Quart de Poblet aposta per l’accessibilitat cognitiva en la senyalística dels seus edificis

L’Ajuntament encarrega un estudi diagnòstic que dóna les pautes perquè qualsevol persona accedisca a la informació i puga orientar-se en un espai determinat

L’Ajuntament de Quart de Poblet, en el seu camí cap a l’accessibilitat universal, ha encarregat un estudi diagnòstic sobre accessibilitat Cognitiva en la senyalística dels seus edificis públics, que té com a objectiu aconseguir que qualsevol persona, siga quals siguen les seues capacitats, puga accedir a la informació i desembolicar-se en un espai determinat. El treball va ser presentat recentment a la Comissió Municipal d’Accessibilitat per part de la Regidoria de Benestar Social, que dirigeix Maite Ibáñez.

En concret, s’ha analitzat l’estat de la senyalística des del punt de vista de l’accessibilitat cognitiva a l’Ajuntament, el Centre Social Polivalent, Quart Jove, Casa de Cultura, Biblioteca Pública Municipal Enric Valor, el Centre Cultural El Casino, el Complex Poliesportiu-Piscines Climatitzades, el Centre de Dia i Residències, el Skate Park o la zona pícnic “La Pinadeta”. Saturació d’informació, panells massa alts i allunyats per a poder llegir un text xicotet, ús del metacrilat que dificulta la lectura pels reflexos que produeix, alineació centrada o a la dreta dels textos, escàs contrast entre el fons i els textos i imatges, unió de paraules sense espais diferenciant-les només per l’ús de negretes, pictogrames que indueixen a error, tipografies poc llegibles i la utilització d’acrònims o de termes molt tècnics i de difícil comprensió són algunes de les males pràctiques detectades en l’anàlisi realitzada per César Martínez Burgos, de Locandia Estudi.

El treball, no obstant això, va molt més allà que la simple detecció dels elements a esmenar. Per exemple, part d’especificar que la senyalística és una disciplina tècnica que estudia l’ús de signes gràfics i textos per a l’orientació i l’accés als serveis de les persones en un espai determinat, per tant, ha d’adaptar-se a cada cas en particular i garantir que tots els usuaris i les usuàries d’aqueix espai reben la informació sobre on estan i puguen moure’s en ell amb autonomia.

A partir d’ací, dóna les pautes perquè la senyalística siga accessible, aprofundint en conceptes com el disseny per a tots i totes; el llenguatge fàcil, l’objectiu del qual és que totes les persones siguen capaces de comprendre els missatges escrits, independentment dels seus condicionants cognitius, i els pictogrames i el seu ús.

Qüestions com les tipografies més recomanables, l’ús del color i el contrast, quines paraules utilitzar, com construir les frases, com estructurar els missatges o les pautes per al disseny dels pictogrames són analitzats en l’estudi, que enumera els col·lectius als quals beneficia l’accessibilitat cognitiva: persones amb discapacitat intel·lectual, amb trastorn de l’espectre de l’autisme, amb trastorn per dèficit d’atenció, amb altres trastorns del desenvolupament, amb dany cerebral adquirit, amb trastorns de l’aprenentatge, amb trastorn del llenguatge, amb trastorns mentals, en una situació d’estrés temporal, o persones que majors amb problemes cognitius associats a l’envelliment, analfabetes adultes o que no coneixen bé la llengua o la cultura del país.

L’Ajuntament ja ha anat aplicant alguns d’aquests criteris en la senyalística d’edificis nous i gràcies a aquest estudi podrà fer-lo de forma molt més eficient.

A més, coincidint amb la commemoració del 8 de març, Dia de les Dones, es va presentar la primera guia de prevenció de violència per a dones en llenguatge de lectura fàcil, elaborada per persones amb discapacitat intel·lectual sota el títol “Nosaltres per a nosaltres”.

Comenta la notícia

This site uses User Verification plugin to reduce spam. See how your comment data is processed.