Novena concentració Servei d’urgències Hospital de la Ribera

Novena setmana. Els nostres problemes van arribar amb la primavera, es van fer fortes amb l’estiu i continuaran a la tardor. De veritat estem disposats al fet que arribe l’hivern?.

Els problemes de l’estiu deixaran de ser-ho a partir de demà, i no perquè hagen arribat les solucions que des de mesos portem reclamat, sinó simplement perquè demà donarem la benvinguda a la tardor. Malgrat això, el nostre compromís continuarà inamovible i les nostres conviccions fermes perquè la veritat de les nostres circumstàncies mereix ser sempre defensada.

Excés d’hores, cansament acumulat, falta de previsió, fulls d’anotacions canviants amb múltiples versions, improvisació, inseguretat, material inadequat o inexistent per al maneig del pacient Covid, falta de separació de circuits… els coneixem de sobres després de nou setmanes reunint-nos els dilluns al matí.

A ells a més se suma ara i davant l’evolució de la pandèmia i el fet que molts de nosaltres siguem pares i mares de fills en edat escolar el desconeixement absolut dels plans de contingència davant els escenaris més que probables de confinament en domicili dels nostres fills, així com els protocols d’actuació de Prevenció de Riscos Laborals com a treballadors d’aquest Centre davant aquests. O serà necessari que algú diga un diumenge al matí per a dir que la seua filla o fill està pendent del resultat d’una PCR… i ningú sàpia dir-li què fer?.

En relació amb això, i davant les innombrables incidències d’aquests mesos i caps de setmana considerem que l’Equip d’Urgències hauria de disposar d’una llista de guàrdies localitzades, similar a la de la resta d’especialitats amb guàrdies de presència física d’aquest Hospital i que davant incidències com les esdevingudes en el nostre Equip en les últimes setmanes supose una solució ràpida i previsible i evite més conflictes. Considerem un greuge comparatiu sens dubte injust que aquest Equip no dispose d’aquesta.

Aquesta setmana i després de la reunió mantinguda del Comité d’Empresa amb l’equip Directiu d’aquest centre se’ns va informar que hi ha solucions sobre la taula per als nostres problemes. Per això aquest mateix dissabte enviem a través dels nostres delegats sindicals una convocatòria de reunió no demorable. Una reunió d’aquest Equip amb l’equip Directiu. Una reunió en la qual desitgem poder escoltar aqueixes solucions que se’ns van prometre el mes de juliol per a l’estiu i que dos mesos després i amb l’estiu dient adéu no han arribat. Unes resolucions que arriben tard, però que si són compromisos per descomptat escoltarem. Una reunió en la qual ens agradaria escoltar un reconeixement a l’esforç d’aquests mesos i almenys una disculpa, que considerem més que merescuda després de dos mesos de silenci.

El mateix dissabte rebem resposta de la Gerència d’aquest Centre reconeixent la necessitat d’aquesta reunió així com la urgència i el compromís per a la convocatòria d’aquesta. En aquest sentit… gràcies.

Amb data 16 de setembre se’ns va fer arribar el full d’anotacions del mes d’octubre. Full d’anotacions que ha precisat nombroses correccions per part del Cap de Secció en funcions, el Dr. Don Vicente Ribes, al qual i des d’ací aquest Equip vol mostrar el seu suport incondicional així com el seu agraïment per a la resolució dels problemes sorgits en aquests dies a relació amb la mateixa i altres incidències.

Incidències com el desconeixement per part d’aquest Equip del protocol de maneig del pacient Covid del Servei de Medicina Interna, al qual hem tingut accés aquesta mateixa setmana quan pel que sembla se’ns havia d’haver fet arribar ja fa temps. En relació a això, esperarem al retorn de vacances del nostre Cap de Secció per a poder aclarir el succeït, de la mateixa manera que esperem que se’ns aclarisca per què no tenim accés a dades epidemiològiques en relació amb els casos positius de les Residències de pacients institucionalitzats de l’àrea i que sens dubte ens interessa conéixer.

Ens enfrontem de nou a les situacions pròpies dels mesos de tardor, amb acúmulos d’ingressos pendents de llit com aquest mateix dissabte, amb 20 pacients pendents d’ingrés al matí en l’àrea d’observació d’Urgències. Aquest any més que mai hem de ser previsors en aquest sentit, i aquest anys més que mai no ha d’haver-hi lloc a la improvisació.
Finalment… aquest Equip sap molt bé el que és treballar sota amenaces. Desgraciadament la situació d’aquests últims mesos ens ha obligat a fer-ho. A treballar amb l’amenaça de poder patir un contagi. I el pitjor de tot, a contagiar a algun dels nostres sers estimats. I malgrat això, ningú d’aquest Equip ha fet un pas arrere. El nostre compromís per la salut dels nostres pacients en aqueix sentit i des del primer dia ha demostrat estar a l’altura que s’esperava d’aquest Equip. I continuarà.

Però MAI i en cap concepte tolerarem que NINGÚ ens amenace.

Deixa el teu comentari