LA UNIÓ creu que el sector agrari hauria de tindre una aplicació diferenciada per a la nova normativa sobre el registre diari de la jornada laboral

S’està aplicant sense tindre en compte la casuística de les xicotetes explotacions per a facilitar el compliment de la norma

LA UNIÓ de Llauradors, després de l’entrada en vigor del Reial Decret llei 8/2019 sobre el registre diari de la jornada laboral proposa que les explotacions agràries tinguen un tractament diferenciat en la seua aplicació, ja que les característiques especials i excepcionals el seu treball respecte a altres empreses, dificulta molt el seu compliment, en tractar-se d’una activitat que no disposa d’un centre fix de treball ni tampoc administratiu, que no té sostre i que posseeix una elevada rotació del personal contractat.

La norma que va entrar en vigor diumenge passat ha creat incertesa i malestar en el camp, ja que segons aquesta organització “s’ha aprovat, publicat i aplicat sense el consens de les organitzacions agràries i sense haver-se desenvolupat prou com per a contemplar la diversa casuística que es pot donar en empreses com les agràries”.

En aquest sentit considera que aquest Reial decret llei “resulta difícil d’aplicar per a les activitats relacionades amb l’agricultura i la ramaderia posat que el camp no és com una oficina o una fàbrica i les seues jornades laborals no són com les d’altres treballs, ja que cal tindre en compte la ubicació de les explotacions, les circumstàncies climatològiques o les particularitats pròpies de cada campanya agrícola”.

L’organització desitja aclarir també que la mesura no obliga als autònoms -als agraris tampoc- quant al treball que ells mateixos realitzen; però sí en el cas que contracten directament treballadors per a dur a terme tasques en la seua explotació. Si la contractació es realitza a través d’una empresa de serveis, serà aquesta última la que es responsabilitze del registre. Així, les empreses agràries i els autònoms agraris que ocupen ells mateixos treballadors ha de garantir, segons la normativa, que disposen d’un sistema de registre diari de la jornada, que ha d’incloure, com a mínim, tant l’hora d’inici, com l’hora de finalització; conservar els registres durant quatre anys i tindre’ls a la disposició dels treballadors, els seus representants o la Inspecció de Treball.

Com a mitjà de registre establida en el Reial decret, es pot utilitzar pràcticament qualsevol, sempre que complisca amb la seua funció. Es pot portar en paper, en suport informàtic, o es pot acudir a mecanismes digitals. Mentre no es tinga en compte eixa especificitat de les activitats agràries, LA UNIÓ ha preparat una senzilla plantilla en paper per a orientar a les empreses del sector, però reitera la dificultat d’implementar el registre de la jornada laboral del sector agrari tal com està regulat actualment.

Donat l’escàs detall del Reial decret llei, la diversitat de situacions que poden donar-se i l’absència en bastants casos de referències, com a convenis o acords d’empreses, serà en moltes ocasions, tal com la Guia del Ministeri de Treball contempla, l’autoregulació de l’empresa la que suplisca els buits de la norma; el que segons el parer de LA UNIÓ genera inseguretat jurídica. “Mancant instruccions clares, el que acaba intervenint és la bona voluntat del llaurador que contracta per a assumir de la millor manera les seues responsabilitats”, manifesta “i està indefens davant possibles interpretacions de la inspecció sobre si el seu registre compleix o no satisfactòriament una llei poc precisa”. Per això l’organització reclama del Ministeri de Treball, primer, instruccions clares, però també, un tractament diferenciat i més simple de portar per al registre de la jornada en les contractacions que facen els autònoms ja que no és el mateix una empresa amb diversos treballadors fixos, que una explotació familiar que empra una quadrilla per a labors puntuals i de forma temporal.

LA UNIÓ també informa que en relació específicament amb el treball agrari, aquest Reial decret llei 8/2019 incloïa altres dues qüestions d’interés que han passat desapercebudes. D’una banda, una reducció del 14,6% de les quotes a pagar pels treballadors agraris per compte alièi durant els períodes d’inactivitat, i amb efectes des del dia 1 de gener d’enguany, si han cotitzat 58 o menys jornades l’any passat.

En segon lloc, un pla per a intentar fomentar la conversió dels contractes eventuals de treballadors agraris en contractes indefinits o fixos-discontinus, amb una sèrie de bonificacions sobre el cost empresarial de les quotes per contingències comunes. En el cas de treballadors dels grups de cotització més freqüents (que no siguen Enginyers, Llicenciats o Alta Direcció) i si la base de cotització està per davall dels 1.800 euros, la bonificació serà tal que la quota resultant per contingències comunes no supere 88,15 euros/mes, o 4,01 euros per jornada real treballada en el cas de treballadors homes i de 58,77 euros/mes, o 2,68 euros per jornada real en el cas de treballadores dones.

Deixa el teu comentari