L’Ajuntament homenatja les dones empresonades pel franquisme en el convent de Santa Clara amb un monòlit

Glòria Tello: “És una nova fita dins del projecte “València en la memòria”, promogut pel govern de Joan Ribó des de l’any 2016”

La Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals de l’Ajuntament de València ha instal·lat  hui un monòlit en memòria de les dones empresonades en el convent de Santa Clara durant la Dictadura franquista, responent a una petició feta per l’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València.

El Convent de Santa Clara va ser construït en 1911 per a una comunitat de religioses caputxines. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), però, les autoritats republicanes el van utilitzar com a presó masculina i, posteriorment, al començament de la Dictadura, va servir com a presó per a dones entre juny de 1939 i abril de 1942. Era una filial de la Presó Provincial de Dones, completament desbordada per la repressió franquista de postguerra. Les religioses, juntament amb funcionàries de la Secció Femenina del Cos de presons, s’encarregaven de custodiar les internes. 

“Esta d’ara és una nova fita dins del projecte “València en la memòria”, promogut pel govern de Joan Ribó des que l’any 2016, amb la intenció de mantindre viu el record de tota una sèrie d’edificis i espais públics significats durant la Guerra Civil i la Dictadura per qüestions polítiques, culturals o de simple vida quotidiana. Un conjunt que dibuixa una ruta, composta -amb este- per 17 monòlits, la majoria d’ells al centre històric, però no sols, ja que hi ha d’altres pels barris de Soternes, el Cabanyal o Natzaret” ha explicat la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello. Es pot seguir tota la ruta des de https://cultural.valencia.es/es/ruta/valencia-en-la-memoria/.

La instal·lació del monòlit s’emmarca dins de les polítiques públiques de memòria, contemplat des que a la Llei 14 /2017, de 10 de novembre, de la Generalitat Valenciana, de memòria democràtica. I, tal com indica Glòria Tello, “s’ajusta també al que contempla l’actual avantprojecte de llei de Memòria Democràtica del govern espanyol, norma que té per objecte la recuperació, salvaguarda i difusió de la memòria democràtica en funció dels principis de veritat, justícia i reparació”.

L’acte de hui ve a coincidir pràcticament amb el “Dia per al record, reparació i reconeixement d’aquelles persones que van patir repressió durant la dictadura franquista i a aquells que van defensar la llibertat fora de les nostres fronteres enfront dels règims nazi i feixista que van assolar Europa durant la Segona Guerra Mundial de les víctimes del franquisme”, que se celebrarà el diumenge, 31 d’octubre, segons acord del Ple de l’Ajuntament de novembre de 2020, defensat per Glòria Tello.

Per la seua banda, la Consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha dit que “només puc que felicitar l’Ajuntament de València per dur esta acció a terme. Les dones homenatjades han estat massa temps invisibilitzades precisament, per ser persones compromeses amb la llibertat i la democràcia, però també pel fet de ser dones. Això ens recorda els enormes avanços en els drets que va suposar la II República i l’hecatombe que va significar la derrota militar del govern legítim, com a conseqüència de la qual les dones pagaren un preu molt alt, en forma d’empresonament, exili, mort i pèrdua dels drets conquerits. El monòlit compleix fil per randa els objectius de la Llei de Memòria Democràtica de la Generalitat i per això té el suport de la Conselleria de Qualitat Democràtica”. El monòlit ha sigut sufragat per la Conselleria.

Deixa el teu comentari