L’IVC estrena a la Filmoteca el documental ‘Bosch i Morata. Sempre els quatre’
La pel·lícula será presentada al públic de la sala Berlanga pels seus realitzadors, Rafa Alborch i Miquel Notari.
Amb la col·laboració de la seua família, el documental sobre Francesc Bosch i Morata (Xàtiva, 30 de novembre de 1901 – Mexicali, Mèxic, 25 de setembre de 1950) recull documents, fotografies, cartes, publicacions i materials fins ara inèdits sobre una de les figures més importants de la política i la cultura valencianes de la primera meitat del segle XX.
Aquest documental d’investigació pretén rescatar el treball del primer conseller de Cultura i un dels artífexs del moviment autonomista valencià i les seues primeres manifestacions institucionals i administratives durant la Segona República, i per a fer-ho es basa en la recuperació d’arxius perduts o oblidats i el testimoniatge d’experts que reflexionen sobre la història i la política valencianes de les primeres dècades del segle XX.
Amb guió de Miquel Notari, Gabi Ochoa i Salva Calabuig, el documental parla del trànsit del polític valencià a través de diverses fronteres, però també sobre la persecució que els feixismes exerciren sobre els refugiats valencians en acabar la Guerra Civil i sobre la necessitat dels exiliats de reiniciar la seua vida als països d’acollida, com va ser el cas de Bosch i Morata a Mèxic.
El documental s’ha rodat a llocs com ara Xàtiva, lloc de naixement de Bosch i Morata, però també a Mèxic on es va exiliar en 1938 i on va morir dotze anys més tard. El documental se centra especialment en la història de la seua emigració a Amèrica.
Bosch i Morata fou un dels principals dirigents de l’Agrupació Valencianista Republicana primer, i del Partit Valencianista d’Esquerra el 1935. Durant la Guerra Civil espanyola fou representant d’aquest partit com a conseller de Sanitat del Comité Executiu Popular de València l’agost del 1936, i posteriorment del Consell Provincial de València, organisme que aleshores substituïa l’antiga diputació.
Va ser nomenat conseller de Cultura el 7 de gener de 1937 des d’on dugué a terme una important tasca cultural: animà cursos de llengua, creà els premis literaris i musicals i impulsà decisivament la creació de l’Institut d’Estudis Valencians.
