Les mares beluga ensenyen als seus fills un ‘nom de família’

Audra Estimes, investigadora de la Fundació Oceanogràfic, grava durant dos anys a Kylu, la primera cria de beluga nascuda en un aquari i supervivent a Europa, per a estudiar com aprén a “parlar”

La segona investigació en el món revela que Kylu comparteix amb la seua mare una trucada específica, una “etiqueta identificativa acústica” o cognom familiar

Conéixer el llenguatge pot ajudar la conservació de les belugas i potser esclarir la causa de l’alta mortalitat d’algunes poblacions salvatges

L’estudi, fruit de més de 300 hores d’enregistrament, és un pas avant per a associar cada so amb un comportament, per a desxifrar el significat semàntic del seu llenguatge

El món de les balenes beluga és sonor. En el seu hàbitat natural passen mig any en la foscor, així que el seu principal sentit per a percebre l’entorn és l’oïda. Les belugas, a més, viuen en grups i construeixen els seus llaços socials mitjançant l’àmplia varietat de sons que produeixen. Escoltar les seues converses és com estar en una jungla plena cants i grinyols d’ocells, només que submarina, per això a les belugas se’n diu els canaris del mar. Als científics els intriga sobretot la comunicació entre mares i cries, d’ací l’expectació davant l’estudi sobre com ha aprés a parlar Kylu, el bebé beluga nascut en 2016 en el Oceanogràfic, a València.

Una investigadora estatunidenca, Audra Estimes, ha seguit molt de prop els balbotejos de Kylu en els seus dos primers anys de vida i ha descobert que comparteix amb la seua mare una trucada específica, a manera de “etiqueta identificativa acústica”.

Est el segon estudi d’aquest tipus a tot el món i el primer amb tecnologia avançada, la qual cosa ha revelat, per exemple, que Kylu parla en un rang de freqüències molt més ampli del que es pensava. L’estudi precedent el va fer fa una dècada la biòloga argentina Valeria Vergara en l’Aquari de Vancouver (el Canadà). Vergara ha dirigit l’actual treball d’Estimes, que es va traslladar des de la Universitat de Southern Mississippí al Oceanogràfic per a aquesta investigació que suposa la seua tesi doctoral.

L’objectiu global, diu Estimes, és “entendre com usen el so les belugas per a comunicar-se”, per pur interés científic i també de cara a la conservació. Decodificar la parla de les belugas pot esclarir la causa de l’alta mortalitat de bebés beluga detectada en algunes poblacions salvatges. La hipòtesi és que el soroll procedent d’embarcacions, cada vegada més abundants, tapa la trucada de contacte de les cries a les seues mares, i com a conseqüència d’aqueix soroll els xicotets poden perdre’s, incrementant el risc de mort. Els investigadors alerten del perill que suposaria aquest fenomen, de comprovar-se, en un Àrtic amb una creixent contaminació acústica submarina per l’activitat humana.

‘Noms de família’ transmesos de mares a fills
“Les trucades de contacte són biològicament molt importants”, explica Estimes. “Són cridades que produeixen les belugas per a mantindre’s en contacte amb els seus congèneres. És el tipus de trucada que produeix una cria quan necessita trobar a la seua mare. Són com a signatures sonores, com a etiquetes acústiques. En les belugas, els membres d’una família mantenen relació durant molts anys, i creiem que algunes d’aquestes etiquetes podrien ser compartides per membres de la família”.
Posar a prova aquesta teoria va ser precisament un dels objectius del treball amb Kylu. Estimes va estudiar el desenvolupament d’aquesta trucada i si acabava sent semblant a la de la seua mare. La resposta és que sí: “El nostre principal resultat és que Kylu, igual que la cria en l’únic estudi d’aquesta classe que existia fins ara, va desenvolupar al cap dels seus dos primers anys una trucada de contacte similar a la de la seua mare”, indica Estimes. “Això dóna suport a la idea que les trucades de contacte es transmeten de mares a fills. Si realment ocorre així, llavors aquestes trucades poden contribuir a mantindre la relació a llarg termini entre membres de la mateixa família en les societats de belugas”.

Entrant en els detalls, l’estudi sí que va revelar algunes diferències en el desenvolupament de la trucada de contacte de Kylu respecte a la cria estudiada fa una dècada a Vancouver. “Kylu va anar una mica més lent en el desenvolupament de la seua trucada, i la que produeix és una que la seua mare, Yulka, no va usar molt durant el primer mes de vida del bebé”, indica Estimes.
Això significa que cal continuar investigant. “Ara tenim dos estudis que mostren que les cries de beluga desenvolupen cridades de contacte similars a les de les seues mares cap al final dels dos anys, però necessitem saber més”, diu l’autora. Vol aclarir, per exemple, “si les cries femella també desenvolupen aquestes trucades -fins ara els bebés estudiats són mascles-, i si les belugas les continuen produint tota la seua vida. Si les mantenen, això pot representar la importància de mantindre el contacte familiar”.
Més de 300 hores de xarrada entre mare i fill

No és l’únic resultat de l’estudi. Estimes compta amb més de 300 hores de converses entre Kylu i Yulka. Ha treballat amb un hidrófono que registrava els sons en l’aigua i alhora amb cambres, per a poder associar cada so amb un comportament determinat, alguna cosa així com desxifrar el significat semàntic del seu llenguatge. “El naixement i el desenvolupament de Kylu, que és de per si mateix un miracle perquè és molt difícil que les cries de beluga sobrevisquen, ens ha brindat una oportunitat única. Hem tingut un accés constant a Yulka i Kylu, que són molt parladors! Tenen una relació molt intensa amb els seus entrenadors, que han sigut també d’enorme ajuda”, diu la investigadora.
La investigació va abordar el desenvolupament de les vocalitzacions i el seu ús -en relació a quin comportament s’emetien-, però també el volum al qual parla Kylu comparat amb els adults, i els mecanismes de producció del so.

Tenen “combinacions de sons”
El treball corrobora que les belugas, si no “paraules” pròpiament dites, “tenen combinacions de sons que usen en diferents situacions. Poden combinar diferents freqüències per a dir coses diferents, poden modificar les freqüències per a canviar el significat. Aquesta és una de les coses en què continuarem investigant: Què signifiquen aquestes manipulacions del so?

D’investigacions prèvies sabem, per exemple, que les trucades molt curtes són més aviat agressives. Volem recaptar més informació sobre altres tipus de trucada i el seu significat potencial, en diferents contextos i ambients”.
Un resultat potser intuïtiu és que els bebés beluga balbotegen abans de parlar: l’adquisició de la parla implica poder emetre primer determinat tipus de sons i, a poc a poc, la paleta sonora s’enriqueix.

Menys esperat és la troballa que Kylu usa un rang de freqüències molt ampli. “Sabíem que les cries de beluga emeten polsos de so des del naixement”, assenyala Estimes, “però no que poden produir una freqüència alta, de fins a +128 kHz”. És molt més del registrat per Vergara, que comptava amb més limitacions tecnològiques.

L’oïda humana detecta sons a freqüències entre 20 Hz i 20 kHz, per la qual cosa, sense ajuda tecnològica, només escoltem part de la conversa entre belugas.

Comenta la notícia

This site uses User Verification plugin to reduce spam. See how your comment data is processed.