“Natzaret serà el primer barri que complirà la premissa de ‘València a 15 minuts’

Gómez: “Natzaret serà una de les zones de València amb major nombre d’habitatges de protecció pública”

La vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament Urbà, Sandra Gómez, ha informat hui en roda de premsa dels acords aconseguits amb els veïns i les veïnes de Natzaret, que s’emmarquen en el Pla Especial del barri valencià, i gràcies al qual s’irromprà en quatre zones d’actuació: Cocoteros, Moreres, Residencial Sud i Castell de Pop. Gómez ha posat en valor que “Natzaret serà el primer barri que complirà la premissa de ‘València a 15 minuts’, és a dir que els ciutadans i les ciutadanes estaran a 15 minuts caminant de qualsevol dotació o servici públic essencial”. Un consens entre l’Ajuntament de Valéncia i el veïnat de Natzaret gràcies al qual el barri “serà una de les zones de la ciutat amb major nombre d’habitatges de protecció pública i de major metres quadrats de zona verda”.

Gómez ha explicat que “en l’anterior mandat ens marquem l’objectiu de revisar el Pla General d’Ordenació Urbana, que és de l’any 88, i aprovem el Pla de Directrius, que són els paràmetres sobre els quals s’ha de revisar cada unitat funcional de la ciutat de València que es basen en la premissa que València ha de ser una ciutat ‘d’els quinze minuts’, és a dir, que totes les dotacions públiques i servicis essencials estiguen a quinze minuts de les nostres cases”. D’esta manera, amb el Pla Especial de Natzaret “el barri es convertix en el primer de la ciutat que complirà esta premissa i amb el qual els ciutadans i les ciutadanes estaran a 15 minuts caminant de qualsevol dotació o servici públic essencial”.

La vicealcaldessa ha remarcat que “Natzaret és un barri que estava molt afectat urbanísticament per l’impacte del Port i per la seua separació amb la resta de la ciutat, ja que només connecta pel pont de Astilleros. A més compten amb uns índexs alts de vulnerabilitat social que volíem corregir”. “Un barri que comptava amb deu instruments urbanístics, deu documents d’ordenació i planejament, la qual cosa és una cosa anòmala. Que un barri com Natzaret, amb 7.000 habitants tinga fins a deu diferents plantejaments era un embolic, i amb això estem simplificant burocràticament i administrativament la situació. Però, a més, cada pla desenvolupava una zona de Natzaret, per a entendre’ns, al seu aire, per tant faltava esta unificació de paisatge, de dotacions públiques, de trànsit, de mobilitat, que sí que aconseguix el pla especial en refondre tot en un únic pla, que és el Pla Especial de Natzaret”, ha prosseguit.

QUATRE ÀREES D’ACTUACIÓ INICIALS

Gómez ha posat en valor un pla que “compta amb el consens veïnal”, ja que s’ha realitzat un procés de participació a través de quatre tallers, i que irromprà com a “punt de partida” en quatre àrees de Natzaret: Cocoteros, Moreres, Residencials Sud i Castell de Pop.

Pel que respecta a Cocoteros, Gómez ha assenyalat que “les antigues cases han perdut els seus habitants convertint-se en un espai molt degradat del barri amb moltíssima inseguretat amb focus de tràfic de drogues, etc, perquè és un espai completament desconnectat de la ciutat”. Per això l’Ajuntament “ha reinicialitzat l’antic planejament que contemplava un edifici de 15 plantes que impedien veure el litoral del riu i que feia de barrera pantalla també d’accés, ja que el carrer Major no podia connectar-se amb la zona de Cocoteros”. L’acord al qual s’ha arribat amb els veïns i veïnes del barri és “construir 4 edificis residencials de 4 altures que estan disposats de manera perpendicular que possibilitaran que tot el barri puga continuar veient la perspectiva del que és el riu i, a més i molt important, guarda una connexió amb el carrer Major de Natzaret i així hi haja continuïtat, amb un carrer de preferència per als vianants”, segons ha puntualitzat.

“Gràcies a esta solució urbanística l’únic edifici que es manté és l’antiga estació que serà un servici públic dotacional de l’Ajuntament a determinar”, ha afegit Gómez, qui ha posat en valor que “amb l’alliberament del sòl es generarà una xicoteta plaça i zones enjardinades”.

