LA UNIÓ reclama que els requisits del pendent del 10% o el nivell de pluviometria siguen eliminats del PEPAC que ha d’enviar-se a Brussel·les

El Pla Estratègic de la PAC 2023-2027 plantejat pel Ministeri llastra i deixa en situació d’inferioritat al sector de fruita seca de la Comunitat Valenciana

8 de novembre de 2021.- La sectorial de fruita seca de LA UNIÓ de Llauradors trasllada la seua profunda preocupació pel futur del cultiu en la Comunitat Valenciana una vegada s’han conegut els documents més recents del Pla Estratègic que sustentaran la Reforma de la PAC i demana canvis abans d’enviar-lo a Brussel·les.

Ni la definició de llaurador actiu, ni l’ajust a vint agro regions que perpetua el desigual repartiment d’ajudes, ni els Ecoesquemes, ni el disseny de l’ajuda associada als productors de fruita seca en secà en àrees amb el risc de desertificació tenen en compte les necessitats del cultiu tradicional de la fruita seca en el nostre territori.

Els Ecoesquemes, als quals podria acollir-se el sector, serien l’Ecoesquema 5 (superfícies no productives i elements del paisatge), el 6 (manteniment de cobertes vegetals espontànies o sembrades) i el 7 (manteniment de cobertes vegetals inertes), exigeixen condicions per a la percepció de les ajudes en aquests cultius lligades al pendent.

Gran part d’aquestes superfícies de cultiu tradicional no compleixen els requisits de pendent amb més ajuda (entre el 5 i el 10%) que percebrien 175,86% per a les parcel·les amb més d’un 10% de pendent. Els imports estimats per hectàrea serien de 71,63 €/hectàrea per als de menys del 5%, és a dir una reducció del 60% de l’ajuda per hectàrea, i de 124,59 €/hectàrea per a les parcel·les amb un pendent entre el 5 i el 10%.

Quant a la regressivitat que es planteja, l’organització considera que no seria convenient aplicar el llindar de 15 hectàrees en cultius d’aquesta índole, superfícies de cultiu tradicional que no són superfícies d’alt rendiment.

En el cas de les ajudes associades als productors de fruita seca en secà amb el risc de desertificació, LA UNIÓ constata la paradoxa de deixar fora de l’àmbit de l’aplicació de l’ajuda a les parcel·les de cultiu de secà que han resolt històricament els problemes productius derivats del pendent mitjançant sistemes de aterraçament amb pedra seca i, més encara, els límits de pluviometria d’eixes parcel·les amb pendents inferiors al 10% en 300 mm. en zones sotmeses a episodis de pluja intensa, de gota freda, on poden arribar a descarregar en unes hores més del doble d’aquest límit plantejat. L’organització considera que són límits absurds que castiguen els cultius, especialment l’ametler, posant en risc d’abandó àmplies zones productiva en tot l’arc mediterrani.

També exclou a l’avellaner i garrofera de secà de baix rendiment, que d’acord amb la proposta del Ministeri quedarien majoritàriament també exclosos.

“Es tracta de normes discriminatòries que deixen al sector amb les mans lligades i empitjoren la situació que teòricament tracten de millorar” assenyala el responsable del sector. “Qualsevol borrasca pot arribar a descarregar més del doble de l’assenyalat en el límit de pluviometria per a accedir a les ajudes associades. A més de quedar-nos sense camins, del problema dels escolaments, resulta que eixa gota freda ens deixa sense ajudes. És decebedor”.

En definitiva, LA UNIÓ exigeix que tots dos requisits, pendent del 10%, nivell de pluviometria siguen eliminats del PEPAC que ha d’enviar-se a Brussel·les, que, a més, s’atenga el futur d’un cultiu que genera teixit socioeconòmic en àmplies zones del nostre territori, que tant els ecoesquemas com les ajudes associades promoguen el manteniment del cultiu i el relleu generacional en el sector ja que, amb els criteris que es remenen no es garanteix el futur del sector.

Comenta la notícia

This site uses User Verification plugin to reduce spam. See how your comment data is processed.