LA UNIÓ demana que s’ajorne l’estratègia alimentària europea “De la granja a la taula” fins a conéixer les conseqüències de la crisi de la COVID-19

La presenta demà la Comissió Europea sense tindre en compte per exemple que en l’ús de fitosanitaris químics els usen en tercers països i poden arribar en els productes fins als nostres supermercats

LA UNIÓ demana que s’ajorne l’estratègia alimentària europea “De la granja a la taula” fins a conéixer les conseqüències de la crisi de la COVID-19

LA UNIÓ de Llauradors mostra les seues reserves sobre l’estratègia alimentària “De la granja a la taula”, la proposta de la Comissió Europea que es presentarà demà per a aconseguir els objectius marcats pel Pacte Verd en matèria climàtica per part del sector agroalimentari de la UE, i sol·licita que s’ajorne fins a conéixer l’impacte de la crisi sanitària actual sobre el sector.

LA UNIÓ posa de manifest que la crisi de la COVID-19 ve precedida d’una altra crisi sense precedents en sectors clau que van portar als llauradors i ramaders al carrer abans de la declaració de l’estat d’alarma. Per això reclama que s’analitzen detalladament les conseqüències abans d’implementar qualsevol mesura que puga restringir encara més la viabilitat econòmica de les explotacions, donat el panorama de recessió previsible a curt i mitjà termini.

L’organització, en qualsevol cas i com ja assenyalara en altres ocasions, posa de manifest que els objectius estipulats per al camp en el Pacte Verd han de ser assolibles i realistes i haurien de tindre’s en compte també en les produccions que s’importen des de països tercers.

En aquest sentit LA UNIÓ, davant els objectius vinculants de reducció de l’ús de fitosanitaris químics contemplats en aquesta estratègia, recorda que han donat com a resultat un augment dels costos de producció per als llauradors i ramaders, però que, al seu torn, es continuen utilitzant en països extracomunitaris i s’ofereixen en els lineals dels supermercats.

Aquest fet genera situacions de competència deslleial i afecta a la capacitat productiva dels productors d’ací. “No podem bufar i xarrupar al mateix temps” apunten des de LA UNIÓ, “Si la Comissió pretén augmentar els estàndards ambientals, de qualitat i seguretat alimentària a nivell europeu, ha d’exigir, com a mínim, el mateix als productes que vénen de fora”.

D’altra banda, l’organització es congratula per la intenció de les institucions europees d’impulsar sistemes productius com l’agricultura ecològica en el marc d’aquesta estratègia, sempre que siguen secundats de manera adequada i es destinen recursos suficients.

Així mateix reclama que tant el Pacte Verd Europeu com l’Estratègia “De la granja a la taula” siguen finançats amb fons propis i recursos addicionals més enllà de la PAC i que això es veja reflectit en la nova proposta del Marc Financer Pluriennal, encara en debat en les institucions europees. Igualment, la Llei espanyola de Canvi Climàtic va exactament en la mateixa línia que el Pacte Verd Europeu fixant uns compromisos per al camp que difícilment es poden complir sense posar en perill la viabilitat de les explotacions i els cultius.

“El paper tot l’aguanta, però el camp no. No podem ser la Cenicienta també això. Són objectius molt difícils de complir i molt més exigents i limitants que els de qualsevol altre sector” – afigen.

Deixa el teu comentari