Són olivars de baixa productivitat i en abancalament que perden segons el Magrama 200 euro per Ha
La normativa europea sobre pagaments directes de la PAC ofereix aquesta possibilitat des del passat any i la petició de LA UNIÓ pretén evitar l’abandó del cultiu
28 de juny de 2016.- LA UNIÓ de Llauradors ha sol·licitat a la Conselleria d’Agricultura que defense davant el Ministeri d’Agricultura (Magrama) la concessió d’una ajuda acoblada per al sector de l’olivar de baixa producció i conreat en abancalament, com és el de la majoria de les zones productores de la Comunitat Valenciana. Aquesta reivindicació hauria de ser traslladada per part de la Generalitat als responsables del Magrama en la Conferència Sectorial que se celebrarà aquest dijous.
La Unió Europea estableix que en els Pagaments Directes de la PAC es puga concedir una ajuda acoblada a aquells sectors o regions en què certs tipus específics d’activitats que siguen especialment importants per motius econòmics, socials o mediambientals, afronten dificultats.
Així, la UE considera que determinats tipus d’activitats o sectors agrícoles específics quan afronten dificultats podran rebre ajudes acoblades quan existisca risc d’abandó o de descens de producció ocasionats per, entre altres factors, per l’escassa rendibilitat de l’activitat realitzada, que afecta negativament a l’equilibri econòmic, social o mediambiental de la regió o del sector en qüestió.
La decisió d’incloure a un sector dins de les ajudes acoblades de la PAC ha de ser presa pels Estats membres fins a l’1 d’agost de l’any anterior al primer d’aplicació de l’ajuda, podent revisar-la únicament a tot tardar l’1 d’agost de 2016, amb efectes a partir de 2017. Per aquest motiu, LA UNIÓ sol·licita aquest acord en la Conferència Sectorial del 30 de juny.
En aquest sentit el Grup de Treball d’Alt Nivell (GTAN), creat per la Conferència Sectorial, va constatar per unanimitat que els criteris per a l’elecció dels sectors objecte de concessió dels pagaments acoblats haurien de ser aquells que, sense ells, estarien sotmesos a riscos indiscutibles de reducció de la seua producció o fins i tot d’abandó, amb importants repercussions socioeconòmiques o mediambientals.
LA UNIÓ interpreta que el cultiu de l’olivera a la Comunitat Valenciana compleix aquests supòsits i per això ha demanat a la Conselleria d’Agricultura la defensa d’una ajuda acoblada per al olivar de baixa producció i/o en abancalament que complisca almenys amb un dels següents suposats: ser explotacions amb una producció inferior als 2.000 kg/Ha., o estar en un pendent pronunciat que dificulta les labors i per tant encareix el seu manteniment.
La superfície mitjana en les últimes cinc campanyes en aquestes condicions és d’al voltant de 490.430 Ha d’olivar en tota Espanya, en la seua majoria situades a la Comunitat Valenciana, Andalusia, Castella-la Manxa, Extremadura, Catalunya i Aragó. Segons càlculs del propi Ministeri cada hectàrea d’olivera en aquestes condicions té una pèrdua mitjana de 200 €, unes xifres que es veuen augmentades amb la competència d’altres olivars de major producció o intensius i en terrenys de baixa pendent que permeten reduir els costos de producció.
El olivar al que fa referència la petició de LA UNIÓ es troba en les faldetes de les muntanyes, amb abancalaments de mur de pedra en sec, en sòls poc fèrtils de baixa intensitat, en secà sense possibilitat de regadiu, en territoris sense alternatives de cultiu, oliveres centenàries o mil·lenàries amb un gran valor patrimonial i paisatgístic i amb una missió, entre unes altres, d’evitar tant l’erosió com la seua labor de tallafocs en els nombrosos incendis que assolen tots els estius el nostre territori. D’ací la important repercussió mediambiental per al nostre territori que tindria un possible abandó de l’olivera.
