Llombai signa la compra de la Torre Aledua del segle XII

Ja existeix document escrit que formalitza la compra per part de l’Ajuntament de Llombai de la Torre Aledua, fortalesa àrab construïda a la fi del segle XII. Diversos representants del consistori (entre els quals es trobava l’alcalde, José Forés) es van reunir amb els propietaris de l’edificació històrica per a formalitzar el compromís de compra, que es liquidarà en diversos anys per a facilitar el tràmit a l’administració local i així permetre la transacció sense haver de subscriure cap crèdit de finançament. “Va existir en tot moment una magnífica sintonia perquè s’entén que el millor per a una de les obres arquitectòniques més importants de Llombai passa per la protecció que se li pot donar des de l’àmbit públic. Este és un moviment històric per a la nostra localitat després de dècades en les quals es volia adquirir el Bé d’Interés Cultural”, va manifestar l’alcalde. La torre es troba en l’actualitat en estat de conservació defectuós i és per això que la primera voluntat de l’equip de govern és reunir-se amb les autoritats competents tant de la Generalitat Valenciana com de la Diputació de València per a escometre una reforma estructural del patrimoni arquitectònic i assegurar així el seu futur. 

El castell de Aledua és una fortalesa del segle XII situada sobre un pujol a l’esquerra del riu Magre i a uns quatre quilòmetres a l’est del nucli urbà, en el despoblat d’Aledua. De planta rectangular, compta amb una torre situada en el centre, de tres altures i soterrani. La torre té una base quadrada de 7,3 per 7,3 metres i una altura aproximada de 16,5 metres sobre el terreny circumdant. És molt similar als altres castells àrabs d’esta part de València, casos dels quals es poden observar a la Torre Muza de Benifaió, la Torre Espioca, la d’Almussafes i altres. Uns magraners silvestres abandonats al voltant del castell donen fe de la construcció d’esta talaia-fortalesa pels àrabs, ja que van ser ells, precisament, els que van introduir el cultiu de magraners en la península ibèrica. De fet, el topònim deriva de l’àrab العدوة (al-ʿidwa) «la riba [d’un riu]». La seua primera referència documental ve del Llibre del Repartiment, de 1238.

Deixa el teu comentari