L’Institut Valencià de Cultura presenta ‘T’estimo si he begut’ de Dagoll Dagom

Aquesta comèdia musical amb textos d’Empar Moliner i música d’Andreu Gallén es representarà del 8 al 10 de gener al Teatre Principal de València

A conseqüència de les noves restriccions, les funcions de divendres i dissabte passen de les 20 hores a les 19 hores

Valencià de Cultura presenta del 8 al 10 de gener al Teatre Principal de València la comèdia musical basada en textos d’Empar Moliner ‘T’estimo si he begut’, de la companyia Dagoll Dagom.

Amb motiu de les noves restriccions horàries per la pandèmia, les funcions de divendres i dissabte que estaven anunciades a les 20.00 hores passaran a ser a les 19.00 hores per tal que el públic puga arribar a casa sense problemes abans de les 22.00 hores.

L’espectacle és una coproducció de Dagoll Dagom amb les companyies La Brutal i T de Teatre. És una obra amb cançons sobre alguns dels relats d’Empar Moliner, recollits en el seu llibre del mateix títol, qui també s’ha encarregat de l’adaptació al teatre dels seus propis textos.

Ha sigut dirigit per David Selvas (La Brutal) i protagonitzat per les actrius de Teatre Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca, que completen el repartiment amb David Bagès, Mercé Martínez i Ernest Villegas.

‘T’estimo si he begut’ s’hauria d’haver estrenat el març de 2020 al Teatre Poliorama de Barcelona, on es van anul·lar les funcions per la suspensió de l’activitat artística a la sala com a mesura sanitària en relació a la COVID-19. La companyia va reprendre els assajos al setembre i des de finals de setembre està realitzant una gira que la porta al Principal de València per a iniciar les representacions de l’any 2021.

Fa 25 anys, Dagoll Dagom va estrenar un dels seus muntatges més celebrats, ‘T’odio, amor meu’, un musical amb cançons de Cole Porter i contes de Dorothy Parker. Aquesta combinació de literatura irònica i música torna ara amb l’escriptura d’Empar Moliner i la música d’Andreu Gallén. ‘T’estimo si he begut’ és una comèdia amb cançons i històries esbojarrades, plenes de personatges no gens carismàtics, no gens agraciats i una mica còmics.

En l’obra trobem un seguit d’històries carregades d’humanitat i amb una de les qualitats més grans que pot tindre una història, com és retratar l’essència humana dels que mai seran famosos, de la gent corrent.

Històries com la del que està insanament enganxat a la seua parella, i que ho accepta tot, tret de les discussions; la dels pares d’un xiquet que pateix assetjament escolar, a través de la seua denúncia en una comissaria; la història d’una parella que es coneix a través d’un web de relacions; la dels que es coneixen en un sopar d’empresa i ens mostren l’ascendència, clímax, decadència i final d’una relació de parella; entre moltes altres històries.

Un espectacle que va del drama a la comèdia per a explicar-nos històries reals, o almenys realistes. Tot amb una exhibició del talent teatral d’una autora, un director i un grup extraordinaris.–

Deixa el teu comentari