La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, ha explicat les novetats que està donant de sí la beca municipal d’arqueologia

Glòria Tello: “L’Ajuntament de València ha recuperat la beca d’arqueologia després de 12 anys de buit” 

La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, ha explicat les novetats que està donant de sí la beca municipal d’arqueologia convocada per primera vegada després de 12 anys. “La beca d’arqueologia municipal corresponent a l’any 2020 comença a donar els seus primers resultats. Gràcies a ella s’està duent a terme l’anàlisi dels objectes elaborats en matèries dures animals (os, asta, banya, ivori i closques de tortuga) recuperats en les excavacions arqueològiques de la ciutat”, ha detallat la regidora Glòria Tello.

Fins al moment s’ha revisat i catalogat un lot de 250 peces. Dins d’este treball s’ha pogut comprovar la importància de les col·leccions islàmiques. S’han documentat objectes quotidians com agulles o donats d’os i algunes peces singulars com escàpules de bòvids amb alifats (alfabet islàmic anomenat així per la seua primera lletra alif). 

L’ús de l’os com a matèria d’escriptura es documenta des dels primers temps de l’Islam, especialment sobre escàpules de grans mamífers com bòvids o camells, per tractar-se d’ossos plans de grans dimensions, suports idonis per a l’escriptura.

Des de la dècada dels vuitanta de segle XX s’han donat a conèixer una trentena d’escàpules amb escriptura en tot el territori d’al-Andalus, la majoria d’elles amb alifats, encara que algunes presenten fragments de la basmala (fórmula ritual amb la qual donen començament les sures de l’Alcorà).

En general, este tipus de peces són interpretades com a objectes amb finalitat didàctica, per afavorir l’ensenyament de la cal·ligrafia i escriptura àrab, sent emprades com a model per a recitar o copiar les lletres.

A Balansiya s’han recuperat tres exemplars, un d’ells actualment exposat al Museu d’Història de València i dos que formen part dels fons museogràfics de la Secció Arqueològica de l’Ajuntament. 

Especialment interessant resulta l’exemplar procedent del carrer Mare de Déu de la Misericòrdia, incís sobre una escàpula esquerra de vaca o bou, amb els grafemes realitzats mitjançant contínues impressions amb un estri metàl·lic mitjançant cisellat. Tot i que la peça està incompleta i fracturada s’han pogut identificar diferents lletres de l’alifat cúfic. La seua cronologia se situa entre els s. XII – XIII, abans de la conquesta cristiana de València.

“Este tipus de peces ens acosten als habitants de Balansiya, a la difusió de l’escriptura islàmica i alfabetització de la societat a la València musulmana. Estos objectes manufacturats en matèries primerenques animals no solen centrar investigacions arqueològiques i, no obstant això, s’ha demostrat que tenen molt a aportar al coneixement de les comunitats del passat”, ha explicat Glòria Tello.

UNA BECA MUNICIPAL RECUPERADA DE L’OBLIT

“Més d’una dècada després que fora eliminada pel PP per motius econòmics, l’Ajuntament de València ha recuperat la convocatòria de la beca de catalogació, inventari i estudi de fons arqueològics municipals. Congelada l’any 2008, quan es va publicar per última vegada, ha sigut al 2020 quan des de la regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals l’hem recuperada. Cal recordar que no és l’única beca que convoquem des de l’àrea de Cultura, ja que també tenim l’habitual beca Velázquez i una de nova creació: la Vicente Blasco Ibáñez, ha concluido Glòria Tello.

Deixa el teu comentari