Marc Baldó analitza el pas dels republicans valencians pels camps de concentració nazis, per què alguns sobrevisqueren i el drama de víctimes i victimaris

La conferència és d’accés lliure i té lloc a les 19 hores al Centre de Formació de Persones Adultes «Enric Valor» 

Forma part del programa UniSocietat, en què participen la Universitat de València i l’Ajuntament d’Alzira

El catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de València, Marc Baldó Lacomba, oferix esta vesprada a Alzira la conferència titulada «Republicans vençuts: dels camps de refugiats francesos a Mauthausen-Gusen (1939-1945)», dins del programa Universitat i Societat (UniSocietat) que té lloc al Centre de Formació de Persones Adultes Enric Valor.  

L’acte comença a les 19 hores i és d’accés lliure. En ell, el professor Baldó explicarà com es va produir l’entrada dels republicans espanyols, entre ells un important grup de la Ribera i d’Alzira, als diversos camps de concentració de l’Alemanya nazi. I també analitzarà l’estada dels republicans als camps de concentració, «com a treballadors esclaus, sotmesos a tortures», i les estratègies i situacions que van propiciar la supervivència. Baldó s’ha dedicat durant l’última dècada a estudiar la deportació de republicans als camps de concentració. Les seues investigacions i interés han donat peu a la creació d’una assignatura específica sobre l’Holocaust i els drets humans al màster i als estudis de fi de grau de la carrera d’Història contemporània, i també han impulsat la creació de cursos i xarrades com la que hui acull l’Escola d’Adults d’Alzira dins del programa UniSocietat o les que oferix per instituts valencians i a les seus dels centres de formació del professoral, Cefire.

Baldó qualifica de «molt bonic» el cas dels deportats alzirenys perquè, com a historiador, li ha permés estudiar totes les casuístiques d’accés als camps de concentració. Entre els huit deportats alzirenys hi ha Fermín Román Hernández, nascut el 1911 a Alzira i mort el 1985 a Viri (França), qui va anar a parar després de la guerra civil espanyola a un camp de refugiats a França i, durant la guerra mundial, es va enrolar a la resistència francesa. Va ser apressat pels nazis i va ser enviat a Buchenwald, on va ser torturat el 1943. Va sobreviure i es va instal·lar a França, sense nacionalitat reconeguda, fins que a mitjans del segle XX la República Francesa li va reconéixer la nacionalitat i va agrair-li el treball a la resistència. També hi trobem un altre alzireny destacat, Rafael Sirera, qui va ser reclutat per l’exèrcit francés del camp de refugiats i va ser deportat a Mauthausen. També va sobreviure i es va instal·lar com a apàtrida a Bordeus.

Més o menys la meitat dels deportats republicans als camps de concentració van morir. Els que sobrevisqueren ho feren perquè «comptaren amb bona sort, i perquè saberen buscar ocupacions menys penoses. Els llauradors d’Alzira coneixien l’alemany, i això els va possibilitar estar a comandos de feina on el tracte és millor, i no quedar-se a les pedreres; saber conduir un camió, tindre coneixements d’alemany i de treball administratiu, tindre habilitat, perícia i astúcia foren claus per a la supervivència», explica. Va ser el cas del també alzireny Bernardo Lairón, que va ser encarregat d’un comando de treball.

Baldó també centrarà hui la seua xarrada en l’anàlisi de les noves tendències a la historiografia que tracten d’analitzar el capítol de l’Holocaust des del punt de vista de la psicologia social per tractar d’explicar el paper dels victimaris: «Són unes bèsties o són persones normals? Com un poble culte i civilitzat va ser capaç d’anihilar els jueus?», es pregunta; i també per tractar d’entendre el drama dels supervivents: «El desarrelament, la pèrdua de la família, els records de l’Holocaust… Generalment, els supervivents moren prompte», diu. 

Comenta la notícia

This site uses User Verification plugin to reduce spam. See how your comment data is processed.