LA UNIÓ demana un etiquetatge clar dels cítrics importats i que s’especifique als consumidors si la inspecció de plagues és o no espanyola

En març de 2015 la Citrus Growers Association of Southern Àfrica va qüestionar els mètodes i qualificació de la ‘Fito’ espanyola i va decidir suspendre les entrades pels ports espanyols per a evitar el seu control

En cadascun dels últims onze anys Sud-àfrica ha repetit com a primer o segon país amb més rebutjos per plagues

5 de novembre de 2016.– LA UNIÓ de Llauradors reclama a la gran distribució que especifique clarament l’origen dels cítrics importats en els seus establiments i recomana que demostre el seu compromís amb la producció local i amb els consumidors aclarint, a més, que la prescriptiva inspecció fitosanitària s’ha realitzat amb totes les garanties en ports espanyols.

Tal informació aportaria valor afegit per als consumidors tant a les cadenes com als operadors que acreditaren la seguretat fitosanitària dels seus enviaments, la qual cosa serviria també per a donar resposta a la decisió formal de la Citrus Growers Association of Southern Africa (CGA)-l’agrupació que integra a productors i exportadors sud-africans- de qüestionar els mètodes de la inspecció fitosanitària espanyola (MAGRAMA) i de desviar per açò les seues exportacions cap a Espanya a ports amb controls que se sap més laxos, com els de Setúbal (Portugal) o Rotterdam (Holanda).

Efectivament, i segons ha pogut comprovar documentalment LA UNIÓ, al març de 2015 la CGA va decidir unilateralment “suspendre” els carregaments expedits cap als ports espanyols. La mesura es va basar que el patogen de quarantena conegut com a ‘taca negra’ era una “malaltia cosmètica” que, segons el seu propi panell d’experts, “no pot ser transmesa a través dels fruits” ni adaptar-se al clima mediterrani.

Motius pels quals, en una trobada assembleària realitzada en Limpopo (Sud-àfrica), es va decidir evitar les inspeccions realitzades pel Ministeri d’Agricultura espanyol en els recintes portuaris i qüestionar obertament els “mètodes” i la “qualificació” dels seus inspectors oficials. Estratègia que, com ho demostren les escassament 96 tones importades per Espanya en el que portem d’any, s’ha mantingut en la pràctica en 2016 i que amenaça amb consolidar-se en pròximes campanyes.

La realitat, no obstant açò, és molt més tossuda i fins a en dues ocasions sengles informes de la European European Food Safety Authority (EFSA), emesos en primera instància en 2014 i més recentment en 2016 -per al qual es va consultar a experts de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries, IVIA-, han acreditat que sí que existeix un risc real i viable que tal malaltia, que danya els fruits més enllà del “cosmètic” fins a fer impossible la seua comercialització, siga transmesa a través de les seues taronges o mandarines i puga aclimatar-se a zones productores com la valenciana. És més, en l’informe d’una inspecció de la Comissió Europea realitzada a Sud-àfrica al febrer de 2015 es va negar que els controls aplicats en origen siguen prou consistents com per a garantir que els cítrics exportats a la UE estan lliures de citricarpa Phyllosticta (taca negra) i altres organismes nocius d’interès, entre ells Thaumatotibia leucotreta.

El fort creixement del valor econòmic i el volum de les importacions de cítrics de tercers països cap a la Unió Europea durant els últims anys requereix doncs d’una informació clara i detallada per al consumidor. L’amenaça és real: Durant 2015 es van detectar en la Unió Europea 45 enviaments de cítrics procedents de Sud-àfrica amb presència d’agents nocius i, com ho demostra el gràfic adjunt, basat en dades oficials de Europhyt, durant els últims onze anys Sud-àfrica ha liderat els rebutjos en ports europeus per motius fitosanitaris en sis ocasions i quan no ho ha fet ha sigut el segon país tercer amb majors intercepcions.

En aquest sentit cal assenyalar que Sud-àfrica defuig que els seus enviaments a la UE entren per ports espanyols des que al novembre de 2013 la CE va decidir tancar temporalment i de forma testimonial (ja havia acabat quasi la seua campanya) la importació dels seus cítrics. Els ports d’Holanda i Regne Unit acaparen ja, de fet, el 75% de les importacions de cítrics de tercers països a Europa i fins i tot Portugal comença a entrar amb força en la classificació de ports receptors d’agres. Cerquen doncs aquells ports on els controls siguen molt més laxos i la pressió inspectora siga menor. Però tal cosa no significa -i d’ací l’evident risc fitosanitari- que es comercialitzen menys cítrics sud-africans en el nostre país. Per aquest motiu, donada l’amenaça i l’evident alarma social generada, LA UNIÓ sol•licita a les cadenes de supermercats i hipermercats que aclarisquen de forma inequívoca en l’etiquetatge la procedència i reclama que, a més, s’especifique per on s’ha realitzat la inspecció obligatòria.

Entre les qüestions que aquesta organització ha reclamat sobre l’acord comercial de la UE amb Sud-àfrica es troba, precisament, la de potenciar els ports espanyols per a realitzar activitats d’inspecció de cítrics. “Si Argentina o Uruguai introdueixen els seus cítrics pels ports espanyols, no s’entén que Sud-àfrica els desvie per uns altres, llevat que la vigilància i inspecció no es prenga amb el mateix interès”, assenyala LA UNIÓ.
GRÀFIC

Evolució de les intercepcions de cítrics sud-africans pe detecció de malalties de quaran¬te¬na i posició de Sud-àfrica en el rànquing de països tercers amb més rebutjos per motius fitosanitaris:

Comenta la notícia

This site uses User Verification plugin to reduce spam. See how your comment data is processed.