L’organització demana a la UE que exigisca reciprocitat amb països tercers en matèria laboral, de fitosanitaris o de suport a la dona, per exemple davant la intolerable persecució i masclisme del president turc Erdogan
LA UNIÓ denuncia que la Comissió Europea aposta per una dura condicionalitat social en el seu territori, però permet les importacions de tercers països que incompleixen les pròpies normatives comunitàries
LA UNIÓ de Llauradors denuncia la doble vara de mesurar que utilitza la Comissió Europea, ja que d’una banda pretén imposar una dura condicionalitat social per a accedir a les ajudes amb la nova PAC, però d’altra banda fa els ulls grossos i concedeix ajudes a tercers països o permet importacions que incompleixen la normativa comunitària en matèria laboral, fitosanitària o de suport a la dona, entre altres
La Comissió Europea desitja vincular les ajudes agràries en una nova condicionalitat social al respecte a la normativa laboral, de cobertura social i de seguretat dels treballadors emprats en les explotacions agràries; una cosa que ja es fa ací perquè l’agricultura europea és de les més avançades del món en els aspectes agronòmics, mediambientals o laborals. Preocupa en el sector que eixa adaptació que ja complim siga una nova volta de rosca i provoque al final un augment de costos i de burocràcia que supose una perduda de competitivitat enfront de les agricultures de paises tercers que no compleixen amb els mateixos estàndards.
Per això, LA UNIÓ, proposa que existisca una reciprocitat amb les produccions procedents de països tercers quant a les exigències normatives europees, des de les laborals fins a les democràtiques passant per les fitosanitàries o de condicionalitat. Fins que això no es complisca, l’organització opina que caldria restringir les importacions de produccions procedents de països tercers que no complisquen les normatives comunitàries.
En aquest sentit advoca per exemple per la suspensió automàtica d’importacions a la Unió Europea procedents de països que no tinguen ratificat el Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica, com és el cas de Turquia. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha retirat al seu país fa uns dies del Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció de la Violència contra les Dones i la Violència Domèstica. Ahir mateix Erdogan va tindre també un comportament intolerablement masclista amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen.
També insta la suspensió automàtica d’importacions a la Unió Europea procedents de països tercers que no complisquen amb els convenis internacionals del treball de l’Organització Internacional del Treball (OIT), com és el cas d’Egipte que prohibeix el reconeixement oficial dels sindicats independents i el pluralisme sindical.
Un altre cas és el del colp d’estat en la República de la Unió de Myanmar -antiga Birmània-, amb una gran repressió diària per les protestes, i on LA UNIÓ ja va demanar que se suspengueren cautelarment les importacions d’arròs lliure d’aranzels amb aquell país fins que no hi haguera garanties democràtiques.
Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, assenyala que “la Comissió Europea ens obliga i imposa cada vegada més exigències, ens retira productes fitosanitaris sense alternatives, ens vol demanar ara més condicionalitat social en una Europa del segle XXI sobre aspectes en els quals som dels més avançats del món, mentre que permet que després entren productes en els mercats comunitaris que no compleixen amb cap d’eixos condicionants. Això al meu poble es diu greuge comparatiu i en lloc de preferència comunitària caldria parlar de preferència per a tercers països. No entenc com se’ns exigeix a nosaltres tant i no hi haja la més mínima intenció d’establir una reciprocitat amb altres països de fora de la UE, als quals se’ls posa la catifa roja”.
