Kai creix amb normalitat i ja es pot veure en el Delfinari al costat de la seua mare, una dofí primeriza, que també va nàixer en l’aquari
La dofí mular Virkin va parir a la fi del passat mes de maig, en ple confinament, una xicoteta criatura que mesos després ha sigut “batejat” per l’equip de cuidadors com Kai – mar o oceà en hawaià- i es pot contemplar en el Delfinari de l’Oceanogràfic ja que comença a moure’s ja en la gran piscina.
La mamà primeriza havia tingut un seguiment veterinari i de comportament constant durant els 12 mesos que dura l’embaràs, ja que se li van realitzar tot tipus de proves: ecografies, mostres de sang rutinàries, examen físic general, control de pes fins als 6 mesos en bàscula i posteriorment mesurada de contorns corporals, auscultació, citologies d’espiracle i femta, control de temperatura (més freqüent amb aproximació al part) i mesura de la distància intermamaria.
Tot estava preparat en l’Oceanográfic per al dia 31 de maig quan al voltant de les onze de la nit començava el part. No era la primera nit, ni l’última en què l’equip es trobava disposat a intervindre.
Corrien els dies més durs de la primera ona de la Covid19, el centre estava tancat per decret i el personal havia de portar un estricte règim de mesures per a previndre el contagi, així és que l’esforç que suposa la fase prèvia i posterior a un part d’un mamífer d’aquestes característiques era superior al normal.
Gràcies a les instal·lacions del centre i a la perícia del personal i, per descomptat, a la conducta de Virkin, el part va transcórrer amb total normalitat i la mare va reaccionar amb la suficient habilitat per a procurar que el seu nounat poguera eixir a respirar immediatament i seguira els primers passos del seu aprenentatge, en aqueix moment crucials per a mantindre’s en vida.
En moments tan importants com és un part, s’estableixen guàrdies les 24 hores durant un mes com a mínim. En aquestes guàrdies es prenen notes d’absolutament tot, des de com és la seua natació, fins quant respiren i quantes vegades i segons el xicotet està mamant.
Ajuda entre femelles
En els primers tres dies mare i fill van estar solos en una piscina perquè tingueren una major tranquil·litat i afavorir el vincle maternal, tan important com ho és per als humans.
Però de seguida es va sumar Elly, una femella adulta, i també Nala, jove i molt pròxima als dofins més xicotets. Aquestes dues femelles han sigut per a Virkin un suport molt important i també per al nounat que ha anat coneixent a poc a poc a tota la família de dofins de l’Oceanográfic.
Un dofí molt viu
Kai s’ha mostrat des del moment com un animal molt viu i despert, que aprén ràpid punt de la seua mare amb del grup de dofins.
Estarà mamant fins que complisca uns dos anys, però els cuidadors i veterinaris, seguint els ensenyaments de la seua experiència, ja han començat a administrar-li de manera gradual pescat, que serà el seu aliment principal.
Els seus jocs preferits són la pilota i les boletes de gel que agafa de la mà dels seus cuidadors. Sempre està disposat a jugar i evolucionar amb saltitos, sempre prop de la seua mare.
La segona generació en l’Oceanogràfic
El nounat s’uneix a un bon nombre de dofins que han nascut en l’Oceanogràfíc des de la primera cria, Neptú, que va nàixer en 2004. Després d’ell van vindre Nala, Venus, Virkin, Arion, Aiko, Astre, Tux, Pfizer, Apol·lo, Aqua, Niko, Ura, en 2017, i, finalment, Kai.
