Les condicions establides no tenen en compte les característiques agroclimàtiques del cultiu tradicional en àmplies zones com per exemple en la Comunitat Valenciana
La versió del Pla Estratègic de la PAC (2023 – 2027)-PEPAC exposat a consulta pública pel MAPA manté limitacions quant a pendent i pluviometria que exclouen de l’ajuda associada a les explotacions de fruits secs de cultiu tradicional en secà, en àmplies àrees de l’Estat amb el risc de desertificació com la Comunitat Valenciana, segons denuncia LA UNIÓ de Llauradors.
Feta pública la versió del Pla Estratègic de la PAC per part del MAPA, LA UNIÓ constata que les condicions d’elegibilitat i els requisits establits per a accedir a l’ajuda associada a la fruita seca no han variat respecte els anteriors textos. Es continua mantenint per a aquells cultius de secà d’ametler, avellaner i garrofera amb un pendent superior al 10%, o bé, per als quals, tenint un pendent inferior, estiguen en una comarca amb una pluviometria anual mitjana a 10 anys inferior a 300 mm.
Aquestes condicions no tenen en compte les característiques agroclimàtiques del cultiu tradicional en àmplies zones com en la Comunitat Valenciana, on el cultiu es dóna sovint en parcel·les amb pendents inferiors al 10%, aterrassades o no, i en zones amb pluviometries que ronden els 450 mm. que es consideren ja molt baixes. El Ministeri està excloent precisament de l’ajuda a gran part de les superfícies a les quals haurien d’anar destinades.
LA UNIÓ recorda que, en el diagnòstic realitzat pel MAPA, es determinava que més del 20% de les explotacions de fruita seca no percebien cap ajuda PAC i que aquests cultius s’assenten generalment en zones marginals de baixos rendiments molt inferiors als grans productors mundials (els EUA i Austràlia). A més, es reconeixien les grans oscil·lacions en les collites, especialment en l’ametler i també es concloïa que la complexitat d’una cadena de valor amb múltiples agents intermedis dificulta la rendibilitat i competitivitat del cultiu.
Per a l’organització, aquest diagnòstic no s’ha traslladat a les ajudes acoblades per al sector, ja que no s’adapta al conjunt de superfícies concernides per la intervenció. Resulta incomprensible que no s’atenga, ni a la diversitat del sector, ni a la importància paisatgística dels aterrassaments en el cultiu, ni als factors lligats al canvi climàtic (menys pluja, més concentrada i torrencial, consegüentment més nociva per al cultiu), ni a les conseqüències socioeconòmiques que provocaran l’expulsió de gran part dels beneficiaris en moltes i importants zones productives.
La superfície total de fruita seca (ametler, garrofera, avellaner, noguera i pistatxo) en la Comunitat Valenciana suposa unes 112.940 hectàrees (93.441 d’ametler; 17.200 has. de garroferes; 1.144 has de nogueres, 960 has d’avellaners i 195 has de pistatxos). La gran majoria de la superfície es troba en secà. La línia d’ajuda associada futura que el MAPA presentarà a Brussel·les aconseguiria per a tota Espanya només a 214.221 has. de secà, que és, a més, només el 46% dels quals hui perceben aquesta ajuda. El pressupost anual de la mesura és de 14 M/€, la qual cosa equival a un 2,02% del total de les ajudes associades i un 0,28% del muntant total dels pagaments directes.
Davant aquest escenari LA UNIÓ considera que és necessari revertir la situació abans que el PEPAC siga presentat a Brussel·les. “El Ministeri està a punt de cometre un tremend error” plantegen des de l’organització. ”S’ha de buscar un ajust més fi perquè si no, les conseqüències socials, econòmiques i mediambientals seran irreversibles”. L’organització insisteix també que la definició de llaurador actiu que proposa el Ministeri perjudica també en aquesta mesura als professionals que, segons el diagnòstic elaborat pel MAPA, competeixen de manera desigual amb altres productors que tenen altres fonts d’ingressos
