L’IVAM presenta una nova exposició sobre l’escultor Julio González amb motiu del 30é aniversari del museu

L’Institut Valencià d’Art Modern ha presentat la mostra ‘Matèria, espai i temps. Julio González i les avantguardes’, una exposició que ofereix una nova visió sobre la col·lecció de Julio González de la institució, una dels seues senyes d’identitat, i que coincideix amb el 30é aniversari del museu.

Per al director de l’IVAM, José Miguel García Cortés, “aquesta exposició és un gaudi per als sentits i una forma de descobrir la riquesa i la varietat de la col·lecció de l’IVAM”. “Els plantejaments de Julio González ens permeten entendre tot l’art del segle XX”, ha destacat el director de l’IVAM en començar la presentació.

L’exposició, comissariada per Sergio Rubira, Josep Salvador i Irene Bonilla, “situa Julio González com un artista fonamental que va incorporar els llenguatges de les avantguardes de la seua època i, al mateix temps, va ser capaç de crear un estil propi”, ha destacat Irene Bonilla.

La mostra reuneix pintures, dibuixos, escultures i orfebreria de Julio González, junt amb una selecció d’obres d’altres autors coetanis representats en la col·lecció de l’IVAM, com Pablo Picasso, Manolo Hugué, Joan Miró, Kurt Schwitters, Sophie Taeuber-Arp, Pablo Gargallo, Jean Arp, Constantin Brancusi, Luis Fernández, Joaquín Torres-García, Alexander Calder, Jean Hélion, Jacques Lipchitz o David Smith. A més, la mostra compta amb un ampli desplegament documental procedent de l’arxiu de l’artista i dels fons de la biblioteca del museu.

La mostra segueix un orde cronològic començant en la Barcelona de 1900, on va nàixer Julio González, per a continuar a París recollint els primers relleus de l’artista i la seua capacitat de manipular la soldadura de ferro per a alleugerir les escultures. “David Smith va definir Julio González com el primer mestre de l’escultura del ferro”, ha explicat Sergio Rubira.

A les sales centrals descobrim la dècada d’evolució i investigació en el camp de l’escultura (1928-1937) de Julio González, “un període en què, en els seus escrits, Julio González parla d’unir matèria i espai, com cos i ànima”, ha comentat Josep Salvador.

És precisament en aquests anys quan París recupera la seua posició estratègica en l’encreuament de les diverses tendències avantguardistes i l’obra de Julio González s’obri a una abstracció més orgànica. “Aquesta part de la mostra relaciona el treball de Julio González amb artistes com Pevsner, Kupka o Sophie Taeuber-Arp”, han matisat els comissaris.

L’última sala de l’exposició posa el focus d’atenció en l’any 1937, quan Julio González participa en dues manifestacions fonamentals: d’una banda, denuncia el drama de la guerra amb el seu ‘Montserrat’, que va presentar en el pavelló republicà espanyol de l’Exposició Universal de París, mentre que l’escultura ‘Dona davant de l’espill’ es va presentar en una exposició en el Jeu de Paume de París i es convertiria en una de les seues obres icòniques. “Una escultura de caràcter figuratiu com ‘Montserrat’ enfront d’un treball quasi d’abstracció com és ‘Dona davant de l’espill'”, ha destacat Sergio Rubira.

“L’exposició mostra com Julio González va ser capaç de recórrer les avantguardes i participar dels debats i grups artístics de l’època, però d’una manera molt personal”, ha conclòs Josep Salvador.

Deixa el teu comentari