Noves dades donen suport a la teoria de la baixa diversitat genètica dels neandertals com a principal causa de la seua extinció

Han estudiat la primera vèrtebra cervical, atles, de diversos neandertals recuperats en el jaciment de Krapina (Croàcia)

Les variants anatòmiques descobertes confirmen que la diversitat genètica de les poblacions és menor

Què va provocar la desaparició d’Homo neanderthalensis, una espècie que, aparentment, tenia tantes capacitats com Homo sapiens? Hi ha diverses teories que tracten d’explicar-ho: el clima, la competència amb Homo sapiens, la baixa diversitat genètica… Un estudi en el qual participa la Universitat de València analitza la primera vèrtebra cervical de diversos neandertals i confirma que la diversitat genètica de la població era baixa, la qual cosa va dificultar la seua capacitat d’adaptació a possibles canvis de l’entorn i, per tant, la seua supervivència. La investigació ha sigut publicada en ‘Journal of Anatomy’.

En l’estudi ha participat el professor Juan Alberto Sanchis Gimeno, del Departament d’Anatomia i Embriologia Humana de la Facultat de Medicina i Odontologia de la Universitat de València; el Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC), i el Centre Nacional d’Investigació sobre l’Evolució Humana (CENIEH). S’han analitzat tres vèrtebres del jaciment de Krapina (Croàcia) i revisat el material d’altres jaciments.

Els neandertals van habitar el continent europeu fins fa a penes 30.000 anys i la seua desaparició continua sent un misteri. Per a conéixer la seua diversitat genètica s’ha treballat desxifrant el seu genoma, però també analitzant diferents caràcters anatòmics del registre fòssil de l’espècie. “En aquest estudi ens hem centrat en les variants anatòmiques de la primera vèrtebra cervical, coneguda com a atles. Les variants anatòmiques d’aquesta vèrtebra tenen una alta relació amb la diversitat genètica: com més gran és la prevalença d’aquesta mena de variants anatòmiques, menor és la diversitat genètica poblacional”, explica l’investigador del MNCN, Carlos A. Palancar.

En Homo sapiens les variants anatòmiques de l’atles han sigut àmpliament estudiades en els últims anys. En el cas dels humans moderns, l’atles cap mostra de les diferents variants anatòmiques en quasi el 30% dels casos. “No obstant això, probablement a causa de la mala preservació que té aquesta vèrtebra cervical i el poc material recuperat en el registre fòssil, els atles de neandertals a penes s’han observat sota aquesta lupa”, aclareix l’investigador de la Universitat de València Juan Alberto Sanchis Gimeno.

Recentment, investigadors del Grupo de Paleonantropología del MNCN van determinar la presència de diferents variants anatòmiques en els atles dels neandertals del jaciment del Sidrón (Astúries). Amb l’objectiu de confirmar l’alta prevalença de les variants anatòmiques d’aquesta espècie van analitzar exhaustivament els atles fòssils dels neandertals del jaciment de Krapina (Croàcia). “Krapina és un jaciment d’al voltant de 130.000 anys d’antiguitat, enfront dels prop de 50.000 que té El Sidrón. És el jaciment del qual s’ha recuperat un major nombre de restes neandertals, la qual cosa el converteix en una mostra d’especial interés en l’anàlisi de la diversitat genètica d’aquesta espècie ja que potencialment tots els individus pertanyien a una mateixa població”, apunta Daniel García-Martínez, investigador del CENIEH.

L’estudi de l’anatomia dels tres atles recuperats en aquest jaciment ha revelat la presència de variants anatòmiques en dues d’ells (66%). Una d’elles, coneguda com Unclosed Transverse Foramen, UTF, té una prevalença de tan sols un 10% en humans moderns. “Comprovar la presència d’aquestes variants anatòmiques en Krapina, juntament amb la revisió d’altres atles presentats a la comunitat científica que fins ara no s’han analitzat sota aquesta perspectiva i que llança dades similars (més del 50%), suggereixen que la quantitat de variants en els neandertals és significativament major que la d’humans actuals”, afirma Palancar. “Aquestes dades donen suport a la teoria que la seua diversitat genètica era molt baixa i confirma que aquesta va poder ser una de les causes de la seua desaparició”, conclou l’investigador del MNCN Markus Bastir.

Deixa el teu comentari