Les intercepcions al país africà manifesten la seua incapacitat, a les portes de la revisió del seu acord comercial amb la Unió Europea, de garantir enviaments lliures de plagues
Les importacions de països tercers han de complir amb els mateixos estàndards rigorosos, sostenibles i de garantia sanitària que ho fan els cítrics europeus
A UNIÓ de Llauradors denuncia que Sud-àfrica va continuar acaparant a l’agost els rebutjos d’enviaments de cítrics a l’àmbit comunitari amb organismes nocius i perillosos i l’Argentina torna una altra vegada a ballar-la amb noves intercepcions després de reprendre les seues exportacions.
Sud-àfrica aconsegueix 19 intercepcions enguany, 9 d’elles a l’agost, i 7 d’elles amb Phyllosticta citricarpa-CBS- i 2 amb Thaumatotibia leucotreta. Aquesta situació posa de manifest la seua incapacitat, a les portes de la revisió de l’acord comercial amb la Unió Europea, de garantir enviaments lliures de plagues i supera els rebutjos amb 6 noves intercepcions (19 per 13), fins al mes d’agost. Ara mateix els linials dels nostres supermercats estan plens de cítrics sud-africans.
D’altra banda, l’Argentina té 2 rebutjos a l’agost, de Phyllosticta citricarpa-CBS i de Xanthomonas, just quan repren altra vegada les seues exportacions després de la paralització del passat any precisament pel seu alt nivell de plagues detectat en frontera. “Els argentins comencen a exportar a la UE i tornen a incomplir l’entrada sense plagues dels seus cítrics”, indica Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ. A l’agost també es detecten 5 enviaments rebutjats des del Brasil amb Xanthomonas i un altre de Tunísia amb Diaspidae.
Des que en 2016, la UE subscriguera l’Acord d’Associació Econòmica amb els Estats de la Comunitat per al Desenvolupament de l’Àfrica Meridional-SADC (Sud-àfrica, Botswana, Lesotho, Namíbia, Swazilàndia i Moçambic), s’han produït nombroses deteccions de plagues citrícoles i malalties en frontera i fins i tot un tancament voluntari de les exportacions sud-africanes. Sud-àfrica per tant no compleix, no ofereix garanties i la situació és encara més preocupant de cara a la imminent revisió de l’acord que correspon realitzar enguany. En aquest sentit LA UNIÓ advoca per una revisió en profunditat “perquè sent comercial, té evidents conseqüències fitosanitàries per a la sanitat vegetal de la citricultura europea”.
Carles Peris indica sobre aquest tema que “instem la Comissió Europea i a la resta d’institucions de la UE i, en el nostre cas, al Govern d’Espanya, al fet que impulsen la revisió del mateix i s’analitze en profunditat la seua repercussió comercial, així com les conseqüències fitosanitàries que existeixen sobre el sector citrícola europeu”. Així mateix, les autoritats europees han de complir amb la seua pròpia normativa i certificar l’absència de malalties en la fruita importada mitjançant el tractament de fred o cold treatment, que ja utilitzen molts països importadors i que són també potències citrícoles com Austràlia, Corea, la Xina, l’Índia o el Japó, però que les autoritats europees es neguen a imposar malgrat l’evidència.
L’Acord amb Sud-àfrica contempla en el seu Annex I la reducció progressiva dels drets de duana per a les taronges dolces, situació que es va iniciar precisament amb l’entrada en vigor de l’Acord i que s’eliminen definitivament l’any 2025. La incidència sobre el sector citrícola valencià, espanyol i europeu de l’aplicació d’aquest punt concret de l’Acord ha portat conseqüències molt negatives, tant des del punt de vista econòmic -objectiu de l’Acord- com a fitosanitari i que ha sigut exposat àmpliament i de forma justificada en set informes tècnics realitzats per LA UNIÓ que van ser presentats en el seu moment a Brussel·les a les autoritats comunitàries.
LA UNIÓ insisteix que la producció agrícola a la UE està subjecta a controls fitosanitaris estrictes i comparats amb altres països existeixen nivells molt avançats de control de residus i mesures ambientals. Per això, reclama que les importacions de països tercers complisquen amb els mateixos estàndards rigorosos, sostenibles i de garantia sanitària que ho fan els cítrics europeus. En el marc del Pacte Verd Europeu i de l’estratègia De la granja a la taula, que advoca per un sistema alimentari de la UE més saludable i sostenible, no té cap sentit mantindre en aquests moments les mateixes condicions en els acords que quan es van signar….
