltia, ja que les dones que presenten una major quantitat d’esta proteïna poden beneficiar-se de teràpies dirigides específiques.

Segons han destacat Laia Bernet i Carles Casterá, “l’estudi de l’HER2 és complex i freqüentment requereix de diferents tècniques moleculars altament sofisticades i laborioses, sent les tècniques comunament aplicades les immunohistoquímiques i la ‘hibridació in situ’, que es realitzen sobre talls de teixit procedents de la biòpsia del tumor o de la mateixa peça quirúrgica”.

Comenta la notícia

This site uses User Verification plugin to reduce spam. See how your comment data is processed.