L’IVC anuncia la concessió a Cecilia Bartolomé del premi especial de l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual a la trajectòria

El Institut Valencià de Cultura ha anunciat que el premi de la Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual a la trajectòria és per a la realitzadora alacantina Cecilia Bartolomé.

La Junta Directiva provisional de la Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual ha decidit en la seua sessió del 29 d’octubre de 2018 concedir per primera vegada el premi especial de la Acadèmia a la trajectòria i atorgar-ho a la cineasta Cecilia Bartolomé.

El lliurament d’aquest guardó tindrà lloc en la cerimònia dels Premis Valencians de l’Audiovisual, convocats pel IVC, que se celebraran en el teatre Principal d’Alacant el dia 16 de novembre, amb la col·laboració de À Punt i Egeda.

Aquest premi es concedeix a Cecilia Bartolomé pel seu caràcter de pionera com a dona directora cinematogràfica, el seu compromís testimonial iniciat en els anys seixanta i les seues contínues aportacions de valor creatiu al llarg de la seua dilatada trajectòria.

Amb aquesta distinció, la Acadèmia pretén destacar les qualitats d’aquells i aquelles professionals amb una labor entorn de l’audiovisual que supose una contribució al progrés del mitjà i de la societat i un testimoniatge de la seua vinculació a la professió.

Cecilia Bartolomé

Directora, guionista i productora de cinema i audiovisuals, Cecilia Bartolomé va nàixer a Alacant en 1943, però va passar la seua infància i adolescència a Guinea Equatorial. Va abandonar els seus estudis de Ciències Econòmiques per a formar-se en l’Escola Oficial de Cinema a Madrid, on es va diplomar en 1969 amb ‘Margarita i el llop’, amb el que es va convertir en una de les primeres dones diplomades en l’Escola de Cinema en els anys seixanta.

Fins a l’arribada de la democràcia, Cecilia figura en les llestes negres del Ministeri de Cultura, la qual cosa impossibilita la seua incorporació al cinema professional i de llargmetratge i fa que hagen de dedicar-se a altres treballs audiovisuals que figuren sense la seua signatura, com la publicitat i els documentals industrials.

En 1976 inicia per fi la seua carrera professional pública amb la realització d’un mediometraje sobre el món del cinema vist des de dins, seguint el procés de rodatge de la superproducció ‘El gos’.

En 1978 escriu i dirigeix el seu primer llargmetratge de ficció, ‘Anem-nos, Bàrbara’, presentat en el Festival de Sant Sebastià, que es considera la primera pel·lícula feminista del cinema espanyol. La pel·lícula explica en to de comèdia la història d’una dona de quaranta anys que abandona al seu marit i realitza un viatge iniciàtic a la recerca de la seua pròpia identitat.

Bartolomé dirigeix, escriu i produeix altres tres pel·lícules amb el denominador comú de la seua preocupació per l’amnèsia històrica. ‘No se us pot deixar solos’ i ‘Lligat i ben lligat’ (1979-1981) són dos documentals correalizados amb el seu germà José J. Bartolomé sobre la transició espanyola. També dirigeix ‘Lluny d’Àfrica’ (1996), un film de ficció sobre els últims anys de la colonització espanyola a Guinea Equatorial.

Entre altres activitats, Cecilia ha alternat la realització de diversos curts i mediometrajes (de ficció i documentals), amb l’escriptura de guions i el treball en televisió com en la sèrie de TVE ‘Explica’m’.

Actualment, al costat d’activitats docents i conferències, adapta un dels seus guions per al teatre i treballa en un projecte televisiu que, en to humorístic, analitza la marxa de la humanitat des del punt de vista de la femella de l’espècie. Al costat d’altres cineastes ha participat en la creació de CIM (Associació de dones cineastes i de l’audiovisual), que engloba a dones de diferents sectors amb càrrecs creatius o de responsabilitat.

Comenta la notícia

This site uses User Verification plugin to reduce spam. See how your comment data is processed.