Professionals del Departament de Salut de la Ribera aborden l’elaboració del procés de duel en pandèmia

La distància i el no contacte impost ha accentuat del dolor i dificultat del procés de duel per la persona morta

Realitzar un comiat simbòlic i buscar l’acompanyament, són algunes de les mesures proposades per a superar el duel

Psicòlegs i professionals de l’Atenció Primària del Departament de Salut de la Ribera s’han reunit este matí, en una sessió formativa, amb l’objectiu d’abordar les particularitats de l’elaboració del procés de duel en pandèmia.

Les restriccions que el coronavirus ha imposat, en els últims mesos, en hospitals i funerals, ha influït en la intensitat del dolor i en el procés de duel de les persones que han perdut a un ser estimat, independentment del motiu de la defunció.

Segons Mónica Portillo i María Luisa Vidal, psicòlogues clíniques del Departament de Salut de la Ribera, “al dolor que produeix la pèrdua d’un ser estimat, se li ha sumat el drama de no poder haver-li fet un adequat comiat, la qual cosa està influint en el procés de duel de familiars i amics”.

Segons les psicòlogues clíniques, “el duel no és una malaltia ni una situació patològica en si mateixa, sinó un procés natural d’adaptació i d’assimilació de la pèrdua del ser estimat, en el qual és important comptar amb l’ajuda de persones del nostre entorn; en la situació pandémica això s’ha fet molt complicat i pot dificultar la seua superació”.

Símptomes

Així, junt als símptomes més característics del duel, com el plor, la tristesa, o la major dificultat per a conciliar i mantindre la son, la situació generada per la pandèmia de coronavirus ha generat uns altres, com “la culpa per no haver pres unes certes mesures preventives o haver acudit abans a l’hospital; la preocupació i el dubte per com haurà estat el nostre ser estimat en els seus últims moments en el centre hospitalari; l’angoixa per no haver fet determinades coses, o la impotència i la ràbia generada pel mateix virus i les limitacions imposades”.

Són símptomes que van disminuint amb el pas del temps, “però que si no se superen i arriben a limitar el nostre dia a dia, són indicatiu que l’elaboració del duel no està sent saludable”, han afirmat les psicòlogues del Departament de Salut la Ribera. 

Com superar el duel

En este sentit, tal com s’ha posat de manifest en la sessió celebrada este matí, és important, també en estos casos, evitar l’aïllament social i buscar la companyia de persones reunides, que permeten compartir records de la persona morta. “Parlar d’allò que ens ha succeït permet esplaiar-nos, però també ajuda al nostre cervell a anar recol·locant la història viscuda d’una forma menys dolorosa”, han assenyalat les psicòlogues.

Així mateix, es recomana realitzar un comiat simbòlic de la persona que ha mort, “amb la finalitat de crear en el nostre cervell eixe record i la connexió emocional corresponent”. En este sentit, algunes possibilitats de comiat que assenyalen els experts són “acudir a un lloc que siga representatiu de qui ha mort i deixar algun xicotet símbol commemoratiu; plantar un arbre; realitzar una solta de globus o un xicotet viatge que ens recorde al nostre ser estimat”.

Així mateix, també és útil per a superar el procés de duel expressar i explicar les emocions que van apareixent per a poder acceptar-les. I permetre la ira i els sentiments negatius, “per a donar-los eixida i no jutjar-nos per això, ja que formen part del nostre ventall emocional i són tan importants com unes altres”.

En este sentit, plorar quan se senten ganes o escriure sobre allò que se sent, ajuda a desbloquejar sentiments i a evitar que apareguen de manera repetitiva i prolongada. 

Les psicòlogues clíniques també recomanen recuperar a poc a poc la rutina diària, “per a sentir-nos connectats a la vida malgrat la pèrdua”. Així, recórrer a “activitats gratificants que puguen alleujar una mica els moments de tristesa i ansietat són també de gran ajuda”. 

“El duel estarà elaborat quan es puga pensar en la persona morta sense un dolor intens. No és bo pretendre oblidar al ser estimat mort, ja que forma part de la nostra vida de manera important, però sí que podem recol·locar-la en un lloc de la nostra memòria en el qual no faça tant mal com després del moment de morir”, han conclòs les psicòlogues clíniques.

Deixa el teu comentari