Personal investigador de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt de la Universitat de València i el CSIC, ha desenvolupat un sistema que ajuda a classificar els residus generats en el desmantellament de centrals nuclears. GUALI, com es denomina, permetrà reduir costos i volum d’emmagatzematge. El sistema s’ha desenvolupat amb l’empresa pública ENRESA i s’ha provat amb èxit en el desmantellament de la central de Zorita.
La gestió dels residus radioactius és una qüestió important des del punt de vista ambiental i econòmic. La pròxima dècada afronta el tancament de moltes centrals nuclears arreu del món, entre aquestes les set que encara funcionen a Espanya. El cost del desmantellament al nostre país s’estima en 4.000 milions, als quals se sumen les despeses de la gestió de residus radioactius. Una correcta i eficient classificació d’aquests residus es considera vital, ja que l’espai per a emmagatzemar-los és molt limitat.
El sistema GUALI (Gamma Unit Advanced Location Imager) és un dispositiu portàtil que detecta la radiació gamma procedent dels isòtops radioactius i en determina la distribució mitjançant espectrometria. En combinar aquestes dades amb una càmera frontal per a determinar les coordenades espacials, GUALI permet situar les zones més actives dins dels contenidors on s’emmagatzemen els residus generats en el desmantellament de la central.
En la gestió de residus nuclears, el volum importa. De les 100.000 tones generades en el desmantellament de la central José Cabrera (Zorita), 9.000 es van catalogar com a residus radioactius. Aquests es classifiquen segons la seua activitat: els d’alta activitat, que inclouen elements amb períodes de desintegració superiors a 30 anys, se situen en terrenys de la central, a l’espera de resoldre la ubicació del Magatzem Temporal Centralitzat (ATC). Els de mitjana i baixa activitat –la gran majoria– s’emmagatzemen en les instal·lacions d’ENRESA a El Cabril (Còrdova), que es troben quasi al 80% de la capacitat.
“Per això és tan important conèixer amb detall com es distribueixen els radioisòtops en els contenidors i possibilitar que siguen el més homogenis possibles”, explica Luis Caballero Ontanaya, un dels investigadors de l’IFIC en el projecte. Caballero té experiència en el camp de la física mèdica i la medicina nuclear, on s’utilitzen càmeres gamma per al diagnòstic del càncer. L’aplicació d’aquesta tècnica a la gestió de residus nuclears va sorgir d’una trobada entre personal investigador i empreses organitzat per la Xarxa Consolider CPAN en 2014. El projecte s’ha desenvolupat mitjançant un contracte entre ENRESA i el CSIC, i ha donat lloc a dues patents.
“Hem dissenyat un dispositiu portàtil, que permetrà la seua utilització en les diferents àrees de la central nuclear durant el procés de desmantellament, i d’ús autònom per l’equip d’ENRESA mitjançant un programari per a l’anàlisi de dades”, resumeix Caballero. El primer prototip de GUALI s’ha provat en el desmantellament de la central José Cabrera, la primera a funcionar a Espanya (1968) i la primera on el procés es realitza de manera completa (aproximadament 10 anys, 2010-2020).
La següent fase de GUALI inclourà el desenvolupament de noves tècniques de reconstrucció espacial basades en intel·ligència artificial i millores per a realitzar mesures directament en les diferents instal·lacions de la central nuclear en la fase prèvia de caracterització dels materials radioactius. Aquestes millores es provaran en el desmantellament de Santa María de Garoña (Burgos). El calendari de tancament de les nuclears a Espanya preveu el cessament escalonat, de les set que encara funcionen, durant el període 2027-2035.