Pel que fa a Moreres, la vicealcaldessa ha assenyalat que els veïns i les veïnes han manifestat que “l’actual mercat és molt xicotet i reivindicaven un nou des de fa anys”. Una petició que serà escoltada amb la creació “d’un nou mercat, molt més gran, en una esplanada que està prevista per a la construcció d’edificis”, i sobre l’actual, Gómez ha avançat que “alliberaríem la plaça, a través del carrer Major connectaríem la nova plaça del mercat amb la plaça de l’Església i amb la plaça del Crist, creant una espècie de supermanzana, una gran zona per als vianants”. “Això ens permet crear una zona verda que connectarà amb les dues places, el carrer Major amb Cocoteros i després cap al sud fins a la Punta”, ha matisat Gómez, qui ha postil·lat que “era una reivindicació històrica dels veïns i les veïnes”.

 Pel que respecta a Residencials Sud, Gómez ha matisat que “és la zona en la qual es reubicaven tots els habitatges expropiats per la ZAL (Zona d’Actuacions Logístiques) i que portava molts anys pendent de desenvolupar”. L’acord aconseguit conforma “la construcció d’un bon nombre d’habitatges de protecció pública i, per tant, serà una de les zones de València amb un percentatge més ampli d’habitatge protegit”.

Així mateix, la vicealcaldessa ha puntualitzat que “aquí està el Col·legi José Manuel Montoya, on havia previst en l’antic planejament al voltant del col·legi una altra vegada aixecar edificació i envoltar un col·legi amb edificis residencials que, per al nostre entendre, no tenia cap sentit”. El consistori i els veïns advoquen en el seu lloc perquè “els nous edificis residencials tindran entre dues i quatre altures, depenent de la zona, i el més important de tot és que es fa un projecte d’integració amb l’horta. Això significa que s’ha eliminat tota l’edificabilitat que envoltava al col·legi i el que s’ha fet és fer zona verda enjardinada i recuperar un projecte de recuperació integral de l’horta”, ha matisat Gómez. “Amb tot això s’està envoltant el col·legi de zones verdes i el que també estem fent és una via verda dins del que és el camí de la Punta a petició dels veïns, perquè Natzaret estava desconnectat de la zona del que és el camí de la Punta, així que el que es pretén és fer esta connexió per als vianants i, molt important, des de la zona sud poder veure l’església de la Punta, perquè no està integrada dins del barri. El que estem permetent així és que des de Natzaret tinguem la visual de l’església de la Punta i hi hagi una integració paisatgística amb el barri”, ha incidit.

En últim lloc, es construirà un Centre de Dia per a persones majors perquè “és una reivindicació dels veïns des de fa molt temps, a més en una de les zones més degradades del barri”. “Proposem en un edifici que és de la Generalitat i compta amb dues plantes, aixecar altres dues per a habilitar el centre”, ha explicat Gómez, qui ha afegit que “a més volem obrir la zona i generar una gran plaça entorn de dotació pública, una zona que siga totalment per als vianants”.

           PROJECTES APROVATS PER AUMSA

En un altre ordre de coses, la vicealcaldessa també ha informat que el Consell d’Administració de la Societat Anònima Municipal d’Actuacions Urbanes de València (AUMSA) ha aprovat este matí la promoció de tres nous edificis d’habitatge públic de lloguer, que suposaran unes 30 nous habitatges de lloguer accessible, amb una inversió de més de tres milions d’euros. “Estem en un moment molt complicat econòmicament i estem preparant-nos perquè qualsevol persona puga accedir a un lloguer accessible”, ha explicat Gómez. “A més, és una inversió important. Com a Ajuntament, estem injectant liquiditat i sent un motor econòmic important des del punt de vista de la inversió pública, perquè el sector de l’obra pública de la construcció puga treballar, i amb això estem generant ocupació, riquesa i desenvolupament”, ha prosseguit.

Així mateix, AUMSA ha adjudicat les obres de rehabilitació de la vidriera del Mercat de Colón, que segons ha avançat Gómez “està previst que finalitzen per Nadal” i que es tracta de “una qüestió molt important, perquè estem rehabilitant patrimoni històric”.

Deixa el teu comentari