Més de 55.000 persones ateses en platges per Creu Roja aquest estiu

El rescat més atípic: una balena de 18 metres

Històries que emocionen: una bebé d’un any, recuperada després de atrangantarse amb un glaçó

Finalitza la temporada alta del servei, però es manté obert encara en nombroses platges

Creu Roja ha realitzat 55.453 atencions en platges i aigües continentals aquest estiu (platges, pantans, llacs, rius…). Entre el 21 de juny, i el 15 de setembre, l’Organització ha desplegat els seus recursos en 248 platges de la península i les illes amb més de 1.000 persones entre facultatius, personal d’infermeria, socorristes aquàtics i sanitaris, i patrons d’embarcacions. A més de tasques d’atenció de primers auxilis i salvament, s’han atés 613 persones extraviades, i s’ha ajudat al fet que 21.886 persones amb discapacitat o mobilitat reduïda puguen gaudir del bany adaptat.

Creu Roja a la Comunitat Valenciana ha totalitzat 34.979 atencions, sanitàries i socials, a persones usuàries de les platges d’Alacant (22.708) i València (12.271).

En el mig centenar de platges en què han sigut presents, els socorristes de Creu Roja van realitzar 583 rescats, dels quals 463 van ser a les platges d’Alacant i 120 en les de València.


Des de les platges es van realitzar 293 trasllats a centres hospitalaris, 157 a Alacant i 136 a València.
Així mateix, entre les intervencions realitzades es va aconseguir localitzar a 165 menors extraviats, 101 d’ells a les platges alacantines i 64 en les valencianes.

Creu Roja ha comptat enguany a la Comunitat Valenciana amb un desplegament diari de més de 270 professionals del salvament, labor que ha sigut possible gràcies a acords amb 12 ajuntaments: a la província d’Alacant, ha prestat serveis de socorrisme a Xàbia, Dénia, Santa Pola i Guardamar del Segura; a la província de València, Creu Roja té serveis de socorrisme a Bellreguard, Daimús, Gandia, Guardamar de la Safor, Miramar, Oliva, Sueca i València.

Encara que el període de campanya d’estiu dura fins al 15 de setembre, són molts llocs en els quals Creu Roja segueix present fora d’aquesta campanya, especialment en zones on pel clima el turisme o l’afluència de públic en platges requereix d’aquesta presència, com Canàries, on pràcticament les platges estan obertes tot l’any.

De manera paral·lela, el personal de platges també realitza una important labor de conscienciació amb missatges preventius: són indicacions que els i les socorristes donen a peu d’arena a la població. Només en aquesta temporada estival són més de 350.000 les recomanacions realitzades per a evitar colps de calor, talls de digestió o lesions produïdes pels animals marins, entre moltes altres mesures de precaució: “encara que la part de rescat sembla més important, la prevenció és essencial”, destaca Miguel Ángel Sánchez, responsable de ‘Platges’ de Creu Roja, “si no fem prevenció amb les persones a la platja, hi hauria el doble de situacions de risc, i atendríem el doble de persones”. En aquesta línia recalca que “no és que recordem únicament que usen protecció, o que no es banyen sense bandera verda; els indiquem també els motius pels quals està el bany prohibit, perquè encara que semble que la mar estiga en calma i no es corre perill pot ser una zona prohibida, perillosa o pot estar l’aigua contaminada”. D’aquesta manera, postil·la, “estem més a prop que mai de les persones, al costat d’elles, per a ser millors també a peu de platja”.

La major part de les assistències sanitàries estan relacionades amb picades, esquinços, luxacions i altres cures, sense embrague, el component mediambiental també forma part de la intervenció de Creu Roja a les platges espanyoles. La sensibilització a la població i la mobilització de recursos per a la recollida de plàstics i neteja de platges són unes altres de les accions destacades en el dispositiu. D’aquesta manera, Creu Roja manté els sistemes de qualitat i de medi ambient amb certificació ISO 9001/14001 per al seu projecte de ‘Platges’, “la qual cosa ens obliga a estar en situació de millora constant”.

