LA UNIÓ denuncia l’oportunitat perduda que suposa el rebuig del Congrés a crear garanties de la prohibició de la venda a pèrdues i la limitació del poder de negociació en la cadena alimentària

LA UNIÓ de Llauradors valora com una oportunitat perduda per als llauradors i ramaders de la Comunitat Valenciana el fet que el Congrés dels Diputats, a través de la Comissió d’Agricultura, no aprovara ahir, com reclama l’organització, una prohibició de la venda a pèrdues amb garanties d’efectivitat per a limitar els abusos i competències deslleials, ni la limitació del poder de negociació que tenen determinades baules en de la cadena alimentària, dins de la votació del Projecte de revisió de la Llei de la cadena alimentària.

LA UNIÓ continuarà treballant ara perquè les seues propostes d’esmenes siguen recollides al Senat a fi de que la modificació de la llei contrareste els desequilibris que hi ha en la cadena de valor i es perseguisquen els abusos i les pràctiques deslleials que pateixen els productors. Representants de LA UNIÓ ja van comparéixer en la Comissió d’Agricultura el passat 12 de gener per a traslladar el seu posicionament davant la Llei de la Cadena Alimentària.

LA UNIÓ ha demanat reiteradament que la modificació d’aquesta llei servisca per a definir la venda a pèrdues, prohibir-la, considerar-la infracció greu i disposar de mecanismes que permeten de manera simple identificar quan es produeix i, en conseqüència, sancionar-la. En aquest sentit, ja va presentar al gener passat propostes d’esmenes als grups del Congrés amb aquest objectiu. La definició de la venda a pèrdues hauria d’incloure el preu de compra del producte, i els costos fixos i variables de la comercialització. L’aprovat per la Comissió d’Agricultura no s’ajusta en absolut a aquests paràmetres. “Si no hi ha elements perquè es complisca, el que s’ha aprovat de venda a pèrdues és un altre brindis al sol com la referenciació de preus a costos de producció que es va aprovar al març de l’any passat”, considera.

La fixació de la quota de posició de domini, inclosa en les esmenes al Projecte de llei, per a perseguir els abusos mitjançant la Llei de defensa de la competència, hauria de contemplar la posició de força econòmica de les empreses quan disposen d’una quota del 8%. A més, s’hauria d’haver regulat el poder de mercat al llarg de la cadena comercial agroalimentària. Aquest poder de mercat està compost pel poder de la capacitat de compra i, sobretot, pel poder de negociació. Amb aquesta regulació s’evitarien les situacions en les quals uns agents són capaços d’imposar les seues condicions a la baula més feble de la cadena, que habitualment és el sector productor.

La modificació de la Llei no contempla tampoc la publicitat de les sancions. En aquest sentit, el fet de no respectar la Llei per part dels agents que la componen i, principalment comerç i distribució, comporta únicament ara efectes administratius -una sanció-; però no civils, de manera que el contracte subscrit serà vàlid a aquest efecte, sense que puga atacar la seua efectivitat ni exigibilitat per aquest incompliment.

En aquest sentit, una adequada protecció de la cadena exigiria dues actuacions: d’una banda, i després de les gestions realitzades per l’Agència d’Informació i Control Alimentaris – AICA – la publicació íntegra de totes les resolucions que finalitzen amb sanció com a mesura desincentivadora per a l’infractor; i d’una altra, la instauració en la Llei d’un sistema de reclamació de danys i perjudicis derivats de l’incompliment decretat en resolució administrativa o judicial ferma. La falta d’una regulació específica sobre danys comporta que el perjudicat haja d’iniciar un procediment més complex i costós com el que ofereix la Llei de competència deslleial i que, sens dubte, desincentiva l’exercici del dret per part del perjudicat.

Deixa el teu comentari