L’IVAM indaga en les representacions de l’art i la sexualitat en el període d’entreguerres

L’exposició ‘DES/ORDRE MORAL’ mostra obres de més de 50 artistes que van desafiar l’ètica dominant

L’artista italiana Carol Rama (1917-2015) va plasmar en privat, al seu Torí natal, algunes de les passions que la moral del ‘fascio’ condemnava, fantasiejant amb xapers i amb pràctiques que serien titlades com a bestialisme. Quan va voler exposar en 1945, la seua pintura va ser considerada obscena i es va confiscar. Hui la seua obra ‘Appassionata (Marta e i marchettoni)’, de 1939 és la imatge de l’exposició ‘DES/ORDRE MORAL. Art i sexualitat a l’Europa d’entreguerres’ que presenta l’IVAM des del dijous 22 d’octubre.

“Inicie la direcció de l’IVAM amb aquesta exposició tan actual, encara que siga històrica, en la qual el comissari Juan Vicente Aliaga ha dut a terme una gran investigació. És una mostra actual perquè encara continuem lluitant per aquests espais de llibertat i dissidència”, ha destacat la directora de l’IVAM, Nuria Enguita, durant la presentació. La mostra reuneix 219 peces, entre pintures, dibuixos, gravats, fotografies, escultures, pel·lícules i documentació del període d’entreguerres de més de cinquanta artistes com Otto Dix, George Grosz, Rudolf Schlichter, Francis Picabia, Man Ray, Eugène Fredrik Jansson, Claude Cahun, Tamara de Lempicka, Jeanne Mammen, Duncan Grant, Hannah Höch, Salvador Dalí o Federico García Lorca.

Comissariada pel professor i crític d’art Juan Vicente Aliaga, aquesta exposició “pretén explorar les diferents formes de sexualitat en el context europeu d’entreguerres, en els desitjos que no s’avenen amb les normes de comportament basades en l’estricta moralitat dominant”. I en què consistia aquesta moralitat? Al llarg de set seccions l’exposició mostra les diferents normes i visions de la sexualitat a Europa jugant amb el binomi ‘ordre/desordre’ que dona títol al projecte.

El preàmbul de l’exposició és una obra d’Eugène Jansson titulada ‘Flottans badhus’ (La casa de banys de la Marina, 1907) en la qual un grup d’homes nus contempla amb interés el salt d’un altre marí en la distància. La peça és la protagonista del primer bloc de la mostra dedicat al culte al cos o ‘körperkultur’, mentre que una lànguida escena de sis homes sense roba prenent el sol en ‘Bathers by the Pond’ (1920) de Duncan Grant anuncia l’apartat dedicat al Cercle de Bloomsbury, un grup que es va situar a l’avantguarda de la modernitat artística britànica.

Una escenografia a base de grans cortinatges transparents i colors porpra “tracta de recrear l’ambient recarregat de l’etapa d’entreguerres”, com ha assenyalat Aliaga, i manté semiocult a la vista del visitant “les obres prohibides que Duncan Grant mai es va atrevir a exposar i que van romandre durant anys en una carpeta” o els retrats d’homes que ballaven amb altres homes que va plasmar el fotògraf hongaresofrancés Brassaï.

L’exposició posa davant de l’espill les diferents representacions de la sexualitat que van sorgir i mostra les prostitutes de Heinrich Maria Davringhausen o George Grosz, les obres de Rudolf Schlichter que exhibeixen pràctiques sexuals no convencionals com el sadomasoquisme o el fetitxisme, els clubs, bars i cabarets berlinesos que va retratar Jeanne Mammen, la dualitat masculí/femení de Claude Cahun o les relacions amoroses entre dones que va pintar Tamara de Lempicka.

Una secció de l’exposició està dedicada al regnat d’Alfons XIII i la dictadura de Primo de Rivera que el comissari ha titulat ‘En els temps de la sicalipsi’, un terme “que fa referència a les coses llicencioses o pecaminoses”, ha subratllat. Una etapa en què artistes com Maruja Mallo van ser un exemple de rebel·lia davant de les imposicions socials. També Federico García Lorca va plasmar l’amor prohibit en un bell dibuix, ‘El bes’ (1927).

La mostra traça un recorregut circular des d’aquella pel·lícula germànica de 1925 ‘Camins cap a la força i la bellesa’ (Wege zu Kraft und Schönheit), que elogia els cossos atlètics i nus d’inspiració grega, fins a l’imponent pòrtic final que dona pas a un conjunt d’escultures marmòries de culte a la força de l’home que imposaven els totalitarismes.

“Els anys vint i trenta van veure nàixer propostes artístiques molt ambicioses en la representació de la sexualitat”, ha resumit Juan Vicente Aliaga sobre aquesta exposició que repassa les llibertats i repressions d’una etapa de crisi i el treball d’artistes visionaris fonamentals per a entendre l’art del segle XX.–

Deixa el teu comentari