El rescat més atípic: una balena de 18 metres
En molt poques ocasions una balena es queda atrapada en un port. Tanmateix, això va ser el que va succeir al juliol a València, on un cetaci de 50 tones i 18 metres de longitud, es va quedar atrapat en el Real Club Nàutic. En aquest rescat, tan inusual com atípic, va participar Creu Roja al costat del Real Club Nàutic de València, la Guàrdia Civil, la Policia Local de València i la Universitat de València.


Malgrat que l’estat de la balena no era de risc, perquè només tenia ferides superficials, la preocupació es va estendre entre les persones participants per a aconseguir que la balena isquera d’allí com més prompte millor, i sense danys. Les embarcacions, entre elles les del servei de Salvament Marítim de Creu Roja, van posar els motors en marxa per a causar soroll i obligar el cetaci a moure’s cap a l’eixida. Una vegada es va orientar a l’eixida l’animal, van anar tancant-li el pas amb les embarcacions pel costat contrari perquè no tornara arrere, i van aconseguir retornar-la a mar oberta.

Històries que van emocionar a Creu Roja
Durant el mes d’agost, una bebé d’un any d’edat s’ennuegava a la platja de Santa Pola en engolir-se de manera accidental un glaçó. La bebé era socorreguda pel personal de Creu Roja, que gràcies a la maniobra de Heimlich aconseguia que el glaçó fóra expulsat per a la seua immediata reanimació. Amb la bebé fora de perill, el personal sanitari d’emergències li realitzava una exploració en l’ambulància, i atenia també la mare de l’atac d’ansietat patit a conseqüència de la situació.


Entre les desenes d’atencions de vital importància que Creu Roja atén a la platja també es troben casos com el de José Manuel, que a la platja de Chiclana de la Frontera va ser rescatat de parada cardiorespiratòria; des de l’UCI ho agraïa al personal de platges “us dec literalment la vida; vull que sapieu que em trobe molt bé, estic en UCI però en breu puge ja a planta”, assenyalava a través de les xarxes socials, “és impossible agrair-vos el molt que heu fet per mi, però vull que sapieu que torne a tindre fills, esposa, mare, germana, encunyats… gràcies a tots vosaltres havent tornat a nàixer”. Amb un efusiu “us vull” tancada el seu missatge d’agraïment, al qual també se sumava la seua germana públicament.

Tecnologia humanitària aplicada a platges: el CRAS i l’ús de drons


Drons d’última generació i el dispositiu de control remot aquàtic de salvament (CRAS) són els últims socorristes incorporats als grups de treball en platges de Creu Roja, una innovació en el rescat que proporciona més seguretat a les persones rescatades i al propi personal de salvament.


“El CRAS s’utilitza a control remot, és elèctric, i permet rescatar a les víctimes acostant-les fins a la riba; és ideal en zones d’alt perill perquè arriba fins i tot abans que el propi socorrista, sense fatiga, i sense posar al personal de Creu Roja en perill”, assenyala Miguel Ángel Sánchez.


Per a localitzar objectes flotants, taques de contaminació, o possibles persones amb necessitat d’ajuda en l’aigua, també s’han incorporat els drons d’alta resolució i cambra tèrmica, que “també ens permeten avisar als banyistes gràcies al seu altaveu”. D’aquesta manera, se’ls poden donar indicacions per a la seua tranquil·litat, avisos en zones de bany prohibit o qualsevol altre missatge de rellevància des de la distància i amb total seguretat.


Fundació AXA i Creu Roja
Les platges de Chiclana, Dénia, València, Gandia, Santander, Tenerife, Las Palmas i Torremolinos han comptat amb un projecte de col·laboració en el qual les persones amb mobilitat reduïda o dependència i les seues famílies han pogut gaudir de la platja amb màxima seguretat.


Totes dues entitats han habilitat ‘espais especials’ amb cadira amfíbia, crosses i caminadors, i espai per a exercicis per al desenvolupament de la mobilitat (amb mancuernas, pilotes i tires elàstiques), zona de massatge, activitats d’animació per a xiquets, xiquetes i adults, i servei de fisioteràpia.

Deixa el teu comentari